GUERRA A SÍRIA

Repatriades dues dones nord-americanes vinculades a Estat Islàmic i sis nens

Més de 900 membres estrangers del grup gihadista EI continuen retinguts en presons kurdes a Síria

zentauroepp48485205 estado islmico190605133620

zentauroepp48485205 estado islmico190605133620 / Felipe Dana

1
Es llegeix en minuts
El Periódico / Reuters

Dues dones nord-americanes amb relació amb el grup terrorista Estat Islàmic i sis nens han sigut repatriats des del nord-est de Síria, segons han informat a Reuters aquest dimecres les autoritats kurdosirianes, que han precisat que el retorn es va produir a petició del Govern nord-americà.

Elsvuit nord-americans figuren entre els milers de dones i fills de combatents estrangers detinguts per les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), una aliança liderada per les forces kurdosirianes i recolzades pels EUA, que van arrabassar al grup terrorista el seu últim bastió a l’est de Síria al març. Les FDS mantenen dones i nens retinguts en camps sobresaturats, mentre que centenars de combatents estrangers estan empresonats.

Els líders kurdosirians argumenten que no poden mantenir detinguts per sempre els combatents i adverteixen que aquests suposen una amenaça per alnord-est  de Síria. No obstant, pocs països volen rebre de tornada els seus ciutadans, als quals pot resultar complicat processar i la perspectiva ha generat un ferotge debat en els seus llocs d’origen, on hi ha poques simpaties cap a les famílies dels gihadistes.

Abdulkarim Omar, copresident de relacions exteriors de la regió kurdosiriana, ha assenyalat que els governs d’altres països semblen ara més disposats a repatriar ciutadans però "només per causes humanitàries". En declaracions a Reuters, ha dit que espera que més dones i nens siguin enviats de tornada des de Síria en el futur.

Notícies relacionades

Segons Omar, està previst que els vuit nord-americans arribin al seu país aquest dimecres. L’administració kurda, que controla algunes zones del nord i l’est de Síria, ha precisat que va ajudar a repatriar-los partint del seu "desig lliure i voluntari de tornar al seu país".