Els candidats demòcrates assetgen Biden en el segon debat de Miami

Kamala Harris reclama protagonisme en una nit més aspra que la de dimecres

Former Vice President Joe Biden and Senator Kamala Harris debate racial issues as Senator Bernie Sanders listens during the second night of the first U S  Democratic presidential candidates 2020 election debate in Miami  Florida  U S   June 27  2019  REUTERS Mike Segar

Former Vice President Joe Biden and Senator Kamala Harris debate racial issues as Senator Bernie Sanders listens during the second night of the first U S Democratic presidential candidates 2020 election debate in Miami Florida U S June 27 2019 REUTERS Mike Segar / MIKE SEGAR (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia

Cap delscandidats demòcrates que aspiren a arrabassar-li la Casa Blanca a Donald Trump pot competir amb Joe Biden en reconeixement públic. Després de gairebé quatre dècades al Congrés i vuit anys a la vicepresidència, el septuagenari lloctinent de Barack Obama comanda clarament les enquestes per pura inèrcia. Però aquest avantatge també és la seva perdició perquè Biden està cridat a ser la principal diana dels seus rivals per la nominació, tal com es va demostrar ahir a la nit en la segona ronda del primer debat de Miami. La desena de candidats van aparcar el guant blanc del dia anterior per atacar Trump, però també Biden, que va trobar en Kamala Harris, la senadora afroamericana d’origen indi i jamaicà, una gran rival. Juntament amb l’alcalde Pete Buttigieg, Harris va ser la veu més destacada de la nit.

L’antiga fiscal general de Califòrnia va protagonitzar el gran moment de la vetllada a costa d’unes declaracions recents de Biden en les quals va posar d’exemple les seves negociacions amb dos antics senadors segregacionistes per presentar-se com el dirigent capaç d’entendre’s amb els republicans i tornar el civisme a la vida pública. Va ser un tret sens dubte molt afinat. “Jo no crec que vostè sigui un racista”,li va dir Harris, de 54 anys. “Però també crec –i per a mi és personal–que va ser ofensiu sentir-lo parlar de la reputació de dos senadors que van construir la seva carrera i les seves reputacions a base d’impulsar la segregació racial en aquest país. Harris va tornar a disparar minuts després per retreure-li haver-se oposat a la integració racial delsautobusos escolars als anys setanta. 

Biden va haver de passar-se bona part de la nit a la defensiva, una actitud cridada a ser una constant si es té en compte la seva falta de disciplina retòrica, la seva tendència a parlar sense calibrar abans les conseqüències. “No és una caracterització correcta del que vaig dir: no vaig elogiar els racistes. Això no és veritat”, es va defensar l’exsenador de 76 anys, que ja va competir sense èxit en dues primàries demòcrates. Des de l’altre flanc, el congressista Erick Swalwell, un dels molts desconeguts d’aquesta carrera, li va etzibar que ja fa 32 anys va afirmar que era moment per “passar la torxa” a una nova generació de dirigents. Biden va somriure amb aquest aire planer que li ha servit perquè molts nord-americans el coneguin simplement com “l’oncle Joe”. 

Pels capricis del sorteig, aquest dijous competien al plató molts dels favorits per aconseguir la nominació. Biden i Harris, Buttigieg i Bernie Sanders. Només hi faltava Elisabeth Warren per tenir els cinc que encapçalen les enquestes. I una vegada més es va evidenciar que amb prou feines hi ha diferències entre els candidats a l’hora d’identificar les prioritats d’una eventual presidència demòcrata: crisi climàticasanitat universaldesigualtat econòmica, defensa delsdrets reproductius de les dones, una política immigratòria humana i la voluntat de reparar la dilapidada relació exterior amb els aliats dels EUA. 

Notícies relacionades

Però sí que hi ha diferències notables a l’hora d’afrontar les solucions. Entre les reformes incrementals que proposen Biden o Buttigieg i la rebolcada que encapçalen Sanders i en menor mesura Harris. “Sospito que la gent que ens està veient pensa que tots els candidats són bona gent i tenen bones idees”, va dir el socialista Sanders en la seva intervenció final. “Però, ¿com és possible que res canviï veritablement? Que els salaris de la classe mitjana portin 45 anys estancats. Que tinguem l’índex més gran de pobresa infantil. O que tres persones acaparin més riquesa que la meitat més pobra dels nord-americans". Sanders va estar bé, amb el seu estil sec i combatiu, centrat en l’economia i sempre disposat a dir les coses pel seu nom. També Buttigieg, alcalde poliglot de poble, gai i veterà de guerraque ha enlluernat alguns republicans i figures com Obama amb la seva sensatesa i la seva facilitat per vendre idees progressistes amb un llenguatge conservador.

A l’altura també va estar el senador Michael Bennet, tot i que la seva candidatura és una quimera, com la del gruix dels 23 participants en aquestes primàries. Amb tanta gent, els debats són una tortura. En qualsevol cas, el lògic és que el furgó es vagi alleugerint a mesura que passin els mesos i s’acosti la data del 3 de febrer, quan començarà a votar-se a Iowa