La Xina es resisteix a adoptar mesures de càstig contra Washington

La Xina anhela un acord sobre les diferències comercials però no permetrà exigències que atemptin contra la seva sobirania i lluitarà fins al final si els Estats Units perseveren en la seva hostilitat. Són les idees motrius de les 8.300 paraules del llibre blanc sobre la guerra comerciaque Pequín ha presentat aquest matí. La cita prometia titulars des que Pequín la programés en diumenge amb roda de premsa inclosa en lloc de l’acostumada publicació en l’agència oficial. La premsa, a més, va especular aquest cap de setmana amb les empreses nord-americanes que serien castigades en resposta a l’assetjament sobre Huawei. El vice primer ministre de Comerç, Wang Shouwen, va ventilar l’acte sense revelar mesures concretes en el que suposa l’enèsim esforç xinès de temperar els ànims de la Casa Blanca.

"Si els Estats Units pretenen utilitzar la pressió extrema i augmentar les friccions comercials per aconseguir que la Xina es rendeixi i accepti concessions, han de saber que això és absolutament impossible”, va avançar Wang. El funcionari va insistir en la voluntat xinesa d’assolir l’acord, però va dibuixar un horitzó ombrívol i ni tan sols va confirmar que els dos presidents es reuneixin a finals de mes en la cimera del G-20 a Osaka. Aquesta cita, que Donald Trump dona per segura, sembla l’última possibilitat per firmar la pau o almenys la treva. Així va passar al desembre a l’Argentina, però molts analistes jutgen que ni tan sols la química personal de Trump i Xi Jinping, el seu homòleg xinès, serà aquesta vegada suficient davant d’un ambient tan degradat.

Pressió d’última hora

Els Estats Units van aguditzar el mes passat la pressió a la Xina quan ja se celebrava la firma de l’esperat acord després d’11 rondes de negociacions. Segons Washington, Pequín es va desdir de compromisos adquirits. Aquesta acusació és seriosa a la Xina, on la reputació és irrenunciable. Wang va canviar a l’anglès en el seu discurs per remarcar el missatge: “No està res acordat fins que tot està acordat”. En el fons hi ha les reformes legals xineses. Són la necessària garantia de compliment que exigeix Washington, però Pequín les entén com una violació inacceptable a la seva sobirania. Són "demandes irracionals", va dir Wang.  

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El funcionari va xifrar el desequilibri de la balança comercial en 150.000 milions de dòlars (uns 136.000 milions d’euros) i no en els 410.000 milions de dòlars que Trump aireja com a 'casus belli'. I, en una interpretació compartida per economistes independents, va negar que en tot cas sigui perjudicial per als Estats Units. Washington acumula un dèficit davant la Xina en productes, però un superàvit en serveis. També va esmentar amb subtilesa l’amenaça de les retallades de les terres rares que la premsa ha suggerit. Els Estats Units reben de la Xina el 80% d’aquests minerals que són imprescindibles en productes tecnològics d’ús civil i militar. “Desitgem satisfer la demanda d’altres països. Però serà difícilment acceptable que algun d’ells utilitzi les terres rares xineses per obstaculitzar el desenvolupament xinès”, va afirmar.

Els Estats Units han d’assumir "tota la responsabilitat" per instigar i avivar la guerra comercial, va explicar Guo Weimin, viceministre del Consell Nacional. Guo ha qualificat les mesures xineses de "necessàries" i "defensives". També són molt modestes en comparació amb les envestides de Trump, atrafegat a enfonsar la joia de la corona tecnològica xinesa. S’esperava que Pequín donés avui per oficialment inaugurada la fase dels cops de puny per respondre a l’assetjament sobre Huawei. Les sospites naixien en la llista de "companyies no fiables" que el Ministeri de Comerç va dir divendres que estava elaborant. Pequín sancionarà les que danyin els interessos de les empreses xineses per operar sense acord a "motius comercials". És una al·lusió clara a totes les companyies que han tallat els seus subministraments a Huawei en compliment de les ordres de Trump. Aquest perfil inclou gegants com Apple, Google, Qualcomm i Intel.