Moren quatre nens a Veneçuela a l'espera d'un trasplantament de medul·la òssia

Erick Altuve va morir el 26 de maig a Caracas als 11 anys. Esperava un trasplantament de medul·la a l’hospital J. M. de los Ríos. És el quart nen que perd la vida sota les mateixes circumstàncies en menys d’un mes. La seva història és igual a la de Giovanni Figuera, que va morir als sis anys. O a la de Yeiderberth Requena, que era a la sala de teràpia intensiva, on no van poder fer res. "Vull créixer", cridava una vegada i una altra en aquest mateix centre hospitalari Robert Redondo. La mort el va trobar als set anys.

Tots formaven part del grup de 30 nois que esperen el miracle mèdic en una Veneçuela col·lapsada també en l’àmbit sanitari com a conseqüència del conflicte polític. Majoritàriament, són pacients que necessiten una operació d’urgència. Ells tenen aplàsies medul·lars, anèmia amb accident cerebrovascular, diversos tipus de leucèmia i limfoma de Hodgkin i no Hodgkin en recaiguda.

L’àrea de salut és una radiografia d’aquesta crisi històrica. Davant de la falta de fons, el Govern italià va suspendre a finals del 2018 un conveni subscrit amb Caracas pel qual es feia càrrec delstrasplantaments de medul·la que no es podien fer a Veneçuela. El ministre d’Exteriors, Jorge Arreaza, va dir que com a resultat del "bloqueig criminal" que porta endavant l’Administració de Donald Trump, la petroliera estatal PDVSA no pot transferir fons a les institucions mèdiques d’Itàlia.

La vicepresidenta, Delcy Rodríguez, va assenyalar directament Juan Guaidó, el líder parlamentari a qui Washington i 54 governs més van reconèixer com a "president encarregat", per haver "entregat" a CITGO, l’empresa veneçolana refinadora de petroli i comercialitzadora de gasolina als Estats Units. La firma va ser confiscada a finals de gener. "Aquest robatori va consumarl’assassinat de nens que es beneficiaven de nobles programes de salut", va exposar Rodríguez.

Metàfora del present

Durant la vetlla del seu fill Robert, Geraldine Labrador va treure forces per deixar de plorar, va sortir al carrer i davant d’una càmera de televisió va posar en dubte les explicacions de les autoritats. "No és just. Això no és culpa del bloqueig. És culpa d’ells mateixos per la seva negligència", va dir. L’hospital de nens J. M. de los Ríos és per a Labrador una indigerible metàfora del present: "Està en decadència". L’oenagé Prepara Família, dedicada a l’assistència i defensa dels drets dels menors amb patologies cròniques, va arribar a la mateixa conclusió. "Ja hem advertit del risc de mort que hi ha a la Defensoria del Poble". 

Notícies relacionades

L'ONU xifra en tres milions l'èxode de veneçolans des del 2015

Un altre desafiament de Maduro

El diputat opositor Miguel Pizarro va considerar que les excuses del madurisme "ratllen la barra i la burla". El legislador, recentment acusat pel Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) de traïció a la pàtria, conspiració i instigació a la insurrecció, assegura que és "la negligència del règim" la que va treure als quatre nens "l’oportunitat de viure i créixer en una Veneçuela millor".

Enmig d’una disputa política sense horitzó de resolució a la vista, sota de la runa d’una economia que no deixa d’enfonsar-se, els altres 26 pacients expliquen abatuts les hores que els separen d’una possible curació. "Cada dia que passa queden menys nens en la llista d’espera. ¿Quants han de morir perquè s’entengui que és urgent?", es lamenta Prepara Família. Els pares reclamen, es mobilitzen. Recorren despatxos. Reben explicacions que no convencen. Senten que amb prou feines els queda creure en un miracle.