Mèxic i els EUA negocien per salvar el nou ultimàtum de Trump

Negociacions frenètiques a Washington per intentar salvar l’últim ultimàtum de Donald Trump. Un guió que comença a ser recurrent. Com ja va passar fa unes quantes setmanes amb la Xina, aquesta vegada és Mèxic el que es troba a la diana del cap de la Casa Blanca, que ha amenaçat d’imposar aranzels al seu principal soci comercial si no frena en sec l’arribada d’immigrants indocumentats als Estats Units.

Trump ha fixat dilluns com a data perquè comencin a aplicar-se els gravàmens, que inicialment seran del 5% per augmentar gradualment fins al 25% a l’octubre. Aquesta nova decisió aranzelària ha revoltat el Partit Republicà, que s’oposa a obrir un nou front en la guerra comercial. Els mercats estan nerviosos i els empresaris treuen fum, però Trump no sembla disposat a fer marxa enrere. 

“Si no s’assoleix un acord, començarem a aplicar aranzels del 5% dilluns, amb els increments mensuals que estan previstos”, va tuitejar Trump dimecres abans d’insistir aquest dijous que “Mèxic ha d’estar a l’altura de les circumstàncies”. El pla és que els impostos a les importacions des de Mèxic creixin un 5% cada mes, fins a arribar al 25% a l’octubre.

Sol·licitants d’asil

La mesura ha creat una enorme preocupació entre els empresaris, els importadors i les autoritats de nombrosos estats per la interdependència que existeix entre Mèxic i els EUA, les economies dels quals estan profundament entrellaçades des dels anys 90, quan va entrar en vigor l’acord de lliure comerç entre els dos països i el Canadà (NAFTA). Aquest acord ha sigut renegociat i encara ha de ser ratificat a les tres capitals, un tràmit que podria descarrilar si la guerra comercial agafa forma.  

Trump pretén solucionar en una setmana un problema extraordinàriament complex i amb arrels molt dilatades en el temps. Segons han explicat els seus lloctinents, en les negociacions amb les autoritats mexicanes, Washington els ha exigit que blindin la seva frontera amb Guatemala per impedir l’entrada d’immigrants centreamericans; que posi límit a les màfies que controlen el tràfic d’indocumentats als EUA, un negoci en mans del narco, i que es faci càrrec de tots els sol·licitants d’asil abans que arribin a territori nord-americà. La situació al riu Grande, ara, sí, és molt delicada. El mes passat van ser arrestats a la frontera 144.000 immigrants, la xifra més alta dels últims set anys.  

Dimecres van començar les negociacions i, tot i que les dues parts parlen de progrés, de moment no hi ha acord. El peso ha començat a perdre valor respecte al dòlar i les agències de qualificació de riscos han empitjorat la fiabilitat del deute mexicà. Aquest mateix dissabte el president Manuel López Obrador, que fins al moment ha evitat la guerra dialèctica amb Trump, viatjarà fins a Tijuana "per defensar la dignitat dels mexicans".

Bressol de l’automòbil

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La inquietud també s’ha instal·lat al nord del riu Grande. Michigan, Texas, Califòrnia, Illinois i Ohio estan condemnats a ser els estats més perjudicats pels nous aranzels, atès el pes que les importacions mexicanes (des d’automòbils fins a televisions o productes agrícoles) representen en les seves economies. A Michigan, bressol de l’automòbil, superen el 10% del seu PIB. Un informe de la consultora The Perryman Group afirma que només l’aranzel inicial del 5% podria provocar la pèrdua de 400.000 llocs de treball. “No hi ha motius perquè els ramaders, agricultors i petits empresaris de Texas hagin de pagar el preu d’aquests impostos massius”, va dir la vigília el senador republicà Ted Cruz.

La Casa Blanca ha intentat buscar el suport dels conservadors a l’estratègia del president, però s’ha trobat amb una oposició frontal, inèdita fins ara en els seus tres anys de mandat. “No s’ha sentit ni un sol sí”, va explicar Cruz després de la reunió mantinguda dimecres pels senadors amb l’assessor legal de la Casa Blanca. De fet, han suggerit que estan disposats a vetar els aranzels, una maniobra que requeriria dos terços dels vots a cada cambra del Congrés.