CRISI POLÍTICA I SOCIAL AL PAÍS ASIÀTIC

Policia i manifestants s'enfronten als carrers de Hong Kong

La pròxima aprovació d'una llei d'extradició desencadena els enfrontaments

zentauroepp48602648 topshot   police clash with protesters during a rally agains190612170420

zentauroepp48602648 topshot police clash with protesters during a rally agains190612170420 / ANTHONY WALLACE

2
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Els violents disturbis de carrer han tornat a Hong Kong cinc anys després de la revolta dels paraigües. Policia i manifestants s’han enfrontat durant la jornada en què s’havia de debatre una llei d’extradició que des de l’illa és percebuda com un altre intent de Pequín per reduir la seva autonomia. Els ànims encesos en una part i la tossuderia en l’altra per tirar endavant la llei no permeten l’optimisme. S’acosten dies convulsos en una de les principals capitals financeres d’Àsia.

Els joves van utilitzar llambordes i tanques contra la policia, que va respondre amb aigua a pressió, gasos lacrimògens, esprai pebre i bales de goma. La premsa local parlava al capvespre d’una vintena de ferits i els enfrontaments encara continuaven als districtes de Central i Admiralty. Les hostilitats van començar al matí després que els manifestants tallessin les vies d’accés al Legco o Parlament.

Llavors ja creixien els indicis d’una nova ocupació de carrer de llarga durada com la d’un lustre enrere: la iconografia prodemocràtica, les arengues des de megàfons, la distribució d’aigua i menjar, els paraigües contra la pluja, les màscares contra els gasos lacrimògens...  L’anunci parlamentari a mig matí de la cancel·lació fins a nou avís del debat de la llei va donar una victòria a la protesta, protagonitzada majoritàriament per joves. Les càrregues de la policia per desallotjar les zones ocupades i dels manifestants per reconquistar-les es van succeir durant les hores següents.

Disparitat de criteris

El judici sobre els fets varia segons el bàndol. Els legisladors prodemocràtics parlen d’una força desmesurada. “El Govern i la policia s’han tornat bojos. ¿Quanta més sang necessita Carrie Lam abans de retirar la llei?”, es preguntava Andrew Wan Shiu-kin, en referència a la cap de l’Executiu. Aquesta compareixia amb els ulls plorosos en una breu intervenció televisada per denunciar el vandalisme dels manifestants i aclarir que les seves accions no mostraven cap amor per Hong Kong. Des de Pequín es va repetir el suport a la llei i el Ministeri d’Exteriors va desmentir que s’estigui estudiant l’enviament de l’Exèrcit a l’excolònia.

Notícies relacionades

L’explosió ciutadana era previsible des que Hong Kong va començar el tràmit d’una llei que, segons els seus crítics, facilitarà l’enviament de sospitosos locals al continent. Cap de les promeses de Lam ha tranquil·litzat una societat cada vegada més desconfiada per la creixent influència del Partit Comunista en els seus assumptes interns. La seva aprovació es dona per feta en la votació parlamentària per la majoria de legisladors afins a Pequín i només la pressió popular pot enderrocar-la.

Fragmentació social

La llei ha aconseguit una estranya unanimitat en una societat complexa i fragmentada. Jutges i advocats, periodistes, empresaris, universitats, sindicats i altres organitzacions civils han demanat que l’Executiu la guardi a l’armari. Lam no només ha insistit a tirar-la endavant sinó que ha alleugerit els tràmits de debat a 61 hores i podria ser aprovada dijous que ve.

Temes:

Xina Hong Kong