EL DILEMA BRITÀNIC

Brexit: els tres anys que han fet del Regne Unit un país d'extremistes

El referèndum del 2016 ha sumit el Regne Unit en la confrontació, frustració i ansietat

El sistema polític, l'economia i el teixit social del país s'han debilitat des de la consulta

zentauroepp48700013 anti brexit remain supporters  placards stand leaning opposi190620182619

zentauroepp48700013 anti brexit remain supporters placards stand leaning opposi190620182619 / Matt Dunham

5
Es llegeix en minuts
Begoña Arce
Begoña Arce

Periodista

ver +

Al Museu Britànic, la desoladora i bellíssima exposició d’Edvard Munch titulada “Amor i angoixa” inclou una versió de la seva famosa obra “El crit”. La mostra, per pur atzar, coincideix i capta l’humor nacional dels britànics amb el ‘brexit’. “Una barreja de desesperació i fúria”, ens resumia la comissària, Giula Bartrum. “Munch és l’home del moment”.

Han passat tres anys des del referèndum de la sortida d’Europa. Tres anys de disputes, confrontació, frustració i ansietat, que han convulsat el Regne Unit. El ‘brexit’ és un procés kafkià i irresoluble, transformat en un virus que ha anat debilitant el sistema polític, l’economia i el teixit social. El país és avui més vulnerable al populisme i a l’extremisme. Donald Trump i Nigel Farage es freguen les mans.  Boris Johnson té totes les cartes per ser el nou primer ministre.

La imatge internacional de la que ha sigut influent potència mundial està quedant tan feta malbé, que resulta irreconeixible.  Res és com era abans de la consulta i no ho tornarà a ser mai. “Em sembla molt trist el que estan fent. El seu paper en el món es reduirà, la seva economia patirà i l’impacte en la societat serà enorme”, declarava aquest dijous el primer ministre d’Holanda, Mark Rutte, que passa per ser un dels millors aliats del Regne Unit a la Unió Europea.

Furiosos i radicalitzats

El ‘brexit’ que el 2016 els van vendre als britànics era simplement impossible. Un frau aclamat per oportunistes com Farage o Johnson, creant falses esperances d’oportunitats infinites, alliberament del jou d’Europa, i independència nacional. De l’aquell pretès optimisme i aquella eufòria inicial no queda res. Els que van votar a favor de la sortida se senten burlats. Els que ho van fer per la permanència estan furiosos al veure venir una catàstrofe que no poden evitar. Les posicions dels uns i dels altres s’han radicalitzat.

El 'brexit' que els van vendre als britànics era simplement impossible. Un frau. Però d’aquell pretès optimisme i eufòria inicial no en queda res

Una anàlisi publicada al gener per Changing Europe mostrava que els votants tendeixen ara a definir-se per la seva preferència, a favor o en contra de sortida d’Europa, que per la seva afiliació a un partit. És una cosa que ja s’ha vist en les recents eleccions europees amb la fuga de votants conservadors al Partit del Brexit i de laboristes al dels liberals proeuropeus que reclamen un segon referèndum. Un altre estudi del King’s College de Londres, realitzat just després d’aquests comicis, mostrava com la radicalització fa difícil un futur compromís de sortida. Els votants no volen cap tipus d’acord, suau a dur. “La gran majoria van elegir entre la permanència o entre la sortida sense acord (45% i 33%, respectivament)”. 

Univers paral·lel

El balanç de l’últim trienni és ruïnós. La crisi política ha degenerat en un conjunt de tribus caòtiques, rebels i indisciplinades. Ha fracturat conservadors i laboristes, les formacions tradicionals. El Parlament es troba exhaust amb debats i votacions sobre el ‘brexit’ que han acabat amb Theresa May. El problema fonamental de com treure el país d’Europa segueix allà, una tasca terriblement tècnica i complicada, per a la qual, des del principi, el Govern de May no estava preparat.

En el Partit Conservador, els ultres del 'brexit' han creat i viuen en un univers paral·lel. La por de Farage, d’una banda, i Jeremy Corbyn des de l’extrema esquerra, de l’altra, empeny el potencial successor de May cap a un 'brexit' dur o a una sortida sense acord. Johnson ha advertit que els ‘tories’ s’arrisquen a quedar extingits. “Ens enfrontem a una crisi existencial i no ens perdonaran si no complim amb el ‘brexit’ el 31 d’octubre”,va repetir durant la campanya per ser el nou líder. El Partit Conservador és avui un partit d’extremistes.

Unitat nacional amenaçada

La incertesa del ‘brexit’ ha revifat el debat sobre la independència d’Escòcia, i la frontera a Irlanda posa en perill el futur de la província al nord de l’illa. Als militants conservadors sembla no inquietar-los. Com revelava una enquesta aquesta setmana, preferirien sacrificar la unitat nacional a Escòcia i Irlanda del Nord a renunciar al ‘brexit’. Tampoc els importaria tenir Farage com a líder. La consigna en el Partit Conservador és liquidar el ‘brexit’ tant sí com no, siguin quines siguin les conseqüències, per evitar la fuga de votants.

El Govern ja ha gastat 100 milions de lliures, de diners públics, en consultores privades per planificar una sortida desordenada de la Unió Europea. Aquesta possibilitat és ara més factible després de la caiguda de May i amb Johnson com a possible primer ministre. El Banc d’Anglaterra ha advertit que aquesta opció, sense període de transició per protegir el comerç, pot provocar una situació pitjor que la de la crisi financera del 2008. Ja avui l’economia britànica és un 2% més petita del que hauria sigut si el país hagués optat per continuar a la Unió EuropeaLa lliura esterlina ha caigut un 15% des del 2016 respecte al dòlar.

El Banc d’Anglaterra  adverteix que una sortida sense acord sense període de transició pot ser pitjor que la crisi financera del 2008

Notícies relacionades

Les incomptables advertències de la patronal, les multinacionals o la sanitat pública sobre la desfeta que s’acosta no han servit de res. Airbus amenaça de deixar de fabricar les ales dels seus avions al Regne Unit. La producció d’automòbils a la Gran Bretanya s’ha desplomat amb una caiguda del 44,5%. Nissan ha renunciat a fabricar un dels seus nous models de cotxe a la planta de Sunderland. El sector de l’acer britànic està en liquidació. La naviliera P&O , que creua el canal de la Mànega, registrarà els seus barcos a Xipre. Sony s’emporta de Londres el seu quarter general per a Europa i marxa a Amsterdam. Nombrosos bancs de la City londinenca han traslladat personal a Frankfurt, París i Dublín. Quan l’any passat Johnson va ser preguntat sobre aquesta preocupació de les empreses, la seva resposta va ser: “Fuck business” (“Els negocis, que es fotin”).

“El ‘brexit’ és l’acte d’autolesió nacional més gran des de Suez (la crisi amb Egipte el 1956) i és irreversible”,conclou Camilla Cavendish, la que va ser cap de la unitat política de Downing Street amb David Cameron, l’home que va muntar aquest despropòsit.