Els EUA permetran reclamar propietats confiscades per la revolució a Cuba

I ara, Cuba. A les profundes tensions entre els Estats Units i la Unió Europa des de l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump se li suma un nou eix. Washington anunciarà aquest dimecres que, a partir de l’1 de maig, els ciutadans nord-americans, incloent-hi cubans nacionalitzats, podran presentar demandes al seu país contra companyies que fan negocis en propietats que van ser confiscades després del triomf de la revolució de Fidel Castro el 1959. Des de Brussel·les s’ha advertit que la Unió Europea “es veurà obligada a utilitzar tots els mitjans a la seva disposició”per respondre a aquesta mesura que es considera “contrària al dret internacional”, entre els quals hi ha una denúncia davant de l’Organització Mundial de Comerç o obrir l’opció de presentar a Europa contrademandes contra els denunciants nord-americans.

La nova política dels EUA ha sigut anunciada oficialment pel secretari d’Estat, Mike Pompeo, i detallada en un discurs que l’assessor de seguretat nacional de Trump, John Bolton, ha ofert a Miami per marcar l’aniversari de la frustrada invasió de Bahía de Cochinos el 1961, una intervenció en la qual ha explicat també altres mesures per tornar a reforçar l’embargament a Cuba i més sancions per a l’illa així com Veneçuela i Nicaragua..

5.913 casos i 8.500 milions de dòlars

L’Administración Trump vol“enviar un poderós senyal”i començarà a aplicar el Títol III de la llei Helms-Burton, aprovada pel Congrés nord-americà el 1996, que contempla la possibilitat de demandar en el sistema judicial nord-americà les empreses estrangeres que fan negocis a Cuba amb propietats expropiades per la revolució cubana. Segons càlculs del Departament de Justícia, 5.913 demandants tenen casos potencials i el valor estimat de les seves reclamacions, amb interessos, arriba als 8.500 milions de dòlars, tot i que segons l'Administració “l’autorització de les demandes no significa que els diners hagin de començar a fluir de la nit al dia”.

Bill Clinton va acordar una pròrroga per no aplicar el Títol III després de negociar amb els europeus (que van retirar una demanda presentada davant l’OMC) i els canadencs i totes les Administracions des de llavors havien anat aprovant pròrrogues cada sis mesos. L’Administració Trump, en canvi, ha decidit seguir un altre camí.

Ja al gener el Secretari d’Estat, Mike Pompeo, va escurçar la pròrroga, primer limitant-la a només 45 dies, després a 30 i finament a 15. L’última expira l’1 de maig i a partir del dia 2 quedaran obertes les portes a les demandes, per a les quals no hi haurà "cap excepció". A més, es comença a aplicar també el Títol IV de la Helms Burton, que permet a Washington denegar o retirar visats als que s’hagin beneficiat financerament des del 1996 de les propietats confiscades. Al març s’havia permès ja presentar demandes contra un nombre limitat de militars cubans que van expropiar propietats de nord-americans a l’illa.

La resposta europea

En les últimes setmanes representants de la Unió Europa i de governs de països potencialment afectats com Espanya, amb forta presència en el sector hoteler privat cubà amb companyies com Melià, NH, Iberostar i Barceló, han estat intentant convèncer Washington perquè no faci el pas, aparentment sense èxit. A Cuba hi ha també una gran implantació d’empreses internacionals tant d’Europa comde l’Àsia, del Canadà i Israel en altres sectors com el transport i els serveis.

Tampoc semblen haver fet efecte les amenaces directes de la UE. En una carta remesa el dia 10 a Pompeo per Federica Mogherini, alta representant de política exterior de Brussel·les, i Cecilia Malmström, comissària europea de Comerç, es va advertir de possibles respostes com la denúncia davant de l’OMC o les contrademandes. La carta, publicada per ‘Politico’, destaca que els 50 nord-americans que poden presentar les demandes més grans als EUA (que representen el 70% del que es podria reclamar) tenen béns al Vell Continent i diu, com a exemple: “Si una cadena d’hotels nord-americans demanda una europea en un tribunal nord-americà sota el Títol III per suposat tràfic de propietat nord-americana la cadena hotelera europea podrà reclamar danys en un tribunal europeu dels béns que tingui a Europa la mateixa cadena hotelera nord-americana”.

Els motius de Trump

La decisió de Trump es construeix sobre diversos elements i un d’important ésl’electoral. Amb una important població d’origen cubà a Florida, un dels estats que s’augura que tornarà a ser clau en les presidencials del 2020 en què busca la reelecció, aspira a una part del vot d’aquesta comunitat que reclamal’enduriment de la política cap a Cuba, que va començar a relaxar-se durant la presidència de Barack Obama.

Trump torna a imposar límits als viatges a l’illa, permetent només les visites familiars, i imposa també un topall a les remeses, amb un màxim de 1.000 dòlars cada tres mesos. Bolton ha assegurat que tot són passos per revertir "les desastrosses polítiques de l’era Obama i acabar amb la glamorització del socialisme i el comunisme".

Notícies relacionades

«Suport absolut" del Govern a les empreses espanyoles a Cuba

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així mateix, la decisió s’emmarca en la pressió que Washington vol imposar a Cuba que deixi de recolzarNicolás Maduro a Veneçuela. En el discurs a Miami Bolton en el qual ha delineat les noves sancions contra Cuba, el banc central de Veneçuela i Nicaragua, països que va designar l’any passat “la troica de la tirania”,ha assenyalat a les polítiques d’Obama de “permetre la colonització cubana de Veneçuela” i ha advertit també contra l’ajuda a Caracas d’“actors externs, incloent-hi Rússia”. "El setge s’estreny (al voltant de Maduro), no hi ha marxa enrere", ha dit Bolton. "El poble triomfarà i quan ho faci sabem que el següent serà Cuba i, esperem, el tercer membre de la troica, Nicaragua, serà també a la fi lliure".

La decisió sobre la llei Helms Burton és igualment mostra del menyspreu de Trump cap a enteses tradicionals amb socis i aliats que ja ha mostrat amb accions com la retirada del’Acord de París per lluitar contra el canvi climàtic o la ruptura unilateral del pacte amb l’Iran per frenar el programa nuclear. I ara Cuba s’afegeix a la llista de tensions comercials amb Europa que ja havia obert amb les amenaces d’imposició d’aranzels, els últims planejats en resposta a subsidis a Airbus.