Noruega confirma la seva mediació a Veneçuela

Una finestra petita i fràgil s’ha obert per trobar una sortida al conflicte veneçolà a través de les negociacions. “Noruega informa que ha tingut contactes preliminars amb representants dels principals actors polítics de Veneçuela en una fase exploratòria, amb l’objectiu de donar suport a la recerca d’una solució a la situació del país”, va corroborar el Ministeri d’Afers Estrangers. 

El rumor en cercles diplomàtics es va transformar en certesa després que Oslo elogiés els“esforços”del madurisme i de l’oposició per trobar “una solució pacífica” a la confrontació que s’ha aguditzat des del 2014.  El ministre de Comunicació veneçolà, Jorge Rodríguez, i el governador de l’estat de Miranda, Héctor Rodríguez, van representar Nicolás Maduro. El segon vicepresident de l’Assemblea Nacional (AN), Stalin González, l’exdiputat Gerardo Blyde i l’exministre Fernando Martínez Mottola van anar a la ciutat europea en nom de l’oposició.

“El president Nicolás Maduro i la revolució bolivarianaexpressen el seu agraïmenta Noruega i el seu recolzament al diàleg per la pau i la sobirania”, va dir el ministre d’Exteriors veneçolà, Jorge Arreaza. “L’únic tauler que hi ha d’haver a Veneçuela és el de la pau i la concertació”, va afegir.

Juan Guaidó, a qui els Estats Units i 54 governs reconeixen com a “president encarregat”, va confirmar que representants de l’oposició van participar en aquesta trobada. “Ara, també ho he dit fins al cansament, que no accedirem a negociacions falses que no portin a tres coses: cessament de la usurpació, govern de transició i eleccions lliures”.

L’horitzó retòric del diputat continua sent fins al moment de rendició incondicional del madurisme. Però es va veure obligat a admetre l’existència d’aquests contactes quan pocs dies després de l’alçament militar fallit del 30 d’abril va descartar “tot tipus de negociació” amb el palau de Miraflores.

Altres interlocutors

El portal Alnavío, que dies enrere va filtrar la primera informació sobre les converses a Oslo, va recordar que no només els noruecs estarien involucrats en aquest esforç per evitar una guerra civil a Veneçuela. “De fet, la iniciativa compta amb el suport de múltiples factors, incloent-hi elsEstats Units i, per descomptat, l’Havana. Els noruecs s’han afegit a aquesta operació perquè hi hagi un acord. I han donat mostres suficients que aquest afany és seriós. Ja es coneixeran els detalls”.

Noruega no ha reconegut Guaidó com a “president encarregat” i ha tingut un paper rellevant en lesnegociacions entre les FARC i l’Estat colombià que van permetre posar fi a un conflicte armat de més de mig segle.

El Govern i l’oposició han intentat sense sort pactar unaagenda comuna entre el 2016 i el 2018. Les converses que van tenir lloc el gener a la República Dominicana van acabar en un fracàs quan semblaven estar a prop de l’èxit. Les parts es van retreure mútuament l’ensopegada.

La possibilitat d’una nova fase de converses troba els protagonistes del conflicte en situació del que s’ha anomenat un “empat catastròfic”. Guaidó ha començat a veure com es redueix la seva adhesió al carrer.  L’horitzó de canvi promès encara no ha arribat.

Sense marge econòmic

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

Maduro tampoc es troba en una situació fàcil. Sectors castrenses ja s’han mostrat a favor del diàleg. D’altra banda, el Govern té cada vegada menys marge econòmic i la situació social es deteriora cada dia enmig de les sancions nord-americanes.

En aquest context, Maduro va rebre dijous passat integrants del Grup Internacional de Contacte a qui els va informar sobre “les conseqüències del bloqueig i les sancions imposades per l’imperi dels EUA”. El van escoltar representants d’Alemanya, Espanya, França, Itàlia, Portugal i els Països Baixos. Després es van reunir amb Guaidó.