Gir a l'esquerra a Dinamarca després de la victòria dels socialdemòcrates

Els socialdemòcrates tenen el vent a favor per tornar a liderar el Govern a Dinamarca. Tot i que els sondejos els pronosticaven un resultat millor, els de Mette Frederiksen han tornat a guanyar les eleccions legislatives d’aquest dimecres i, segons els primers resultats, obtindrien un 25,3% dels vots, set dècimes menys que el 2015. Malgrat el retrocés, la victòria li permetrà a Frederiksen convertir-se en la primera ministra més jove de la història del país.

Això serà possible gràcies al gir del país cap al centreesquerra. Els sondejos a peu d’urna donen així una majoria per al conegut com a ‘bloc vermell’, que tindria fins a 90 diputats al Folketing, el Parlament danès. A més dels socialdemòcrates, aquests parlamentaris serien de formacions com la socialista Aliança Vermella-Verda (8,8%), dels Socioliberals (8,8%), del Partit Popular Socialista (7,4%) i de l’ecologista L’Alternativa (3,3%). Menys els últims, els altres partits han millorat substancialment els seus resultats.

D’altra banda, el bloc blau tindria 75 escons, insuficients perquè l’actual primer ministre Lars Lokke Rasmussen es mantingui a l’Executiu. Malgrat els seus anys al capdavant del país, el líder dels Liberals-Conservadors (Venstre) ha aconseguit resistir i millorar els seus resultats del 2015 per obtenir un 20,9% dels vots. En el bàndol conservador, el Partit Popular Conservador ha crescut fins al 5,9% i els Democristians ho han fet fins al 2,3%; en canvi, l’Aliança Liberal s’ha desplomat fins al 3%.

Fragmentació ultra

Sense cap dubte, un dels grans damnificats d’aquestes eleccions ha sigut l’ultradretà Partit Popular Danès (DF). Fundat per grups neonazis, la formació va saber maquillar-se, allunyar-se dels sectors feixistes i explotar la islamofòbia per catapultar-se en les eleccions del 2015. En plena arribada dels refugiats, va obtenir un 21,1% dels vots, una segona posició que li va permetre entrar al Govern.

Tot i que des de l’Executiu va poder impulsar mesures com la confiscació de béns als refugiats i incrementar les penes per delictes quan són comesos per immigrants, el partit ha patit un dur revés i ha caigut al 9,8% dels vots al perdre la meitat dels seus votants. No obstant, la islamofòbia continua present a Dinamarca amb la irrupció de La Nova Dreta, una nova formació radical que pretén expulsar els immigrants pobres i que s’ha catapultat al 2% dels vots. A aquestes hores, una altra formació encara més ultra que advoca per prohibir l’islam, Línia Dura, es quedaria amb un 1,8% que no li permetria entrar al Parlament.

¿Governo en solitari?

Encoratjada per uns sondejos molt favorables, Frederiksen ha reiterat durant la campanya que vol governar en solitari, una cosa que ara podrà fer recolzant-se, d’una banda, en els partits d’esquerres per promulgar la seva agenda social, mentre, de l’altra, ho fa amb la dreta i els populistes per restringir encara més les polítiques migratòries.

Tot i així, la premsa danesa especula sobre la possibilitat d’un pacte amb Venstre, una Gran Coalició que només es va donar el 1970. Tot i que són els dos partits més grans del centreesquerra i el centredreta, un informe del diari ‘Politiken’ apuntava que han votat el mateix en el 90% dels vots registrats durant aquesta legislatura. Rasmussen va assegurar en un llibre publicat a mitjans de març que veu el pacte com una “opció real”. Aquesta majoria no seria suficient per aprovar mesures que necessitarien el recolzament d’altres partits.

Contra la immigració

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

La pròxima primera ministra de Dinamarca sembla haver nascut per tocar el poder. Política des dels 24 anys, el 2005 Frederiksen ja va ascendir a vicepresidenta del grup parlamentari socialdemòcrata. Poc abans havia treballat com a consultora per al sindicat més gran del país. Des de la Cambra baixa va teixir el seu lideratge i entre el 2011 i el 2014 va exercir com a ministra de Treball i fins al 2015 va passar a ocupar la cartera de Justícia. El juny d’aquell any va fer el salt definitiu quan els seus correligionaris la van elegir com a líder del partit.

Als seus 41 anys ha sabut impulsar els socialdemòcrates amb una doble estratègia que ha girat el partit a l’esquerra en l’aspecte econòmic mentre que ho ha fet a la dreta en el migratori. Malgrat les crítiques, aquest gir populista li ha permès captar vots dels dos espectres, una cosa que els experts veuen com una estratègia per arribar al poder.