Condemnada a un any de presó per treure's el vel, obligatori a l'Iran

Pujada a una caixa d’electricitat en ple centre de Teheran. Amb els cabells descoberts i un pal a la mà com a bandera. El vent onejava el seu vel blanc, peça obligatòria per a totes les dones iranianes des de la Revolució Islàmica de 1979. La imatge de Vida Movahed va fer la volta al món el gener de l’any passat, mentre clergues i aiatol·làs posaven el crit al cel al veure com es plantava la primera llavor d’un moviment que ja no té fre. Ara Mohaved s’enfronta a una pena d’un any a la presó per sentir el vent als cabells. 

En realitat, la seva condemna és per "encoratjar les persones a cometre actes de corrupció mitjançant l’eliminació del hijab", segons recull la sentència definitiva emesa al març i tal com ha explicat el seu advocat Payam Derafshan. L’acció de Movahed va captar totes les mirades al carrer, que ràpidament la van compartir per les xarxes socials alhora que s’iniciaven actes de rebel·lia en tot el país, i amb ella van néixer les noies del carrer de la Revolució (#دختران_خیابان_انقلاب, el ‘hashtag’ en persa compartit a Twitter). 

Movahed va ser detinguda per primera vegada el gener del 2018 després de la seva protesta al carrer Englehab, que paradoxalment significa ‘revolució’‘revolució’, però gràcies a la pressió de les iranianes, va ser alliberada temps després. A finals d’octubre de l’any passat, va tornar a la mateixa plaça amb diversos globus de colors i, a causa que la gent es va congregar al seu voltant i el trànsit va ser interromput, la jove, de 33 anys, va ser arrestada de nou, segons l’informe policial. 

"A causa de les conseqüències negatives que ha tingut aquest acte per a ella i per al seu fill de dos anys, [Movahed] accepta que aquesta manera d’expressar la seva opinió no ha sigut correcta", ha explicat el lletrat que la representa, argumentant el seu compromís de no reincidir, malgrat haver dut a terme dues accions similars de protesta. La iraniana va rebre l’indult del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, el 3 d’abril, quan va perdonar centenars de presos en l’aniversari de l’elecció de Mahoma com a profeta. Però encara no s’ha executat l’aplicació de l’indult i Movahed segueix a la presó. 

#ویدا_موحد دختری با موی پریشان، یکه و تنها و بدون وابستگی سیاسی، با قلبی لرزان که میدانست دارد چه قدم بزرگی در راه آزادی برمی دارد ،با پاهایی استوار بر جای ماند و پرچم صلح و آزادی را با دهانی بسته در میدان انقلاب برافراشته کرد.
تو جسارت و شهامت را ترویج دادی#دختران_خیابان_انقلاب pic.twitter.com/dFrpPFcZS4

— Masood Babapoor (@MasoodBabapoor) 14 de abril de 2019

Tortures i restriccions

El règim teocràtic de la república de l’Iran ha sigut denunciat repetides vegades per oenagés internacionals pel seu escàs respecte als drets de les dones. Després de la Revolució Islàmica de 1979, que va fer caure la monarquia Mohammad Reza Pahlavi, pròxima als Estats Units, el país va passar a mans delsaiatol·làs, líders de la secta xiïta de la religió islàmica. Les dones van jugar un paper important durant les manifestacions prèvies a la instauració del nou règim però, una vegada Khamenei i la cúpula religiosa van prendre el poder, es va començar a retrocedir en matèria de drets humans. 

El 1979, els aiatol·làs van imposar primer el vel obligatori a les funcionàries i després, a partir de 1983, la imposició es va estendre a totes les dones, locals, turistes, musulmanes o no. En un país on religió, tradició i política conviuen entre límits difusos, trencar amb els costums religiosos imposats per la llei és una acció que es castiga amb tortures i restriccions de llibertat. Disfrutar d’un partit de futbol en un estadi acompanyades de companys del sexe oposat o publicar vídeos ballant sense vel a les xarxes socials, com solia fer l’adolescent Hossein Ronaghi, són algunes de les accions que a les dones iranianes no se’ls permet fer en llibertat. 

هر جای دنیا بگویی که دختران ۱۷ و ۱۸ ساله را بخاطر رقص، شادی و زیبایی‌شان به جرم اشاعه فحشا بازداشت و زندانی کردند و در مقابل متجاوزان به کودکان و ... آزاد هستند، می‌خندند! چون برای‌شان باور پذیر نیست!#مائده_هژبری #رقص#آزادی pic.twitter.com/skkYw0gVGt

— Hossein Ronaghi (@HosseinRonaghi) 7 de julio de 2018

Revolució

Notícies relacionades

L'Iran, quan la revolució és treure's el vel

Nasrin Sotoudeh: "Gairebé totes les dones detingudes a l'Iran per treure's el hijab són torturades"

"Si no puc ballar, no és la meva revolució". El reclam feminista de l’anarquista Emma Goldman a començaments del segle passat té el seu ressò als carrers de l’Iran, tot i que més concretament en els perfils de Twitter o Instagram de les iranianes. És en l’espai virtual on les dones han trobat el seu lloc per protestar contra les lleis abusives i crear una comunitat amb perspectiva internacional, a través de ‘hashtags’ com #WhiteWednesdays (dimecres blancs), que animen les dones a treure’s el vel en públic onejant un hijab blanc com a sinònim de pau. 

Desgraciadament, els càstigs judicials se succeeixen al país persa fins i tot sobre les premiades defensores de drets humans.L’advocada Nasrin Sotoudeh ha sigut condemnada a 38 anys de presó i 148 fuetades 38 anys de presó148 fuetadesper defensar aquestes dones que protesten contra l’obligatorietat del vel. "Les dones poden arribar a ser acusades per incitació a la prostitució i acabar amb una sentència de presó de 10 anys", va explicar Sotoudeh en una entrevista amb EL PERIÓDICO el març del 2018.