Sánchez busca fer valer el seu nou pes en el repartiment de la UE

Pedro Sánchez s’enfronta aquest dijous a Brussel·les a una maratoniana jornada de negociacions. El Consell Europeu està cridat a abordar els nomenaments de les institucions comunitàries clau, i tot i que no és segur que la cita serveixi per tancar els nous càrrecs (per presidir la Comissió, el Consell, l’Eurocambra i l’alta representació de la UE a l’exterior), el Govern socialista indica que Espanya mai ha estat en millor posició que ara.

"No és que Espanya vulgui un càrrec o un altre. Però per mida, demografia, compromís europeista i lideratge de la família socialdemòcrata, aspirem a tenir representants a l’altura que ens mereixem", assenyalen els col·laboradors del president en funcions. "Mai abans un president espanyol ha estat en millor situació que Sánchez", insisteixen les mateixes fonts, posant com a exemple el fet que el secretari general del PSOE és el principal líder socialdemòcrata de la UE, després del seu triomf en les eleccions generals del 28 d’abril; el fet que hagi sigut elegit juntament amb el seu homòleg portuguès, António Costa, com a negociador d’aquesta família ideològica en el repartiment institucional europeu i el fet que l’espanyola Iratxe García, molt pròxima a Sánchez, sigui la pròxima presidenta del grup socialdemòcrata a l’Eurocambra.

Però tot això, insisteixen a la Moncloa, no significa que Espanya ocupi algun dels alts càrrecs que quedaran vacants. De fet, el més normal és que cap espanyol acabi assumint algun dels quatre llocs, els nomenaments dels quals obeeixen a complexos equilibris geogràfics, de famílies polítiques, de països petits i grans, i de gènere. "Són quatre places i hi ha 28 estats membres. L’estrany és que te’n donin algun", expliquen en el Govern. També està en joc la presidència del Banc Central Europeu, tot i que hi ha països que insisteixen a deixar aquest càrrec "tècnic" al marge d’aquesta batalla política.

Multiplicació de contactes

Les negociacions preliminars no han implicat grans avenços i no es descarta que el Consell Europeu acabi divendres sense acord, tot i que les pròximes hores seran determinants per veure si un acord és factible. "És impossible saber si hi acabarà havent pacte dijous", expliquen fonts de l’Executiu, que insisteixen que la influència d’Espanya s’ha de traduir, sobretot, en la influència que tingui en els noms elegits per ocupar les altes institucions comunitàries, així com en els llocs següents per completar l’estructura institucional. "Tenim diversos candidats per a diferents responsabilitats", continuen els col·laboradors de Sánchez, que remarquen que al final serà ell qui posi un o un altre nom sobre la taula. De moment, els dirigents que més sonen per fer el salt són el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, i la d’Economia, Nadia Calviño.

Dijous a primera hora, el president del Govern, juntament amb Costa, mantindrà un esmorzar amb els negociadors de les altres dues grans famílies, la popular i la liberal. Després, Sánchez i Costa es veuran amb el president francès, Emmanuel Macron, amb qui el líder del PSOE ha estret la seva aliança en els últims temps. Però a la Moncloa assenyalen que no és més petita la seva sintonia amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb qui ala tarda mantindrà una reunió bilateral. 

Després se celebrarà el sopar de treball, en el qual els caps de Govern dels estats membres intentaran segellar el seu pacte per al repartiment institucional. "Veniu havent dormit bé perquè la nit serà llarga", avisa un diplomàtic europeu. Els líders de la UE afronten la negociació amb "diferents punts de vista i diferents interessos", segons ha admès el president del Consell Europeu, Donald Tusk, a la seva carta d’invitació en la qual també assegura que hi ha "voluntat comuna de finalitzar aquest procés abans de la primera sessió del Parlament Europeu" el 2 de juliol, de manera que abans d’elegir el nou president de l’Eurocambra els líders ja hagin nominat el president de la Comissió. Una possibilitat davant de la qual Tusk s’ha mostrat “cautelosament optimista”.

Objectiu: evitar la confrontació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

D’aquí la multiplicació de reunions en aquestes hores hores prèvies per intentar tancar abans de divendres el nom dels nous dirigents europeus, i molt especialment el candidat a substituir el luxemburguès Jean-Claude Juncker al capdavant de la Comissió Europea. Es tracta del lloc més apreciat de tots els que s’han de repartir. El PPE continua insistint que, com a formació més votada en les passades eleccions europees, el càrrec ha d’anar per al seu 'spitzenkandidaten', l’alemany Manfred Weber, un candidat que no genera consens. 

"Tinc la impressió que el candidat del PPE potser no concita tot el recolzament que necessita per ser elegit, però això no exclou que aquest grup polític tingui una representació en el debat conforme amb els seus resultats electorals. Tampoc diria que Weber estigui descartat", assegura un alt càrrec europeu. "Totes les opcions estan sobre la taula. No és possible eliminar cap opció.  Hi ha contactes molt intensos”, apunta un altre diplomàtic que també posa l’accent en què es necessitaran “equilibris polítics, de gènere i geogràfics” i que la decisió no pot estar dirigida únicament per “consideracions de partit”.