CRÒNICA D'UNA TORNADA

Els ostatges dels Beatles: 19 homes i 4 dones

Marginedas va compartir captiveri amb un nombrós grup de periodistes i cooperants de països occidentals

Alguns captius van ser alliberats, però els presoners dels EUA i el Regne Unit van ser assassinats

zentauroepp48736515 int marginedas190621192834

zentauroepp48736515 int marginedas190621192834

4
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

Tot i que amb prou feines rebíem notícies del’exterior, sempre vam tenir plena consciència de l’impacte mundial que acabaria tenint aquella crisi d’ostatges. Érem 19 homes i quatre dones, la majoria cooperants o periodistes, capturats en diversos punts de Síria des de finals del 2012 fins a la tardor del 2013, i concentrats progressivament en un lloc secret del nord del país per l’autoproclamat Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant (ISIS) que després es faria dir Estat Islàmic (EI) a seques, un grup extremista de recent formació que superava en radicalisme i brutalitat el que s’havia vist fins aleshores.

Els principals països pertanyents a allò que els mitjans de comunicació freqüentment denominem com a ‘Occident’ hi estaven degudament representats EUA, Gran BretanyaFrançaEspanya, ItàliaAlemanyaBèlgica, Dinamarca.... Transvasant per soterranis i masmorres d’unes dimensions, la majoria, que no superaven els 20 metres quadrats, formàvem un bigarrat grup de presoners amb una densitat humana que molt probablement excedia el viscut una dècada abans, durant la guerra de l’Iraq, quan les milícies d’Al-Qaida a Mesopotàmia dirigides per Abú Musab al Zarqaui van segrestar activistes, contractistes i periodistes europeus i nord-americans.

Irracionalitat i crueltat

La participació d’extremistes nascuts i vinguts de països com França o el Regne Unit no només va constituir una novetat respecte al viscut al país mesopotàmic deu anys enrere, sinó que va afegir un puntd’irracionalitat  i crueltat al confinament. Al cap i a la fi, el que estaven vivint a Síria molts dels meus companys era un segrest en mans dels seus propis conciutadans, és a dir, individus britànics o francesos que tancaven, maltractaven o colpejaven persones de la seva mateixa nacionalitat.  

La crisi va començar el novembre del 2013, amb la captura de John Cantley, fotògraf britànic, i James Foley, periodista ‘freelance’ nord-americà que treballava per a una publicació ‘on line’ de Boston. En els mesos següents, van ser detinguts, de forma aleatòria, reporters i cooperants que s’endinsaven a Síria, a mesura que les forces radicals i els combatents estrangers anaven imposant els seus punts de vista entre la insurgència siriana, apartant-la del seu objectiu original, consistent a fer caure el règim de Bashar al-Assad, i iniciar una transició democràtica, i orientant-la cap a la formació d’un suposat califat al nord de Síria on s’aplicaria una aberrant versió de la religió islàmica.

Un mes en règim d’aïllament

A James i John els van seguir l’italià Federico Motka, el britànic David Haines, el danès Daniel Ottosen, els francesos Didier FrançoisEdouard EliasNicolas Henin i Pierre Torres, el nord-americà Steven Sotloff... Jo vaig ser capturat a començaments de setembre del 2013 als voltants de Hama. I després de passar un mes confinat en règim d’aïllament en una cel·la d’un hospital d’Alep reconvertit en presó, vaig ser traslladat a un edifici abandonat als afores de la segona ciutat siriana, on em vaig unir al gruix dels ostatges. Els meus companys espanyols Javier Espinosa i Ricard García Vilanova, capturats a prop de Tel Abyad a finals de setembre, es van unir a nosaltres poc abans d’acabar el 2013.

El Guántanamo sirià

Tres radicals britànics emmascarats, amb un accent que revelava el seu origen londinenc, van assumir la gestió de l’operació. Cantley els va batejar amb el sobrenom dels Beatles, per la seva tendència a colpejar-nos en cada ocasió en què ens visitaven (en anglès, ‘to beat us up’). La seva idea era recrear, en una mansió del nord de Síria, una mena de Guantánamo per a presos occidentals, on se’ns dispensaria el mateix tracte que els EUA concedeixen als radicals en la base cubana. Vestiríem un mono de color taronja –el mateix color dels abillaments carceraris a l’illa caribenya- amb un número àrab a l’esquena, la nostra única identificació.

