Drets humans

Guaidó crida els seus seguidors a sortir als carrers amb la visita de Bachelet

Maduro també intenta capitalitzar la visita de l'Alta Comissionada de Drets Humans de les Nacions Unides

Bachelet va arribar dimecres a la tarda per a una visita de tres dies que precediran el seu informe sobre la situació veneçolana

Venezuelan opposition leader Juan Guaido  who many nations have recognised as the country s rightful interim ruler  addresses the audience at the Metropolitan University in Caracas  Venezuela June 19  2019  REUTERS Manaure Quintero NO RESALES  NO ARCHIVES

Venezuelan opposition leader Juan Guaido who many nations have recognised as the country s rightful interim ruler addresses the audience at the Metropolitan University in Caracas Venezuela June 19 2019 REUTERS Manaure Quintero NO RESALES NO ARCHIVES / STRINGER (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

L’alta comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va aterrar a Caracas i immediatament va començar la disputa entre el Govern i l’antimadurisme per captar la seva atenció política. “Li dono la benvinguda. Tenim grans expectatives i esperem que sigui per millorar el sistema de Drets Humans de Veneçuela”, va dir Nicolás Maduro, que rebrà l’exmandatària xilena al Palau de Miraflores. Bachelet també té previst reunir-se divendres amb Juan Guaidó, a qui els Estats Units i 54 governs més han reconegut com a “president encarregat”. Però el diputat vol mostrar-li que està al capdavant d’un profund descontentament social, i per això va cridar a fer manifestacions el pròxim divendres. “Li demano al poble que surtin als carrers, que visibilitzin els mals, que busquin i exigeixin solucions. Volem visibilitzar la crisi i exigir els nostres drets”, va demanar als de Caracas.

Bachelet va ser breu però eloqüent a l’arribar. Va dir que havia vingut a “escoltar totes les veus i a treballar amb tots els actors per promoure i protegir els drets humans dels veneçolans”.La dirigent d’origen socialista conversarà amb el cos diplomàtic, els legisladors i els líders socials. En les vigílies, part de la seva delegació s’ha trobat amb el president de Copei (socialcristians), Roberto Enríquez, i el diputat Freddy Guevara, que estan asilats a la residència de l’ambaixador de Xile a Caracas. Bachelet sap el que li espera a Veneçuela. De fet, la missió tècnica del març va ser visitar hospitals, presons i centres educatius, organitzacions de la societat civil i referents religiosos. A més va mantenir contactes amb integrants del Govern, de l’Assemblea Nacional, i amb víctimes de la persecució política de l’Estat.

José Miguel Vivanco, director de la División de Américas de Human Right Watch, va demanar a Bachelet que s’acostés a l’hospital J. M. De los Ríos, on van morir els nens que esperaven, sense sort, un trasplantament medul·lar. “No pot passejar-se per l’escenografia o limitar-se a reunions protocolàries a portes tancades que podria haver tingut a la seva oficina a Ginebra. Ha de donar sentit a la seva visita a Veneçuela”, va insistir Vivanco. El sector de la salut és un dels més afectats en aquesta crisi històrica. Per falta de fons, el Govern italià va suspendre a finals del 2018 un conveni subscrit amb Veneçuela en què es feia càrrec dels trasplantaments de medul·la que no es poguessin realitzar a Veneçuela. El Govern insisteix que la falta de pagaments es deu al “bloqueig criminal” que porta endavant l’administració de Donald Trump.

LES NEGOCIACIONS D’OSLO

La presència de Bachelet coincideix amb l’arribada del segon enviament d’ajuda humanitària de la Creu Roja i després que la Unió Europea decidís recolzar les silencioses negociacions a Oslo, entre el Palau de Miraflores i l’oposició, per assolir una sortida consensuada de la pitjor crisi de la història de Veneçuela. “Anem cap a una solució real del conflicte. Espero que sigui així, i així serà”, va dir Guaidó sobre el paper que pot jugar l’Alta Comissionada. L’enviada de l’ONU ja s’havia pronunciat en favor d’“un acord comú” que involucrés “totes les parts interessades”. 

Bachelet emetrà un informe sobre la situació veneçolana al juliol. Ja ha insinuat alguna cosa. Setmanes abans havia considerat que les autoritats veneçolanes no reconeixen la “magnitud i la gravetat” del que passa, criminalitzen la protesta i restringeixen la llibertat d’expressió. El Congrés, declarat en desacatament pel Tribunal Suprem, va anticipar que li sol·licitarà que intercedeixi pels14 diputats que considera “perseguits” per la justícia, després que fossin desposseïts del seu fur. La fiscalia els va acusar d’estar presumptament vinculats amb la fallida rebel·lió militar del passat 30 d’abril. Es troben troben exiliats, en la clandestinitat o refugiats en ambaixades. Per la seva part, l’organització no governamental Foro Penal li plantejarà la situació de les 715 persones detingudes per raons polítiques.

Notícies relacionades

EL DRAMA DE L’ÈXODE

Un dels aspectes que Bachelet podrà constatar de primera mà té a veure amb les causes de l’èxode del gairebé 10% de la població des que es va aguditzar el conflicte polític.  Enmig dels preparatius oficials per rebre l’expresidenta es va saber que 92 veneçolans havien desaparegut al mar Carib. Fa menys d’un mes, l’Alt Comissariat de l’ONU per als Refugiats va estimar que entre3000 i 5000 persones travessen les fronteres a diari. Des del 2015, l’èxode arriba als tres milions de persones. El 2018, les sol·licituds d’asil dels veneçolans van ser superiors a les dels sirians i afganesos: gairebé 350.000.