La Xina controla els uigurs amb una aplicació de mòbil

Les noves tecnologies s’han associat amb la vella pulsió controladora xinesa per empènyer la província de Xinjiang cap la distopia orwel·liana. Les autoritats se serveixen d’una ‘app’ de mòbil per radiografiar les vides dels uigurs en un procés que pot desembocar en els camps de reeducació.

L’aplicació recopila comportaments considerats sospitosos amb un criteri extensiu fins a la paranoia: no socialitzar amb els veïns, un viatge a l’estranger, utilitzar la porta posterior amb assiduïtat, recaptar fons per a la mesquita amb entusiasme o una factura de llum excessivament alta disparen les alertes. La informació acaba a la Plataforma d’Operacions Integrades (IJOP, per les seves sigles angleses), la base de dades provincial. Allà s’examinarà, s’elaboraran informes i s’ordenaran investigacions ulteriors. Aquestes inclouen el seguiment dels vehicles i l’escrutini del mòbil. I aquí sorgeix una altra infinitat de pràctiques sospitoses com les habituals VPN amb què tots regategem la censura a la Xina o les aplicacions estrangeres de missatgeria com Whatsapp, Line o Telegram.

El mecanisme ha sigut denunciat per l’organització Human Rights Watch (HRW) després d’haver examinat l’‘app’ amb l’ajuda d’una companyia tecnològica alemanya. Suposa un inusual cop d’ull als intestins de la maquinària xinesa a la província més occidental. “La Xina està duent a terme una investigació massiva de comportaments totalment legals per tal d’efectuar detencions arbitràries”, denuncia Maya Wang, investigadora de HRW.

Contractista militar

L’aplicació ha sigut dissenyada per China Electronics Technology Group, un contractista militar del qual ja se sabia que ofereix els seus coneixements de Big Data al Govern en la seva lluita contra el terrorisme uigur. Qualsevol via serveix per espiar la vida privada: les gravacions de les càmeres al carrer, els historials bancaris, hospitalaris o legals, el rastre deixat amb els mòbils i els ordinadors per internet...

El Govern provincial elaborava fa dos anys una base de dades biomètriques a través d’una campanya per millorar la salut dels més desfavorits. Les autoritats van recollir mostres d’ADN, empremtes digitals, escàners d’iris i mostres de sang de tots els residents d’entre 12 i 65 anys. Les dades s’estenen a qualsevol edat si el perfil es troba sospitós i als uigurs que no viuen a Xinjiang.

Els uigurs, i no els mediàtics tibetans, són el problema ètnic més delicat de la Xina. Musulmans, de llengua túrquica i emparentats amb l’Àsia central, acumulen plets amb els han, l’ètnia majoritària xinesa. Els primers acusen Pequín de diluir la seva cultura i espoliar els seus recursos naturals, mentre que els segons remarquen el desenvolupament econòmic d’una zona desèrtica i muntanyosa que sense el paraigua xinès patiria la pobresa de les repúbliques veïnes. Tots dos es professen un odi i un menyspreu irremeiables.

Una cinquena part dels arrestos del país 

La pressió es va intensificar el 2016 amb el trasllat des del Tibet a Xinjiang del secretari del partit, Chen Quanguo, un home dur amb la missió d’acabar amb l’extremisme islamista. Ha doblat el pressupost en seguretat, ha engreixat la plantilla policial i ha instal·lat càmeres a qualsevol cantonada. Més d’una cinquena part de tots els arrestos a la Xina es van produir l’any passat a Xinjiang, on només viu un 2 % de la població nacional.

Les últimes revelacions tampoc han pogut ser verificades per la premsa independent. Pequín permet l’accés dels periodistes estrangers a Xinjiang, en contrast amb el veto al Tibet, però els sotmet a un marcatge tan anguniós entre policies i espies que descoratja fins i tot els més entusiastes. Els diplomàtics els ha organitzat viatges sense llibertat de moviments que tampoc aporten cap llum.

La Xina va admetre després de tossuts desmentiments l’existència de camps de reeducació però els va descriure com a centres harmoniosos on els uigurs i altres musulmans es formen de cara al futur, disfruten de l’esport i la cultura i canvien l’extremisme religiós per l’amor a la mare pàtria. Els exreclusos recorden els abusos físics i psíquics, l’adoctrinament aclaparador, l’aprenentatge forçós del mandarí, les litúrgiques gràcies al partit i a la pàtria abans de cada àpat i les cel·les precàries on s’amunteguen en desenes. Fonts occidentals sense fonts sòlides parlen d’un milió de uigurs reclosos en aquests centres.

Entre el final i els mitjans

No tot és una cosa sense explicació. La Xina ha aconseguit erradicar els atemptats que no fa gaire temps se succeïen a Xinjiang i a la resta del país. La polèmica neix en el focus: entre el final i els mitjans, Pequín prioritza el primer mentre el món lamenta els segons.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Xinjiang és l’exemple més elaborat del control a què Pequín sotmet el seu poble. A la Xina no hi ha aquest debat occidental entre els límits a la seguretat i el dret a la intimitat i això explica que el Govern publiciti alegrement els seus nous artefactes tecnològics des de les portades de la seva premsa mentre les democràcies occidentals neguen els seus. La ingenuïtat és impossible després de les revelacions de Wikileaks o Snowden.

HRW alerta dels riscos del Big Data o la intel·ligència artificial en l’actualitat. “Això no és només sobre Xinjiang o la Xina, és sobre el món sencer i si els éssers humans podem seguir sent lliures en un món tan connectat per la tecnologia. Això és una crida a despertar-se, ens afecta a cadascun de nosaltres”, afirma Mara Yang.