crisi al país caribeny

L'ONU xifra en tres milions l'èxode de veneçolans des del 2015

L'organisme internacional afirma que entre 3.000 i 5.000 persones travessen les fronteres cada dia

Prop de 460.000 han sol·licitat asil a diversos governs llatinoamericans

People with vehicles wait in line in an attempt to refuel at a gas station of the state oil company PDVSA in Maracaibo  Venezuela  May 17  2019  REUTERS Isaac Urrutia     TPX IMAGES OF THE DAY

People with vehicles wait in line in an attempt to refuel at a gas station of the state oil company PDVSA in Maracaibo Venezuela May 17 2019 REUTERS Isaac Urrutia TPX IMAGES OF THE DAY / ISAAC URRUTIA (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Cada mig minut algú abandona Veneçuela,  segons l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Però el ritme de l’èxode pot tenir pics més dramàtics. “Veiem sortir una mitjana diàriad’entre 3.000 i 5.000 persones”,ha dit a Ginebra la portaveu de l’organisme, Liz Throssel. Tres milions de persones han travessat les fronteres des del 2015, l’any que va començar a agreujar-se el conflicte polític. Abans se n’havien anat 700.000 veneçolans.

D’acord amb el director de Migración Colombia, Christian Krüger, 1,2 milions són en aquest país. “En vista de l’empitjorament de la situació política, econòmica, humanitària i de drets humans a Veneçuela (...) L’ACNUR considera ara que la majoria dels que fugen necessiten el sistema internacional de protecció de refugiats”,ha assenyalat Throssel. Això, va afegir, “es deu a amenaces a les seves vides, seguretat o llibertat a causa de circumstàncies que pertorben seriosament l’ordre públic”.

L’ACNUR va demanar als estats “que s’assegurin que els veneçolans, independentment de la seva situació jurídica, no siguin expulsats o tornats per la força”. Fins al moment 460.000 veneçolans ja han sol·licitat asil, la majoria davant de governs llatinoamericans aliats dels Estats Units. Al seu torn, 1,4 milions de persones han rebut diverses ajudes humanitàries o de feina per continuar legalment en aquests països de la regió.

Drames silenciats

El Govern de Nicolás Maduro ha posat en dubte en diverses ocasions les dades facilitades per les agències de l’ONU i considera que la qüestió de l’èxode és amplificada mediàticament mentre se silencien drames com els de Síria, el Iemen, Birmània, l’Iraq o les massives migracions de centreamericans als Estats Units. Recorda, a més, que una de cada cinc vivendes de les més de dues milions construïdes en les últimes dues dècades han sigut entregades a famílies colombianes. El president està convençut que el flux migratori és estimulat des de l’exterior per provocar un daltabaix humanitari regional.

L’ACNUR afirma que les seves dades s’elaboren amb“informació fiable de domini públic d’una àmplia gamma de fonts”.  La seva “nota d’orientació sobre el flux veneçolà” remarca que la situació“planteja desafiaments complexos i pot fer que els sistemes d’asil es vegin desbordats”. L’ACNUR va expressar la seva disposició a ajudar els estats amb assistència tècnica i operativa per “millorar la capacitat dels governs de respondre adequadament a l’afluència massiva de refugiats i determinar la seva condició jurídica de manera eficaç”.

Per a l’organisme de l’ONU, els veneçolans que “busquen protecció internacional” en els estats membres de la UE i que no siguin reconeguts com a refugiats en virtut de la Convenció del 1951, poden ser qualificats com a tals “si hi ha raons de fons per creure que correrien un risc real de patir danys greus a Veneçuela”.

Impacte regional

El Perú és, després de Colòmbia, el principal país receptor de l’onada migratòria veneçolana amb 731.000 casos. “En molts casos hi entren sense recursos i en condicions de vulnerabilitat després d’haver viatjat dies o mesos, algunes caminant i moltes persones arriben amb necessitat d’assistència humanitària”, consigna un informe recentd’Amnistia Internacional  (AI). Aquests homes i dones van abandonar casa seva i les seves famílies a causa d’“una caiguda de tots els indicadors de desenvolupament humà, com ara salut, educació i seguretat ciutadana”.

Notícies relacionades

Veneçuela ha sigut sempre un país d’acollida. El seu èxode és una impactant novetat històrica que provoca reaccions contradictòries als països de la regió. A l’Equador, el Panamà, l’Argentina i Xile s’ha informat d’incidents xenòfobs. Una enquesta recent de la consultora Ipsos publicada a Lima revela que el rebuig de la immigració veneçolana ha passat del 43% al 55%. En les últimes hores, 180 veneçolans van tornar Caracas procedents del Perú. D’acord amb el Palacio de Miraflores, unes 14.000 persones van fer el mateix en el marc del pla estatal “Tornada a la pàtria”. Maduro ha fet una crida als migrants a imitar aquest exemple:“deixin de rentar lavabos a l’exterior”.

Advertència de l’OEA

El secretari general de l’Organització d’Estats Americans (OEA), l’uruguaià Luis Almagro, va advertir abans de conèixer-se les conclusions de l’ACNUR que si Maduro no abandona el poder “el cost l’hauran de pagar tots els països de la regió”.Almagro, que s’ha alineat automàticament amb l’administració Trump, va acusar Caracas d’“exportar la crisi” cap als seus veïns.  “Per al 2020 la xifra de migrants veneçolans podria arribar als set milions”, va alertar.