Les males relacions entre Putin i Zelenski auguren més tensió entre Rússia i Ucraïna

Queda més d’un mes perquè el president electe d’Ucraïna, l’humorista televisiu Volodímir Zelenski, juri el càrrec en una cerimònia que tindrà lloc a Kíev el 3 de juny. Però les cartes ja semblen donades pel que fa al to de la relació del novell mandatari amb qui sense cap mena de dubte serà el seu principal antagonista durant el seu mandat: Vladímir Putin, el president de Rússia, la potència veïna acusada d’atiar la guerra a l’est ucraïnès. Des d’aleshores, els dos mandataris s’han estat intercanviant pulles i provocacions als mitjans de comunicació, amb la novetat, això sí, que l’ucraïnès, a diferència del seu predecessor en el càrrec, Petró Poroixenko, és un personatge avesat en l’art de la ironia i el doble sentit.

Tot va començar al cap de pocs dies de l’elecció, quan Putin va anunciar la seva decisió de facilitar els tràmits perquè els ciutadans ucraïnesos residents al territori sota el control de les milícies prorusses obtinguin passaports emesos per Moscou, un acte qualificat de violació de la sobirania ucraïnesa per la Unió Europea (UE) i els EUA. Alguns observadors, no obstant, creuen que el cicle de rèpliques i contrarèpliques va arrencar ja la mateixa nit electoral, quan en el seu primer discurs Zelenski va convidar els ciutadans de l’ex-URSS a seguir l’exemple democràtic d’Ucraïna, cosa que va irritar molt un líder del Kremlin que ha demostrat en el passat la seva aversió als sistemes en què els electors canvien mitjançant eleccions presidents i governs. "Puc dir, com a ciutadà ucraïnès, a tots els països de l’espai postsoviètic: ¡mireu-nos, tot és possible!”.

Regirar les entranyes al seu interlocutor

La resposta del nou màxim mandatari ucraïnès a la controvertida decisió dels documents de viatge no es va fer esperar. En una declaració difosa per Facebook, Zelenski va tornar a tirar sal a la ferida, recordant la falta de llibertats existent a la Federació Russa i a la resta de l’espai postsoviètic. Els ucraïnesos "rebutjaran" l’oferiment de Moscou, perquè a diferència del que passa a l’est del país, "hi ha llibertat d’expressió, premsa lliure i internet", va asseverar el líder ucraïnès, abans d’anunciar, en to solemne, una mesura que de segur va regirar les entranyes al seu interlocutor: "Donarem la nacionalitat ucraïnesa a tots els representants de pobles que pateixen sota règims autoritaris i corruptes; en primer lloc, als russos, que són els que ho pateixen més".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Era evident que el líder rus no podia deixar que el seu futur homòleg ucraïnès tanqués l’intercanvi verbal, i en una nota difosa per l’agència Interfax, Putin va concloure que els ciutadans dels dos països "es beneficiarien" de disfrutar de la doble nacionalitat. I això, malgrat que les comunicacions entre els dos països són cada vegada més complicades, amb llargues esperes a les fronteres terrestres i sense l’existència de vols de connexió entre Kíev i Moscou, cosa que obliga els viatgers entre els dos països a un penós trànsit per algun aeroport de Bielorússia o les repúbliques bàltiques.

No obstant, més enllà de l’escalada verbal dels últims dies, aperitiu que poc augura una relaxació de les tensions bilaterals, alguns senyals fan preveure el reescalfament del conflicte. Hi ha internautes que estan detectant de nou restriccions al pas de barcos mercants que es dirigeixen als ports ucraïnesos del mar d’Azov per l’estret de Kertx sota el pont contruït per Rússia per unir l’annexionada península de Crimea amb el seu territori. Amb l’última crisi de novembre pendent de resoldre, quan Rússia va capturar diversos barcos de guerra ucraïnesos, Moscou continua mantenint una poderosa arma de pressió sobre el seu veí de l’oest, que pot activar en el cas que les seves relacions amb Kíev segueixin camins que no són del seu grat.