Anar al contingut

Drets humans

El Govern de Nicaragua allibera 56 presos polítics

En aquest grup hi ha els periodistes Miguel Mora i Lucía Pineda, a més de líders, camperols i estudiants opositors al règim de Daniel Ortega

El Periódico

El Govern de Nicaragua allibera 56 presos polítics

Alfredo Zuñiga (AP)

El Govern de Nicaragua va alliberar un grup de 56 presos polítics, entre ells els principals dirigents de les protestes ciutadanes que van esclatar fa més d’un any, sota una llei d’amnistia que, segons l’oposició, deixarà impune la repressió governamental.

Entre els alliberats hi ha els periodistes Miguel Mora, director i propietari del canal de televisió 100% Noticias, un mitjà crític amb el Govern sandinista, i la seva cap de premsa, Lucía Pineda. També, els líders camperols Medardo Mairena i Pedro Mena, a qui un jutge afí al president, Daniel Ortega, havia condemnat a 216 i 210 anys de presó, respectivament.

El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va traslladar les 56 persones fins als seus domicilis per entregar-les als seus familiars, segons va indicar el Ministeri de Governació en una declaració, en la qual va explicar que l’alliberament es va fer en compliment de la llei d’amnistia.

Els alliberats

A més, el Govern ha alliberat els líders estudiantils Edwin Carcache, Amaya Eva Coppens, Nahiroby Olivas, Byron Corea i Kevin Espinoza; la líder dels comerciants, Irlanda Jérez, i els dirigents opositors Yubrank Suazo i Cristhian Fajardo.

Així mateix, el coronel retirat Carlos Brenes, fundador de l’Exèrcit Popular Sandinista (EPS) i antic company de guerrilla del president Ortega; el major retirat Tomás Maldonado; i el catedràtic Ricardo Baltodano, germà de l’antiga comandanta guerrillera sandinista i ara opositora Mónica Baltodano, són entre els beneficiats per l’amnistia. D’altres alliberats són els joves afrodescendents inculpats per la mort d’un periodista Glen Slate i Brandon Lovo.

"Nicaragua, Nicaragua", cridaven els alliberats a bord d’un microbús de la CICR, mentre empunyaven les mans en senyal de victòria, aixecaven banderes del país i entonaven les notes de l’himne nacional, segons imatges que circulen a les xarxes socials.

La periodista nicaragüenca-costa-riquenya Lucía Pineda va saltar d’emoció al ser rebuda per amics i va cridar "som lliures" i "glòria a Déu", mentre altres companys alliberats cridaven "Viva Nicaragua lliure" i onejaven la bandera nicaragüenca. Entre altres consignes, els alliberats proclamaven "Pàtria lliure per viure” i "Justícia", mentre es fonien en abraçades en un ambient d’emoció.

Amnistia als opositors

El Parlament de Nicaragua, controlat per l’oficialisme, va aprovar amb caràcter urgent aquesta llei que concedeix "àmplia amnistia a totes les persones que han participat en els successos esdevinguts a tot el territori nacional a partir del 18 d’abril del 2018 fins ara".

La iniciativa ha sigut rebutjada per l’oposició nicaragüenca sota l’argument que no ofereix justícia a les víctimes de les protestes contra el Govern que van començar per unes impopulars reformes a la Seguretat Social. També perquè la llei està basada en la tesi oficial que les manifestacions antigovernamentals van ser un intent de cop d’Estat contra el mandatari.

Crisi política i social

Segons l’oposició, amb aquesta amnistia l’Executiu el que pretén és alliberar d’acusacions legals la seva gent, entre els quals esmenten la Policia Nacional i els civils armats que van aixecar els bloquejos a les vies que havia instal·lat l’oposició entre maig i juliol de l’any passat per pressionar el Govern.

Segons l’informe del Grup Interdisciplinari d’Experts Independents (GIEI), adscrit a la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH), el responsable més gran de la violència que ha deixat centenars de morts és el Govern d’Ortega, que a mitjans del 2018 es va valer de policies i forces "parapolicials" amb armes de guerra per atacar civils. La crisi de Nicaragua ha deixat almenys 325 morts, segons la CIDH, tot i que organismes locals eleven la xifra a 594, i el Govern en reconeix 199.