Maduro, a un periodista mexicà: «T'empassaràs amb una Coca-Cola la teva provocació»

L’escena no té gaires antecedents: un periodista entrevista un cap d’Estat i a aquest, de sobte, molest per les preguntes, se li creuen els cables com si es tractés d’una baralla de carrer. Però ha passat. A Caracas. “Mira, vens a provocar-me, t’empassaràs la teva provocació, t’empassaràs amb una Coca-Cola la teva provocació”, li va dir Nicolás Maduro a l’enviat d’Univisión Jorge Ramos el 25 de febrer passat. La conversa al Palau de Miraflores va acabar abruptament després que Ramos li preguntés per la situació dels presos polítics a Veneçuela.

Després, l’equip de la cadena de televisió nord-americana va ser retingut durant dues hores i se’ls va confiscar el material filmat. Univisión ha recuperat l’entrevista de la discòrdia i l’emetrà completa el cap de setmana. Però els avenços ja han provocat un cert enrenou. La imatge d’un Maduro que conté amb dificultats la seva irritació promet més repercussions polítiques. “Tu t’emportes la teva porqueria, company. Agafa la teva porqueria, Jorge Ramos”, diu el president davant de la insistència del periodista.

"Mira, vienes a provocarme, te vas a tragar tu provocación, te vas a tragar con una Coca-Cola tu provocación"

Corte de la "entrevista" entre @NicolasMaduro y el periodista @jorgeramosnews
#LaEntrevistaCensurada pic.twitter.com/JKMixCXEEA

— Sergio Maydeu-Olivares (@maydeuO) 31 de mayo de 2019

Segons Ramos, la gravació va tornar a les seves mans a través d’un circuit que no es pot fer públic per qüestions de seguretat. Va donar a entendre que la filtració podria provenir d’alguna estructura de l’Estat. Ramos va definir Maduro com “un home poderós, que se sent segur i per això crec que és difícil que hi pugui haver una transició pacífica i democràtica en aquest país”. Però aquesta “seguretat” va quedar per un moment en dubte durant l’entrevista. “Ja ho sap, vostè no és el president legítim. Llavors, ¿com li dic? Per a ells (l’Assemblea Nacional opositora) vostè és un dictador”, va dir Ramos, i Maduro va empassar saliva. “Soc un obrer, un home senzill, per vot popular he sigut elegit i reelegit president. Així que, bé, ja et correspon a tu com em vulguis anomenar”, va respondre. No va dubtar llavors a definir Veneçuela com un “règim de dret” i afirmar que els veneçolans han sigut “víctimes d’atacs violents” des que va assumir el seu primer Govern, el 2013. “Jo mateixvaig ser víctima d’un atemptat”. Davant d’aquests episodis, va afegir, “ha actuat la justícia veneçolana”. És el moment en què Ramos va redoblar la seva aposta. “Nojugues joc net”, li van retreure.

Per trobar una situació tan inusual i tensa d’aquesta naturalesa caldria remuntar-se a Buenos Aires el 1982, enmig de la guerra de les Malvines, quan la periodista italiana Oriana Fallaci va dir al general Leopoldo Galtieri, membre de la Junta Militar argentina en el poder, que s’assemblava a Benito Mussolini. “La seva és una dictadura, senyor president, no ho oblidem”, va subratllar Fallaci i li va recordar l’existència de desapareguts i grups paramilitars. “Ofèn els meus principis”, va contestar l’arrogant general.

Notícies relacionades

Maduro proposa eleccions legislatives anticipades com a solució "pacífica"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

ELS PROBLEMES DE LA PREMSA

Trenta-set anys més tard i en un context diferent, Ramos va entrar al Palau de Miraflores sabent que la trobada no seria senzilla.  El periodista creu que “no s’ha d’acceptar mai la censura” perquè, entre altres raons, té l’imperatiu ètic de “qüestionar el poder”. És clar que l’exercici de la professió troba més d’un escull a Veneçuela. D’acord amb l’Institut de Premsa i Societat (IPYS) s’han reportat recentment unes 155 violacions i atacs contra els mitjans. Van ser detinguts 37 periodistes nacionals i estrangers de manera arbitrària. En els moments àlgids del conflicte polític s’accentua la regulació d’internet. Diverses ràdios han deixat d’existir, el ‘Diario Panorama’ de Zulia, un dels estats més colpejats per la crisi, acaba de tancar malgrat les seves simpaties amb el chavisme. Com li ha ocorregut a altres diaris, no va tenir accés als dòlars que necessitava per aconseguir paper. Aquesta restricció és entesa com una forma d’emmordassament en un país on uns 60 mitjans impresos, alguns de llarga tradició, s’han deixat de vendre els últims anys. Altres maneres menys subtils d’“empassar-se una Coca-Cola”.