CRISI AL PAÍS CARIBENY

Guaidó reclama la «cooperació militar» estrangera a Veneçuela

«La intervenció ja existeix, militars cubans exercint d'intel·ligència i contraintel·ligència», denuncia

Convoca noves mobilitzacions per a dissabte en contra del processament de 10 diputats

zentauroepp48086960 venezuelan opposition leader juan guaido  who many nations h190510103548

zentauroepp48086960 venezuelan opposition leader juan guaido who many nations h190510103548 / UESLEI MARCELINO

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

Després del’arrest del seu número dos, el president de l’Assemblea Nacional de Veneçuela (AN), Juan Guaidó, ha considerat que el seu país ja ha passat la “línia vermella” per requerir cooperació militar estrangera, tot i que ha destacat que el mecanisme depèn dels països que decideixin prestar ajuda en aquesta matèria.

“Sobre la possibilitat o no de cooperació militar a terra veneçolà (...) ¿i si serà requerida o no? Alguns dirien, o jo diria, que la línia vermella la vam passar fa temps”, ha indicat en una roda de premsa a l’assenyalar que “l’emergència” del país “és evident”.

“Fixin-se la paraula que he utilitzat, cooperació militar a terra veneçolà, no hi ha possibilitat d’intervenció. ¿Per què? Perquè la intervenció ja existeix, militars cubans exercint d’intel·ligència i contraintel·ligència a Veneçuela, militars russos”, ha continuat abans de considerar, però, que la decisió sobre la posada en marxa d’una cooperació militar depèn més del país que decideixi prestar l’ajuda.

“La línia vermella”

“¿Quina és la línia vermella per al país? Bé, això tindrà a veure amb els que cooperaran, perquè la línia vermella la vam passar fa molt temps [...] la vam passar quan hi ha set milions de veneçolans en emergència complexa”, ha insistit amb referència a les persones que, segons l’ONU, necessiten assistència humanitària.

El líder opositor ha reiterat també que totes les opcions i mecanismes per aconseguir una solució a la crisi a Veneçuela, i que segons el seu parer passa per un canvi de Govern, han de ser avaluats “responsablement”. En aquest sentit, ha destacat que és “benvingut qualsevol element que sumi” per aconseguir la sortida del govern del president veneçolà, Nicolás Maduro, però ha reiterat la seva negativa al diàleg, perquè considera que aquest mecanisme és utilitzat pel chavisme per enganyar.

Nova convocatòria per a dissabte

D’altra banda, Guaidó, reconegut com a president “encarregat” de Veneçuela per més de 50 països, ha qualificat de “cop al Parlament” el processament de 10 diputats per delictes de rebel·lió, i ha convocat noves protestes per a dissabte a tot el país.

“Ens concentrarem dissabte 10 del matí (14.00 GMT) a tot el país [...] no ens trauran dels carrers”, ha dit Guaidó després de la detenció del vicepresident del Parlament, Edgar Zambrano.

El Tribunal Suprem de Justícia (TSJ) assenyala que els 10 parlamentaris estan incursos en delictes de “traïció a la pàtria, conspiració, instigació a la insurrecció, rebel·lió civil, concert per delinquir, usurpació de funcions, instigació pública a la desobediència de les lleis i l’odi continuat”.

I per això, l’Assemblea Nacional Constituent (ANC), integrada només per oficialistes i no reconeguda per nombrosos països, va donar per aixecada la immunitat de set dels legisladors assenyalats i espera fer el mateix amb la resta els pròxims dies.

29 diputats perseguits

Guaidó, ha denunciat que aquestes accions constitueixen un “nou cop” al Legislatiu que està conformat per una contundent majoria opositora des del 2016, quan el TSJ el va declarar en “desacatament” i va demanar a les institucions ometre les seves resolucions.

Notícies relacionades

Aquest divendres, el Ministeri d’Exteriors d’Itàlia ha confirmat que el diputat opositor Americo de Grazia s’ha refugiat en la seva ambaixada a Caracas després del seu processament. L’ambaixada italiana també acull des d’aquest dijous la diputada Mariella Magallanes, mentre que Richard Blanco ha demanat protecció com a hoste en la legació diplomàtica de l’Argentina.

En l’últim trienni almenys29 diputatshan quedat fora del Parlament per motius depersecució política, segons al·leguen ells mateixos, i estan avui exiliats, presos, sense fur parlamentari, desposseïts dels seus escons per resolució de la Justícia, refugiats a ambaixades o amb llibertat condicional.