Bachelet va cridar Maduro i Guaidó a avançar amb el diàleg a Oslo

L’Alta Comissionada de l’ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va abandonar Caracas amb demandes expresses que cada informe polític del veneçolà podia considerar com una victòria pròpia. L’exmandatària xilena va esperar arribar a l’aeroport internacional Simón Bolívar per fer el seu primer balanç de l’esperada visita: “He apel·lat als líders polítics perquè participin en el diàleg construït per Noruega”,va dir. Però alhora, va reclamar a l’Estatl’alliberament de tots els que estan detinguts a Veneçuela “per exercir els seus drets civils i polítics de forma pacífica”. Ho va fer després de trobar-se per separat amb la primera línia del madurisme, el diputat Juan Guaidó, a qui els Estats Units i uns altres 54 governs van reconèixer com a “president encarregat” i, finalment, amb Nicolás Maduro al palau de Miraflores. 

Tant l’oficialisme com l’oposició han pogut trobar paraules que van reflectir l’atenció als seus reclams. D’una banda, la dirigent socialista va mostrar la seva preocupació per les sancions nord-americanes “que estan exacerbant i agreujant la crisi econòmica preexistent”. No va mencionar Washington, però el seu missatge es va escoltar poques hores després que Donald Trump considerés que Washington encara no ha sigut “prou dur” amb Veneçuela. De l’altra, Bachelet, que ha patit en carn pròpia la dictadura, lad’Augusto Pinochet  (1973-1990), va expressar la seva empatia amb els qui pateixen la repressió estatal o de sectors antimaduristes. “Va ser profundament dolorós escoltar l’anhel de les víctimes dels familiars per obtenir justícia davant de greus violacions dels drets humans o víctimes de la violència política per ser partidaris del règim”. 

ELS RELATS DE LES VÍCTIMES

Bachelet va lamentar no haver pogut escoltar tots els testimonis, però va ser emfàtica a l’afirmar que “totes les veus que demanen justícia han de ser escoltades”. Va assegurar que s’emportava de Caracas “el compromís exprés del Govern per dur a terme una avaluació de la Comissió Nacional de la Tortura, així com per avaluar els principals obstacles en l’accés a la justícia del país”. L’Alta Comissionada es va congratular al seu torn per l’alliberament del diputat Gilber Caro, i d’uns altres dos ciutadans, Melvin Farías i Julio Rojas. 

L’exmandatària va informar sobre la seva inquietud pel deteriorament de la sanitat. Li va sol·licitar a Maduro que redobli els esforços per afrontar la situació. El Govern li va entregar un informe detallat dels efectes en aquest sector de les sancions econòmiques. Bachelet no va passar per alt les pressions de la Casa Blanca però va deixar entreveure que els problemes són anteriors a l’arribada de Trump entrés en escena. “La crisi econòmica que ha augmentat des del 2013 s’origina per diverses raons”.

L’oposició va voler demostrar a l’Alta Comissionada fins a quin punt han calat el malestar i la desesperació en una part de la societat. Guaidó va considerar que la visita de Bachelet “és un impuls a la nostra lluita i la ratificació que els veneçolans som fonamentals en aquest procés de canvi. Tant la pressió interna als carrers com la pressió internacional són essencials per a una solució i continuarem en tots els espais”. Per al diputat, ha sigut “significatiu el reconeixement” a la lluita “per visibilitzar la crisi i exigir solucions”.

LA TROBADA AMB MADURO

La reunió amb Maduro a Miraflores va tenir per tant lloc en una Caracas presa en part per l’oposició. El president es va deixar filmar conversant amablement amb Bachelet. Després va dir que les autoritats es prendran “amb tota serietat les seves recomanacions i assenyalaments”. Maduro va desitjar que “l’esperit d’aquesta visita prioritzi el futur de les relacions”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El viatge de Bachelet no ha deixat ningú indiferent i obre perspectives que estaven clausurades. Durant les seves 48 hores d’activitat va defensar el dret a la protesta a l’afirmar que “en els veneçolans resideix la voluntat d’exigir avenços i evitar un declivi més pronunciat”. L’Alta Comissionada també va reconèixer haver estat en un país on part de la ciutadania és escèptica davant de la possibilitat de solucionar la disputa política sobre la base d’una negociació. “Els líders han de prestar-se a tots els compromisos. I conciliar per millorar la situació veneçolana”.

Entén l’escepticisme d’una part de la població sobre les negociacions, però va recalcar que en “els veneçolans resideix la voluntat d’exigir avenços i evitar un declivi més pronunciat de la situació veneçolana”.