Un partit demòcrata canviat busca el seu candidat contra Trump

En el seu discurs de l’Estat de la Unió de 1996, Bill Clinton va pronunciar una frase lapidària que ha acabat simbolitzant el gir cap al centredreta del Partit Demòcrata en matèria econòmica: “L’era del gran Govern s’ha acabat”. Clinton va retallar la despesa en Defensa i els programes socials, va imposar la disciplina fiscal, va desregular el sistema financer i va impulsar el lliure comerç. Els seus ‘Clintonomics’ van llegar un creixement econòmic pròsper i diversos superàvits fiscals, però també van convertir el partit de Franklin Roosevelt en el partit de Wall Street. Ara, més de dues dècades després, el pèndol s’està invertint. Com va escriure la revista ‘Time’ després de l’inici delsdebats de primàries la setmana passada, “aquest partit ja no és el dels teus pares”.  

La inesperada derrotade Hillary Clinton  el 2016 va donar peu a tota classe d’autòpsies al si de la formació. Algunes més encertades que d’altres, però una idea es va imposar: la necessitat de recobrar el favor dels treballadors. “No estem connectant amb la classe treballadora de l’Oest Mitjà industrial”, va dir dimecres el congressista Tim Ryan durant el primer debat televisat de les primàries. “Hem de canviar el nostre centre de gravetat per deixar de ser el partit de les costes i les elits”.Aquesta va ser precisament una de les claus de la victòria de Donald Trump, el seu èxit en feus industrials i tradicionalment demòcrates amb un discurs populista que es va apropiar de part del programa del’esquerra antiglobalització, aquella que va fer molt soroll als 90 però que mai va arribar a prendre el poder. 

Activisme governamental

Els demòcrates han pres nota. Els primers dos debats van servir per constatar el gir a l’esquerra del partit i la tornada del’activisme governamental, per més que el favorit a les enquestes sigui en aquests moments el moderat Joe Biden, vicepresident amb Barack Obama. La retòrica hostil contra les grans empreses i els diners dels interessos especials en la política s’ha tornat la norma. “Tots aquells nord-americans que ja no creuen en el somni americà, han de saber que els immigrants no en són els responsables. En tenen la culpa les grans corporacions”, va dir el candidat Bill de Blasio, alcalde de Nova York. 

Idees que fins fa poc eren anatema han calat entre els candidats. La majoria defensa ara la sanitat pública per a tothom, les universitats gratuïtes o les guarderies a partir dels tres anys. Altres volen trossejar les grans tecnològiques de Silicon Valley per combatre els monopolis, apujar els impostos a les grans fortunes, rebutjar plans multimilionaris per transitar cap a una economia verda o descriminalitzar l’entrada il·legal als EUA. A més, molts es neguen a acceptar donacions de les grans empresesi grups d’interès. 

Un canvi sense traumes

Amb més d’una vintena de candidats en lliça, el nombre més alt des que es va instaurar l’actual sistema de primàries el 1972, hi ha diferències en el grau de transformació que cadascú proposa. Aspirants com Elisabeth Warren i Bernie Sanders prometen profunds “canvis estructurals” amb un gir radical a l’esquerra. La via intermèdia l’encapçalen noms com Kamala Harris, Cory Booker, Pete Buttigieg o Julián Castro. A l’altre extrem, Biden o Amy Klobuchar venen un canvi sense traumes centrat a restaurar el civisme i la sensatesa en la vida pública. 

Biden no és el candidat inevitable que va ser Hillary el 2016. Dijous va tenir una mala nit. Les seves flaqueses són en gran mesura les mateixes que van enfonsar la candidatura de Clinton. Després de gairebé mig segle en primera línia, arrossega massa bagatge i és molt a prop dels interessos corporatius, la classe de percepció que volen evitar la majoria de candidats. Fa uns dies, durant un acte de recaptació de fons a Manhattan, va afirmar que no vol “demonitzar” els rics perquè els necessita “desesperadament” i, si guanya la nominació, no hauran de preocupar-se perquè “no canviarà l’estàndard de vida de ningú, res canviarà fonamentalment”. 

Qüestió de coratge

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Aquestes paraules poden servir en unes generals, però són potencialment tòxiques en unes primàries, on voten les bases més combatives del partit. “Si no tenim el coratge d’enfrontar-nos [a les grans indústries], res canviarà i els rics continuaran sent més rics mentre la resta pateix”, va dir dijous el socialista Sanders, segon en les enquestes. Entre les dues actituds hi ha un ampli espectre de grisos, però allà arrela la principal decisió que enfronten els electors demòcrates. ¿Pretenen fer un gir de 180º a l’statu quo o es conformen amb el retorn de les polítiques d’Obama i Clinton?

Si alguna cosa ha demostrat la victòria de Trump és que la gent està cansada de la vella política. Però també és veritat que la seva presidència està servint per vacunar mig país contral’aventurisme polític.