Xiongan, d'aiguamoll a ciutat del futur

Xiongan té la lletjor imbatible i l’escàs refinament de les petites ciutats xineses de províncies. Els llocs ambulants de bocates de carn de burro i el llac Baiyangdian que va inspirar l’escriptor Sun Li són els seus únics trets distintius. Però sobre aquesta anodina zona pretén la Xina aixecar la ciutat del futur.

Pequín va anunciar l’1 de juliol de l’any passat que Xiongan (província de Hebei) seria "una altra zona de rellevància nacional després de Shenzhen i Pudong". En la memòria persisteixen com a fites de la reforma econòmica. El primer era un llogarret de pescadors quan va ser premiat a començaments dels 80 amb una de les tres primeres Zones Econòmiques Especials, experiments controlats de capitalisme. Avui és una moderna megaurbs de 20 milions d’habitants que mira desacomplexada la veïna Hong Kong. La segona, a la vora del riu oposada a Xangai, només oferia cultius i mosquits. Ara presumeix de l’skyline més impactant d’Àsia.

La transformació de Xiongan, a 120 quilòmetres al sud de Pequín, és lenta, però ningú dubta que l’empenta presidencial li assegura l’èxit. Ocupa uns estranys llimbs temporals, tancades ja les velles fàbriques de roba i plàstic i a l’espera de la indústria més avantguardista. Un mastodòntic complex d’oficines ordena el procés. Fins aquí peregrinen empresaris de tot el país. Zhang Da, de 24 anys, busca oficina per localitzar la seva empresa de maquinària industrial per exportar a tot el món. "Xangai i Shenzhen són massa grans i la competència és molt alta. A la Xina, si vols que et vagin bé els negocis, has de seguir al Partit Comunista", explica. Totes les infraestructures estaran completades el 2022 i la ciutat assolirà el seu apogeu el 2035.

Pequín assenyala Xiongan com una "estratègia crucial per a aquest mil·lenni". "És un nou capítol en la transició històrica cap a un creixement coordinat i sostenible. Més que una rèplica del passat, ens revela el futur de les ciutats", ha explicat l’agència oficial Xinhua. Ocuparà 2.000 quilòmetres quadrats, el triple de l’extensió de Nova York. L’aposta per la qualitat en lloc de l’acostumada quantitat limitarà la població a cinc milions d’habitants i prohibirà les companyies sense valor afegit. Serà una ciutat moderna, intel·ligent i ecològica que utilitzarà el 100% d’energies netes i liquidarà el costum xinès d’arruïnar el medi ambient per després arreglar-lo.

S’espera que la sinergia entre empreses tecnològiques i els instituts d’investigació converteixin Xiongan en un far global. Aquí desembarcaran moltes companyies de Zhongguancun, el districte tecnològic de Pequín, i unitats de ciència i enginyeria de la prestigiosa Universitat Tsinghua. Alibaba, Baidu i Tencent, els gegants tecnològics xinesos, obriran sucursals allà. Alibaba connectarà el transport, l’energia, l’aigua i altres serveis urbans al seu núvol, la qual cosa permetrà la gestió íntegra a través del big data. Baidu estudia un sistema de transport d’intel·ligència artificial amb vehicles sense conductor que eliminarà semàfors i embussos.

Bastió tecnològic

Aquesta utopia o distopia, segons la perspectiva, costarà en els pròxims 15 anys uns 313.000 milions de dòlars (uns 276.000 milions d’euros), segons la consultora Morgan Stanley. El 2020 serà inaugurat el tren d’alta velocitat que unirà Xiongan amb la capital en mitja hora. La pluja de iuans ve acompanyada d’alguns dels més talentosos polítics. A Xiongan ha sigut destinat Chen Gang, responsable del sector tecnològic de Pequín, mentre que Xu Qin, antic alcalde de Shenzhen, ha sigut nomenat governador provincial.

Xiongan serà el bastió tecnològic d’un megaprojecte urbanístic que englobarà Pequín, la ciutat portuària de Tianjin i Hebei, la província que les abraça. Es coneix com a Jingjinji, s’estendrà en 215.000 quilòmetres quadrats, comptarà amb 120 milions d’habitants i traslladarà al nord el motor econòmic que tradicionalment ha exercit el sud.

Paradoxes

Alguns experts n’han remarcat els riscos. La ubicació sembla millorable. Xiongan s’assenta sobre unes maresmes que desaconsellen la construcció d’un projecte elefantíac. També és vulnerable al clima extrem. Les pluges torrencials van desbordar el 1963 el llac Baiyangdian i van deixar 340.000 morts a les pitjors inundacions de la història moderna a la Xina. Dues dècades després, en canvi, la sequera va assecar el llac.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

I després està la paradoxa d’esperonar la intel·ligència artificial o els instituts d’investigació sense afluixar les brides del control social. "El problema de la Xina és que d’una banda necessita la creativitat i per l’altra necessita la conformitat", assenyala Austin Williams, director del Projecte Ciutats del Futur i autor del llibre La revolución urbana de China. "Necessita aconseguir l’èxit tecnològic però encara no permet que els seus ciutadans accedeixin a Google. La contradicció és seriosa. Les traves intel·lectuals i ideològiques a què la Xina s’enfronta són probablement més difícils de resoldre que la caiguda de la productivitat o la necessitat de pujar el creixement econòmic", assenyala.

Són contratemps que empal·lideixen davant de l’ímpetu d’un president amb ínfules messiàniques i ànsies de posteritat que ha fet d’una de fangosa i polsosa regió el piu del megaprojecte urbà Jingjinji. Shenzhen es vincula a Deng Xiaoping, l’arquitecte de les reformes, com Pudong està relacionada amb el seu successor, Jiang Zemin. Xi busca el seu llegat imperible amb Xiongan, la futura Shangri-la que portarà la felicitat als seus ciutadans i la inspiració a urbanistes de tot el món. Avui sona quimèric, però la història contemporània xinesa és una contínua derrota dels escèptics. ¿Qui va pensar que aquells pescadors rivalitzarien amb Hong Kong?