Un total de 57 presos moren en diverses baralles a quatre presons del Brasil

L’horror va tornar a sortir al Brasil després que les autoritats trobessin 42 presos morts a quatre presons de Manaus, capital de l’estat de l’Amazones, al nord-est del país. El coronel Marcus Vinícius, secretari d’Administració Penitenciària, va revelar que les morts al Centre de Detenció Provisional Masculina (CDPM 1), el Complex Penitenciari Anísio Jobim (Compaj), a la Unitat Presonera del Puraquequara i al Centre Penitenciari (CIP), van ser conseqüència d’asfíxies  i perforacions amb raspalls de dents. "No hi va haver rebel·lió, sinó una baralla entre els interns", va assegurar l’oficial. Els assassinats van ser presenciats per familiars.  

Diumenge passat van perdre la vida 15 presos més en el Compaj per un episodi similar, la qual cosa eleva a 57 el total de morts. En cap dels casos es va informar de fugues o preses d’ostatges. "Tenim un sistema de càmeres internes, així que identificarem tots els que van participar en aquests fets", va afegir Vinícius.

 "Jo també vaig pensar que moriria", li va dir al diari paulista ‘Folha’ Aline Costa da Silva, dona d’Antonio Xavier da Silva Camargo, un d’aquests reclusos morts al Compaj. Ella el visitava cada cap de setmana. Diumenge va entrar a les vuit del matí. Tres hores més tard, mentre es trobava amb el seu marit a la cel·la quarta, van començar a escoltar crits al final del passadís. "Vaig a veure què és", li va dir ell. Li va demanar que no hi anés. No el va veure més. María Clara Silva va perdre el seu germà de 25 anys en una altra de les presons. Ni tan sols va aconseguir entrar per entregar-li els seus aliments i fruites. "Li agradaven les peres".  El noi, com tants d’altres, purgava una condemna per tràfic de drogues.

Es tracta del primer desastre carcerari al qual fa front el Govern d’ultradreta. El Ministeri de Justícia i Seguretat Pública que condueix l’exjutge Sergio Moro va anunciar la intervenció dels centres a demanda del governador Wilson Lima (PSC). Compaj està associat a l’espant des del 2017, quan van morir 56 interns per una disputa entre grups rivals. Les primeres especulacions sobre els fets en les últimes hores tornen a relacionar les faccions criminals que intenten dominar la vida dins de les presons. Al llarg d’aquell 2017, les matances i enfrontaments a les presons de tot Brasil van acabar amb 126 defuncions.

Superpoblació carcerària

"Atapeirem la presó de bandits. ¿Està malament? Jo prefereixo la presó atapeïda de bandits que un cementiri ple d’innocents", va assegurar Jair Bolsonaro durant la campanya electoral que el va portar a la presidència. Segons xifres del 2016, el Brasil compta amb la tercera població de presos més gran del món: llavors eren 726.712 interns. Els especialistes en qüestions de seguretat no dubten a considerar aquestes xifres sobrepassades per una realitat marcada per presidis anacrònics on impera l’amuntegament i que són gestionats amb baix pressuposat com a conseqüència de l’ajustament estatal.

Notícies relacionades

Lula està enamorat i pensa casar-se al sortir de la presó

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L’altre gran problema té a veure que la meitat dels detinguts manca de condemna ferma. Marcos Fuchs, director de l’oenagé Conectas estima que el 75% de les unitats penitenciàries són manejades pel crim organitzat. El 2017, l’Exèrcit va decomissar en 31 presons un total de 10.882 armes, que equival a una per cada dos reclusos.

Des de fa dècades que les presons brasileres són associades a un infern. El punt d’inflexió es va conèixer l’octubre del 1992. Aquella primavera paulista va estar marcada per la matança de Carandiru. Una rebel·lia massiva va acabar amb la mort de 111 reclusos per part de la Policia Militar de l’Estat. El nom de Carandiru està associat des d’aleshores a la violació de drets humans més gran en la història del Brasil.