Abans de Notre-Dame, set altres joies culturals devastades pel foc

Durant el Dia Internacional de l’Art, el món va rebre la trista notícia del greu incendi de la catedral de Notre-Dame de Paríscatedral de Notre-Dame, que ha provocat danys de valor encara incalculable a l’emblemàtic edifici, símbol de la cultura d’Europa  i Patrimoni Mundial de la Unesco.

Abans que la catedral de Notre-DameNotre-Dame, altres joies del patrimoni mundial van ser devastades pelfoc. Aquests són alguns exemples recents d’edificis icònics que, després de la destrucció de les flames, han ressorgit de les seves cendres:

1. El Museu Nacional de Rio de Janeiro 

El Museu Nacional de Rio de Janeiro, el més antic del Brasil, es va reduir a cendres durant la nit del 2 al 3 de setembre del 2018. El foc es va iniciar a causa del sistema d’aire condicionat. El museu, construït per decisió del rei Joan VI de Portugal i inaugurat el 6 de juny de 1818, va perdre gran part de la seva col·lecció de 20 milions de peces durant l’incendi.

Considerat com el principal museud’història natural de l’Amèrica Llatina, va celebrar el seu 200 aniversari el 2018 i va ser particularment famós per la riquesa de les seves col·leccions de paleontologia. Acollia entre les seves relíquies, l’esquelet  d’un dinosaure trobat a Mines Gerais, així com 26.000 fòssils d’altres espècies extintes, com el tigre dents de sabre.

La institució brasilera ha lamentat l’incendi de la catedral de Notre-Dame: "La nostra institució, que va viure un episodi semblant en la seva història recent, se solidaritza amb els francesos en aquest moment", expressen en un comunicat.

2. Sudari salvat de les flames

L’11  d’abril de 1997, la catedral de Sant Joan Baptista i el Palau Reial de Torí, al nord-oest d’Itàlia, van ser devastats per un incendi. El sudari, una de les relíquies més venerades dels catòlics, va ser rescatat per un bomber que va aconseguir trencar amb un martell la protecció de vidre a prova de bales que el protegia.

La capella es trobava, com Notre-Dame, en la seva fase final de restauració quan les flames van devorar la valuosa cúpula de fusta de la capella Guarini. El sudari, que es va salvar miraculosament per la crucial actuació d’un bomber italià, es reconeix tradicionalment que hauria embolicat el cos de Crist després del seu descens de la creu. 

La joia barroca de l’arquitecte Guarino Guarini a la catedral de Torí, va ser reoberta vint-i-un anys, el 2018, després del terrible incendi que va destruir la capella construïda el 1668.

3. Fenice de Venècia

El 1996, el Teatre de l’Òperade Venècia, La Fenice, va ser completament destruït pel foc. El teatre, inaugurat el 1792, va ser un dels més prestigiosos del món. Dos electricistes van ser sentenciats a sis i set anys de presó per càrrecs d’incendi per evitar pagar multes per demora en la feina.

No era la primera vegada que el teatre patia la destrucció de les flames. El primer cop que va cremar va ser el desembre de 1836. La Fenice (el fènix), ha ressorgit de les seves cendres com l’ocell mitològic que li dona el seu nom i va obrir les seves portes el 2004.

"Ens vam cremar dues vegades, però dues vegades ens vam aixecar de les cendres més forts que abans", han escrit en el compte oficial del teatre venecià a Twitter en recolzament als francesos. I afegeixen: “Estem al vostre costat, amics. ¡No patiu!"

4. Liceu de Barcelona

El matí del 31 de gener de 1994, el Liceu de Barcelona, el teatre d’òpera espanyol més famós, amb gairebé 150 anys d’antiguitat, va patir un foc incontrolable que va commocionar la societat catalana i el món de l’òpera. 

L’històric edifici ubicat a la Rambla, al centre de la Ciutat Comtal, va ser destruït durant un incendi causat per treballs de soldadura. 

El prestigiós edifici, que data de 1847, va ser reconstruït en temps rècord gràcies al suport de les institucions, el patrocini d’empreses i les donacions particulars, i va poder de nou obrir les portes el 1999.  

Notre-Dame "s’ha perdut físicament, però no del tot, perquè la memòria ens la recorda com era, i així l’hem de preservar", ha assegurat l’arquitecte encarregat de la reconstrucció de l’edifici català, Lluís Dilmé.

5. Castell de Windsor

El 20 de novembre de 1992, tota la part nord-est del castell de Windsor, una de les residències de la família reial britànica a l’oest de Londres, va ser devastada pel foc.

El desastre, que gairebé va fer que es perdessin els apartaments privats de la reina Isabel II, va començar a la capella, on un projector col·locat massa a prop d’una cortina va encendre la tela.

El duc de York era l’únic membre de la família reial present al castell quan es va produir l’incendi i va col·laborar juntament amb els empleats en l’evacuació de les obres artístiques més valuoses. I pintures de Rembrandt, Rubens, Van Dyck i Canaletto van ser rescatades de les flames. 

El castell, que es va començar a aixecar alsegle XI, va reobrir les seves portes al públic el 1997, després de cinc anys de treballs de restauració de cent parts fetes malbé.

6. La biblioteca de Sarajevo

Bòsnia va patir de 1992 a 1995 una cruel guerra que va deixar aproximadament 100.000 morts, majoritàriament musulmans bosnians.

La nit del 25 al 26 d’agost  de 1992, des de les muntanyes que dominen Sarajevo, artillers serbis van incendiar la Biblioteca Nacional de Bòsnia, un edifici construït el 1896 en estil pseudomorisc. 

De les flames, que pretenien esborrar la memòria dels musulmans bosnians, es van salvar tan sols 300.000 llibres, dels més de dos milions d’obres que conservava la multicultural biblioteca.

La reconstrucció de l’edifici, reduït a la ruïna, va començar el 1996 i va ser finançada en part per la Unió Europea. La nova biblioteca, convertida en un monument nacional, va ser inaugurada el 2014.

7. El Gran Teatre de Ginebra

Notícies relacionades

L'arquitecte que va reconstruir el Liceu advoca per reproduir Notre-Dame tal com era

Incendi de Notre-Dame a París | Últimes notícies de la investigació en directe

El 1951, el Gran Teatre de Ginebra, construït alsegle XIX, va ser devastat per un incendi provocat per un efecte pirotècnic de prova previst per a una actuació de ‘La valquíria’, l’òpera de Richard Wagner.

El teatre suís va ser reobert al públic el 1962, després d’onze anys d’extenses renovacions.