Els EUA volen deixar Veneçuela sense combustible per a avions

La pressió dels Estats Units per forçar la sortida de Nicolás Maduro del poder no s’atura. En moments en què els vols internacionals a Caracas amenacen de transformar-se en una excepcionalitat, Washington vol anar més lluny en les seves sancions i vol impedir el comerç de combustible per a avions civils o militars amb destinació a aquest país. Un primer indici d’aquesta política va tenir lloc dies enrere quan no van poder utilitzar-se dues naus estacionades a Lima que havien de portar de tornada a Veneçuela 180 persones que van intentar arrelar-se al Perú. Fins al moment, la venda de dièsel a Veneçuela és considerada legal pels EUA a causa de raons humanitàries.

Notícies relacionades

L'ONU xifra en tres milions l'èxode de veneçolans des del 2015

El «dret humà a un whisky» a Veneçuela

La notícia es coneix quan els problemes per a l’obtenció de gasolina augmenten de manera alarmant. En un país que viu de les seves exportacions de cru i que compta amb les reserves provades de petroli més grans del planeta (uns 300.000 milions de barrils), un litre de gasolina costa 0,01 centaus de dòlar. Un ou es paga  0,16 dòlars (uns 100 bolívars sobirans) i equival a 93,3 milions de litres de combustible. Malgrat aquesta virtual gratuïtat, es formen llargues cues per omplir els dipòsits dels vehicles en els estats de Táchira, Aragua, Carabobo, Lara i Mérida. D’acord amb el portal 'Tal Cual’, els ciutadans passen fins a 72 hores fent cues interminables per complir els seus objectius. Segons el diari 'El Nacional’, només el 15% de les estacions de servei del país funcionen normalment. Com ha passat setmanes enrere amb la provisió d’energia elèctrica i l’aigua, el Govern mira de garantir la gasolina a Caracas i la perifèria, les zones políticament més sensibles del país, en detriment de regions de l’interior.

Els especialistes relacionats amb l’oposició assenyalen que Petrolis de Veneçuela (PDVSA) té sis refineries al territori de les quals només funciona Amuay a l’estat Falcón, i al 10% de la seva capacitat. La producció s’ha vist afectada per les sancions econòmiques nord-americanes i qüestions de gestió estatal. PDVSA produïa en els anys d’apogeu del chavisme uns dos milions de barrils diaris de petroli. Les autoritats pensaven triplicar aquesta xifra. Però a partir del 2015, i al caliu de l’agudització del conflicte polític intern, els plans no només es van tornar irrealitzables sinó que es va retrocedir a nivells insospitats. El març d’aquest any, la producció diària va ser de 740.000 barrils. El diputat opositor José Guerra assegura que el Govern està comprant uns 100.000 barrils diaris a productors estrangers a 85 dòlars per barril, la qual cosa representa una despesa diària de 8,5 milions de dòlars, una suma exorbitant per a un país amb molt poques divises. L’escassetat de combustible impacta, al seu torn, en la distribució d’aliments i la generació d’electricitat.