El resultat de les legislatives aplana a Duterte l'aprovació de les seves polèmiques lleis

Els aliats del president de les Filipines, Rodrigo Duterte, han escombrat els candidats de l’oposició en les eleccions legislatives a meitat de mandat, els resultats oficials de les quals es van proclamar aquest dimecres després de diversos ajornaments i entre acusacions de falta de transparència.

Els “Magic 12”, els dotze senadors –nou d’ells pro-Duterte– que renovaran la meitat de la composició de la Cambra alta per un mandat de sis anys, han sigut presentats avui en un acte formal a Manila pel president de la Comissió Electoral, Sheriff Abas.

L’oposició s’ha quedat a les portes del Senat, la cambra legislativa més influent i independent, cosa que significa que podrà tirar endavant sense gaires obstacles l’agenda legislativa del president, que ja controla la Cambra de Representants.

Lleis controvertides

Projectes de llei per reinstaurar la pena de mort, abolida el 2006; rebaixar l’edat de responsabilitat criminal de 15 a 12 anys; reformar la Constitució de 1987 per implantar un model federal; o una possible proposta per eliminar el límit de mandats temuda pels seus crítics, previsiblement s’aprovaran en aquest període.

Amb una alta participació del 75%, les legislatives a meitat de mandat del 13 de maig passat van ser concebudes com un plebiscit sobre la gestió de Duterte, que ha apuntalat el seu poder en aquests comicis als quals ja va arribar amb una popularitat del 80%, la més alta en la història democràtica del país.

“El mandat de Duterte ha quedat reforçat, en els tres anys que li queden al capdavant del país pot implementar els seus programes sense gairebé oposició”, va assenyalar a Efe l’analista Ramon Casiple, director de l’Institut per a la Reforma Política i Electoral.

Segons Casiple, la popularitat del president es deu al fet que el tercer any del seu mandat ha aconseguit “consolidar el creixement econòmic, frenar la inflació –que l’any passat va assolir el rècord de l’última dècada–, consolidar l’ocupació i reduir la taxa de pobresa”.

L’oposició, fora

Els socis de Duterte han aconseguit nou dels 12 escons, els tres restants han anat a parar candidats independents, mentre que l’oposició se n’ha quedat fora, ja que el seu únic aspirant amb opcions, l’exsenador Bam Aquino, va quedar ancorat al lloc 14.

Amb l’objectiu de fer un front comú contra Duterte, diversos partits de l’oposició van crear la plataforma “Otso Diretso” per avalar vuit candidats al Senat, que només han convençut les elits intel·lectuals i els joves universitaris.

“La seva estratègia es va basar a presentar-se com a oposició a Duterte, no en confrontar els aspirants avalats per la seva administració. Van fallar a l’hora d’oferir un programa legislatiu tangible, a més de fer campanya més com a grup que personalment”, va apuntar Casiple.

Amics o exassessors de Duterte

L’elecció dels senadors a les Filipines es fa nominalment, s’elegeixen de forma individual 12 aspirants a escala nacional, per la qual cosa els partits –que no solen vincular-se a ideologies concretes– són només la plataforma que els avala.

A fi de donar suport a 13 aspirants lleials al seu pare, la filla del president, Sara Duterte, va crear la coalició de partits regionals Hugpong ng Pagbabago (HP), que ha aconseguit nou senadors, la majoria amics personals dels Duterte i exassessors de la seva administració.

Al capdavant dels “Magic 12” se situa la senadora reelecta Cynthia Villar, propera al president i dona de Manuel Villar, amo de la fortuna més gran del país; seguida de Grace Poe, candidata independent que va perdre el 2016 la carrera presidencial contra Duterte.

“Utilitzarem aquest mandat per intensificar el nostre servei als filipins en un Senat fort i independent”, va prometre Villar, que no va escatimar agraïments per al mandatari i la seva filla Sara pel seu recolzament a la campanya d’HP.

Sota les sigles d’HP, també han aconseguit escó amb un ampli marge de vots el millor amic de Duterte i el seu exassessor especial, Bong Go; o Ronald dela Rosa, cap de la Policia Nacional durant els operatius més sagnants de la guerra contra les drogues; tots dos qüestionats per la seva nul·la experiència política.

De l’entorn de Duterte també ha sortit elegida Pia Cayetano, que juntament amb Poe ha promès impulsar el projecte de llei per legalitzar el divorci, ja que Filipines és juntament amb el Vaticà l’únic país on és il·legal.

Possible successora

Sara Duterte va renovar el càrrec d’alcaldessa de Davao, tot i que va acaparar protagonisme durant la campanya, que segons molts analistes va servir per reforçar el seu perfil presidenciable per al 2022.

El seu germà petit, Sebastian, ha sigut elegit vicealcalde de Davao –feu familiar–, mentre que el primogènit del president, Paolo Duterte, va obtenir per aquesta ciutat un escó a la Cambra de Representants, on ja sona com a possible president.

Notícies relacionades

Rodrigo Duterte vol canviar el nom de les Filipines per oblidar el seu passat colonial

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En aquests comicis, 61,8 milions de filipins van ser cridats a les urnes per elegir 18.000 càrrecs públics, que inclouen 81 governadors, 1,634 alcaldes i més de 13,500 regidors municipals.

L’anunci dels resultats electorals es va ajornar fins i tot en tres ocasions per problemes amb les màquines de recompte de vots, cosa que va provocar crítiques d’alguns sectors per irregularitats i falta de transparència.