TENSIÓ MÀXIMA AL PRÒXIM ORIENT

Trump marca frenar l'Iran com a objectiu però no defineix l'estratègia

La comunitat internacional, en alerta per l'escalada de Washington i Teheran, desconfia de les tàctiques de màxima pressió

President Donald Trump speaks to members of the press after stepping off Marine One on the South Lawn of the White House  Friday  June 7  2019  in Washington  Trump is returning from a trip to Europe   AP Photo Patrick Semansky

President Donald Trump speaks to members of the press after stepping off Marine One on the South Lawn of the White House Friday June 7 2019 in Washington Trump is returning from a trip to Europe AP Photo Patrick Semansky / Patrick Semansky (AP)

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

L’acusació dels Estats Units a l’Iran de ser darrere dels últims atacs a petroliers a l’estret d’Ormuz és ferma, tot i que les suposades proves hagin començat a ser posades en qüestió. El que és molt més dèbil és la posició i l’estratègia formal respecte a Teheran de Donald Trump i la possibilitat que la comunitat internacional s’uneixi al voltant d’una Administració amb un complex embolic d’objectius polítics i econòmics a la regió.

Trump flueix entre la tàctica d’amenaces i mà dura i la contenció dels impulsos bèl·lics dels falcons més grans de la seva Administració, liderats per John Bolton, assessor de Seguretat Nacional, i Mike Pompeo, secretari d’Estat. Però el mandatari, a més, provoca extrem recel en bona part de la comunitat internacional, escarmentada d’experiències com la falsa intel·ligència que els EUA van utilitzar per llançar la guerra de l’Iraq però també desconfiada d’un president que ha mostrat la seva volença per la coerció com a element clau de negociació i que unilateralment va trencar el pacte multilateral gestat per Barack Obama, per frenar el programa nuclear iranià.

El doble tall de la pressió

Ara per ara Washington ha apostat per incrementar la campanya de “màxima pressió” a l’Iran amb sancions econòmiques endurides, la designació de la Guàrdia Revolucionària iraniana com a organització terrorista i un desplegament militar reforçat. La idea que batega darrere, segons ha dit el mateix Trump, és obligar Teheran a negociar. “Volem que tornin a la taula si volen”, ha dit aquest divendres. “Notinc pressa”.

El temps, no obstant, no juga al seu favor. La política de creixent pressió ha demostrat el risc de deixar espai a una escalada com la que s’està vivint, disparant un ambient hostil en què qualsevol error de càlcul acosta el risc de conflicte violent. I tot i que pràcticament ningú eximeix l’Iran de responsabilitat en l’escalada, molts analistes creuen que en part era predictible per les accions de Washington. “L’estratègia de diplomàcia coercitiva ara per ara ha sigut tot coerció i res de diplomàcia”,li ha dit a 'The New York Times' William Burns, alt càrrec del Govern d’Obama que va obrir la negociació de l’acord de l’any 2015.

“El risc és que els representants de la línia dura tant a Teheran com a Washington es tornen facilitadors mutus”,ha dit també Burns, en línia amb altres analistes que apunten que l’ala més dura iraniana, incloent-hi la Guàrdia Revolucionària que respon a l’aiatol·là Ali Khamenei, estigui actuant pel seu compte per minar qualsevol esforç diplomàtic del Govern de Hassan Rouhani.

Del Iemen al conflicte palestinoisraelià

Notícies relacionades

Tot i que sense estratègia marcada, l’objectiu de frenar la creixent influència de l’Iran en el Pròxim Orient ha estat dalt de l’agenda de Trump des de la seva arribada a la Casa Blanca. Decisions com la sortida del pacte nuclear amb Teheran o la designació de la Guàrdia Revolucionària com a grup terrorista han sigut aplaudides per Israel, l’Aràbia Saudita i altres països del Golf. Trump ha mantingut el recolzament a la guerra del Iemen i la venda d’armes a la coalició liderada per Riad en part per motius econòmics i en part per castigar els rebels houthis que recolza Teheran.

La qüestió iraniana es desplega també a Síria o a l’Iraq i plana sobre la cimera organitzada per Washington a Bahrain a finals de mes que hauria de servir de llançadora per alpla dissenyat per Jared Kushner, gendre i assessor de Trump, per intentar solucionar el conflicte palestinoisraelià. De fet, segons alguns és la veritable prioritat. “El repte major, el més seriós, és l’amenaça de l’Iran”, va dir al febrer el ministre d’Exteriors de Bahrain, Khalid bin Ahmed Al Khalifa. “Ha d’enfrontar-se primer per després poder dedicar temps a altres reptes”.