ELECCIONS EUROPEES

La ultradreta mesura les seves forces i posa a prova l'europeisme del club

Les enquestes auguren que no es produirà la gran onada populista, però la fragmentació més gran complicarà la formació de majories

Democristians i socialdemòcrates necessitaran la nova aliança dels liberals i fins i tot els Verds per frenar els populistes

zentauroepp48274747 hungarian prime minister viktor orban  left  watches a socce190523115356

zentauroepp48274747 hungarian prime minister viktor orban left watches a socce190523115356 / Laszlo Balogh

5
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

En l’última cimera de caps d’estat i de govern de la UE de Sibiu (Romania) el president de França, Emmanuel Macron, resumia d’aquesta manera el que està en joc aquest 26-M a Europa. “Més de 400 milions de ciutadans podran votar en unes eleccions essencials. S’enfronten a una alternativa clara. Votar per projectes que volen continuar construint Europa de forma diferent oprojectes que volen destruir, desmantellar Europa i tornar al nacionalisme”. 

Les seves paraules evoquen un temor compartit a la UE: que ultradreta, populistes i euroescèpticsaconsegueixin deixar de banda les seves diferències i arribin a formar un bloc unit i influent que paralitzi l’activitat legislativa a l’Eurocambra i compliqui la negociació política, com ja han fet en els últims mesos en el Consell els governsd’Itàlia o Hongria bloquejant acords en matèria migratòria.

Aquesta última legislatura, els tres moviments han estat dividits en tres grups. En primer lloc,l’Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa (EFDD) on comparteixen grup els euroescèptics britànics, l’antisistema Moviment 5 Estrelles italià o el partit d’extrema dreta alemany AfD. En segon, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR en anglès), on s’asseuen els tories britànics, els conservadors polonesos de Llei i Justícia (PIS), els Veritables Finlandesos o els nacionalistes flamencs de l’N-VA. 

Per últim,l’Europa de les Nacions i Llibertats amb l’FPO austríac, el PVV holandès de Geert Wilders, Reagrupament Nacional de Marine Le Pen o la Lliga Nord de Matteo Salvini a bord. “La dreta radical i els extremistes comptaven amb un total de 154 eurodiputats electes el 2014, el 20% dels 751 escons” però “el 2019 podrien ser entorn de 170 i representar entre el 22 i el 25% dels escons”, explica en una anàlisi de la Fundació Robert Schuman el professor de la facultat de Science Po, Sylvain Kahn

El llindar del 30%

Hi ha estimacions que eleven fins i tot aquest percentatge al 30%, el llindar a partir del qual un grup podria començar a paralitzar i bloquejar l’activitat, tot i que “la probabilitat que aquesta família obtingui una minoria de bloqueig és gairebé nul·la”, opina Kahn. Tot i així, si conformessin un gran grup podrien presidir comissions parlamentàriesliderar propostes i informes, influir en l’agenda parlamentàriaaccedir a més recursos i fins i tot en la designació d’alts càrrecs.

Els últims sondejos auguren que l’RN de Le Pen afronta aquesta recta final de campanya per davant d’‘En Marxa’ de Macron. La Lliga podria aconseguir un terç dels seients d’Itàlia i fins i tot el nou partit del brexit de Nigel Farage podria aconseguir 28 dels 73 escons en joc al Regne Unit, que vota aquest dijous. “Si tota aquesta gent aconseguís formar un grup parlamentari evidentment ens trobaríem amb el segon grup de la cambra, però crec que això no passarà perquè tot i que semblin iguals hi ha moltes gammes i colors”, assegura un alt càrrec de l’Europarlament.

Com a cap visible d’aquest potencial grup destaca el ministre d’interior italià Salvini, convertit en el gran referent de l’extrema dreta i capità del’Aliança Europea per als Pobles i les Nacions. A la seva crida per la unitat de la ultradreta i contra la immigració i els tecnòcrates de Brussel·les van acudir una dotzena de partits i dirigents: Le Pen, Wilders i representants de l’AfD alemany, l’austríac FPÖ, el Vlaams Belang flamenc, el Partit popular danès, l’ECRE estonià, els Veritables Finlandesos, i altres formacions petites com el búlgar Volya i l’Sme Rodina eslovac. 

La incògnita d’Orbán i Vox

Hi va haver, no obstant, baixes destacades. Malgrat els intents per sumar a la seva aliança ultra el primer ministre hongarès, Viktor Orbán –suspès de pertinença al PPE des de març– i el polonès del PIS Jaroslaw Kazynski, ni un ni l’altre van assistir a la simbòlica foto, ni han aclarit en quin grup militaran. Tampoc va ser-hi Vox, que podria aconseguir, segons els últims sondejos, amb quatre o cinc escons, i que no aclarirà fins després de les eleccions el grup a què s’integrarà.

“Fa quatre o cinc anys es van unir, però eren tots marginals. Avui tenen diversos partits en els governs i tot i així encara no poden aconseguir sumar més partits. ¡Aquesta hauria de ser la notícia! ¿Significa això que mai treballaran junts? No es pot dir mai en política, però tot i que aconseguissin unir-se al nou Parlament estaran fonamentalment dividits”, afirma el politòleg holandès Cas Mudde que dubta d’un eventual front comú per les divergències que mantenen davant de les sancions a Rússia, la política migratòria, el comerç o el graud’integració europea

Segons la seva opinió, el que està passant ara és el mateix que va passar el 2014 quan va quedar de manifest la seva irrellevància a la cambra. La novetat és que, arran del ‘brexit’, totes aquestes formacions ja no volen treure els seus països d’Europa sinó convertir-se en una espècie de cavall de Troia per canviar-la des de dins. Aquest és l’element en comú que pot fer que les forces proeuropees s’uneixin entorn d’una gran coalició i un programa comú.

Adeu al duopoli PPE/S&D

Les últimes projeccions d’Europe Elects auguren que el nou hemicicle continuarà estant dominat pelPPE  (173 de 751 escons) tot i que patirà un important retrocés i deixarà de ser el poderós partit que ha sigut fins ara i que li ha permès liderar l’arquitectura institucional europea amb tres presidents: Consell (Donald Tusk), Eurocambra (Antonio Tajani) i Comissió Europea (Jean-Claude Juncker). També perdran pes els Socialdemòcrates (S&D), fins a acostar-se als 150 escons, tot i que la bretxa amb els populars podria reduir-se a una vintena d’escons.

Notícies relacionades

Les dues formacions perdran per primera vegada el duopoli que han mantingut i no sumaran el 50% a la cambra. Això significa que estaran obligats a negociar amb altres forces per sumar majories. Allà és on podria entrar en joc una gran coalició amb els dos partits cridats a despuntar en aquests comicis: la nova aliança Liberal-‘En Marxa’, que podria fregar i fins i tot superar els 100 escons, i fins i tot els Verds que podrien obtenir entre 54 i 59 escons. 

“El Parlament Europeu ha tingut una majoria entre socialistes i conservadors. Fa falta una coalició més àmplia on es respectin millor els equilibris. Caldrà treballar per construir aquesta coalició de progrés i futur i treballar amb els socialdemòcrates i una part dels cristianodemòcrates i ecologistes”, reivindicava aquesta setmana al diari Le Soir, Emmanuel Macron.