Eleccions a l'Índia: Modi contra tots

Avui comença a l’Índia l’obrad’enginyeria democràtica més gran del món. Uns 900 milions de votants estan convocats a les urnes, des de la cosmopolita Bombai fins a ignotes comunitats sense aigua corrent ni electricitat. Sumen més que les següents cinc democràcies més grans del món combinades. Les eleccions s’entenen com un referèndum al desacomplexat nacionalista Narendra Modi, alfa i omega de la política nacional des que va irrompre com un tsunami amb la seva victòria aclaparadora el 2014. Les enquestes preveuen que no hi ha partit que per si sol pugui descavalcar-lo i les esperances de l’oposició es concentren en una complicadíssima coalició.

Encara ressona de la campanya l’eco de l’atemptat suïcida comès per pakistanesos que va deixar una quarantena de paramilitars indis morts al febrer a Pulwama (districte del sud del Caixmir). El Govern va respondre amb atacs aeris sobre camps d’entrenament de terroristes a la ciutat pakistanesa de Balakot. Modi, al capdavant del partit Bharatiya Janata (BJP), ha utilitzat impúdicament l’enèsim episodi de tensió entre veïns mal avinguts per mobilitzar l’electorat novell demanant que dediquin el seu primer vot als “valents soldats que van bombardejar Balakot” i als “coratjosos màrtirs que van perdre la vida a Pulwama”. Els analistes discrepen de si l’inflamat nacionalisme que va atiar l’incident serà capaç d’eclipsar els assumptes econòmics en què Modi mostra un ímpetu més matisat.

La dinastia Gandhi

La principal força opositora és el Partit del Congrés de l’Índia que lidera Rahul Gandhi, representant de la dinastia que va pilotar el país fins a l’arribada de Modi. Subratlla no només les tensions religioses que ha generat el seu nacionalisme hinduista, especialment amb els 200 milions de musulmans, sinó les seves promeses incomplertes en el terreny econòmic. El PIB ha crescut en un còmode 7%, però persisteixen els problemes estructurals. Les masses d’universitaris urbans que van confiar en la seva fórmula per crear llocs de treball van llegir amb preocupació en un informe oficial filtrat per accident que la taxa d’atur, superior al 6%, és la més alta en gairebé cinc dècades.

També les zones rurals estan descontentes, perquè la sequera i l’enfonsament dels preus agrícoles han disparat els deutes familiars. Modi els ha mantingut baixos per embridar la inflació a les zones urbanes i desenes de milers de camperols han protestat periòdicament a Nova Delhi durant els últims tres anys. En les últimes setmanes s’ha esforçat per recuperar el seu favor amb pagaments individualitzats de 6.000 rupies (77 euros) a més de 25 milions de camperols. El Partit del Congrés, per la seva banda, ha promès uns ingressos mínims per a les 50 milions de famílies més pobres. El centre de la campanya ha sigut ocupat pel flirteig amb les masses camperoles, encantades amb la subhasta del seu vot després d’anys d’oblit.

El plec de càrrecs contra Modi es completa amb la seva presumpta intervenció en institucions independents com el banc nacional, el Tribunal Suprem, les universitats, els mitjans de premsa i l’oficina d’estadístiques. La seva victòria electoral segellaria el nacionalisme hindú o Hindutva que s’oposa a la república secular. El Govern ha reescrit llibres de text, ha aprovat lleis per protegir les sagrades vaques i, segons els seus crítics, han mirat cap a un altre costat davant dels excessos patits pels musulmans.

Problemes endèmics

Notícies relacionades

Bollywood, clau en la reelecció de Modi

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les enquestes bufen a favor de Modi. El 59% dels indis estan satisfets amb el seu govern i el 46% li donaria una segona oportunitat, segons un estudi recent sobre 19 estats. Contra aquesta tendència pretén el Partit del Congrés una aliança anti-Modi en què seran clau els poderosos partits regionals. Molts ja han sobrevolat les seves enemistats històriques per treure l’hegemonia al BPT al seu territori. És el cas de Mayawati i Akhilesh Yadav a Utter Pradesh, la província més poblada. No es preveu fàcil que aquestes coalicions nascudes en la lluita contra l’enemic comú puguin sobreviure al frec a frec diari.

Sobre les espatlles del guanyador, que es coneixerà d’aquí a sis setmanes, caurà una inquietant suma de problemes endèmics i nous de la democràcia més gran del món: la falta de recursos combinada amb una població que desbancarà la xinesa en el lideratge demogràfic mundial, la contaminació imparable, les bosses de pobresa o les desigualtats socials derivades del seu sistema de castes. És un quadro que aterriria qualsevol govern occidental.