El ‘Guantánamo sirià’ va tenir finalment una molt curta vida. Hi vam arribar a finals del 2013, però a començaments del 2014, els continus problemes de l’Estat Islàmic o Daesh amb la resta de les milícies insurgents sirianes van propiciar a la fi la seva expulsió d’Alep ‘manu militari’, fet que va obligar els nostres capturadors a traslladar-nos precipitadament fins a Raqqa, ciutat a 200 quilòmetres a l’est i convertida ja en la capital dels ultraradicals, en una embogida fugida a bord d’un comboi que durant diversos dies va vagabundejar pel desert sirià. El període que ens hi vam estar pot considerar-se com el moment crític del segrest. Els segrestadors britànics vivien a tot just uns metres de nosaltres, ens vigilaven en permanència i ens sotmetíem diàriament a les seves ocurrències i bogeries.  

A començaments de març, vaig ser separat del grup, traslladat a la frontera turca i finalment alliberat. Després seguirien Javier, Ricardo i els altres. Però l’agost d’aquell any, quan del nostre grup ja només quedaven ostatges britànics i nord-americans, la coalició internacional encapçalada pels EUA va iniciar la seva campanya de bombardejos contral’autoproclamat califat. I James, Steven, David, Alan, Peter o Kayla, tots ells companys de captiveri, van acabar corrent la sort que tots coneixem.  

Generated by ai2html v0.65.4 - 2019-06-21 19:19ai file: w-INT-secuestros ISIS siria marc.aiArtboard: 620

ELS 23 OSTATGES DE L’ISIS A SÍRIA

Assassinat

Alliberat

BASAT EN LA INFORMACIÓ DE ‘THE NEW YORK TIMES’

2012

2013

2014

2015

NOV

GEN

ABR

JUL

OCT

GEN

ABR

JUL

OCT

GEN

Primer 

segrest.

Anaven junts

Cantlie

Foley

Primera execució pública

James Foley

PERIODISTA

(EUA)

John Cantlie

PERIODISTA

No se sap

si viu o va morir en

un bombardeig.

El Govern 

britànic va dir el 

febrer del 2019

que era viu 

Altres presos van veure

el vídeo del seu assassinat

Sergey Gorbunov

ENGINYER

(RÚSSIA)

Federico Motka

COOPERANT

(ITÀLIA)

David Cawthorne Haines

COOPERANT

Tercer

decapitat

Daniel Rye Ottosen

FOTOPERIODISTA

(DINAMARCA)

Didier François

PERIODISTA

(FRANÇA)

Edouard Elias

FOTOPERIODISTA

(FRANÇA)

Toni Neukirch

(ALEMANYA)

        

Nicolas Henin

PERIODISTA

(FRANÇA)

Pierre Torres

FOTOPERIODISTA

(FRANÇA)

Sotloff

Segon

decapitat

Mort

confirmada,

tot i que es

desconeix

la data

Steven Sotloff

PERIODISTA

(EUA)

Kayla Mueller

COOPERANT

(EUA)

Espinosa

Marginedas

Vilanova

Marc Marginedas

(ESPANYA)

PERIODISTA

Javier Espinosa

(ESPANYA)

PERIODISTA

Ricardo García Vilanova

ON VAN ANAR

CAPTURATS

(ESPANYA)

FOTOPERIODISTA

Peter Kassig

COOPERANT

(EUA)

Atmeh

Alan Henning

Raqqa

Idlib

Alep

Quart

decapitat

COOPERANT

SÍRIA

Hama

Latakia

100 KM

Cinc treballadors

de Metges sense Fronteres

van ser segrestats

en un hospital al gener.

Tres van ser alliberats a

l’abril i dos, al maig

Damasc

Notícies relacionades

Desconegut

End ai2html - 2019-06-21 19:19