RIVALITAT HISTÒRICA

La Xina i els Estats Units lluiten per liderar el futur

El cas Huawei aprofundeix la guerra tecnològica on es dirimeix la primacia global

zentauroepp47019624 files  this file picture taken on january 29  2019 shows a w190220164225

zentauroepp47019624 files this file picture taken on january 29 2019 shows a w190220164225 / WANG ZHAO

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

“Es nota que és molt ràpid”, va mussitar impressionat Deng Xiaoping a bord de l’icònic Shinkansen o tren bala japonès el 1978. Quatre dècades després d’aquella visita oficial de l’arquitecte de les reformes, la Xina concentra més del 60 % dels quilòmetres d’alta velocitat del món i ven els seus trens a Occident. La Xina canvia el seu rol de fàbrica global pel de potència en innovació i no existeix cap reconeixement més gran que la guerra tecnològica declarada pels Estats Units. La detenció de Meng Wanzhou, alta executiva de la multinacional Huawei, ha sigut descrita des de Pequín com una presa de presoners. Washington n’ha demanat l’extradició al Canadà per vendre equips a l’Iran trencant l’embargament a través de companyies afiliades.

No és la primera vegada que els Estats Units veuen amenaçada la seva supremacia tecnològica i econòmica. Un jove empresari de pentinat lisèrgic denunciava als anys 80 que el Japó estava “xuclant la sang” del país i destruint els seus llocs de treball. Moltes coses han canviat des d’aleshores. Una crisi elefantíaca va fer gripar durant dècades l’economia japonesa, els Estats Units van aprofundir en la revolució digital que ha assentat la seva hegemonia global i aquell jove avui ocupa la Casa Blanca. Només continua el seu missatge.

“Els Estats Units estan prenent mesures molt agressives per impedir que es violin les seves sancions internacionals. També adopta altres mesures per reduir els riscos a la seguretat nacional que suposa Huawei, com el control de les exportacions  i limitar el seu accés a mercats occidentals”, assenyala Scott Kennedy, sinòleg del Centre d’Estudis Internacionals Estratègics.

Washington ha impedit l’accés xinès a les missions internacionals espacials per no compartir la tecnologia i una dècada enrere ja va prohibir que els ordinadors IBM s’instal·lessin en estaments oficials després de ser comprats per la companyia xinesa Lenovo. Eren salves de fogueig en comparació amb les canonades actuals. L’estrèpit s’entén pel pla Made in Xina 2025 que Pequín va anunciar tres anys enrere. Aquell any pretén el lideratge global en la robòtica, els cotxes elèctrics, la intel·ligència artificial, la biomedicina i l’ equipament aeroespacial oceànic. No és casual que els últims aranzels del 25% aprovats per Trump a les importacions xineses es concentrin en aquesta desena de sectors.

Pugna sense complexos

En la guerra tecnològica es dirimeix el lideratge que ostenten els Estats Units. La seva empremta desconcerta: Amazon, Apple, Microsoft, Facebook o Google conformen la vida diària de la població mundial. Però companyies xineses com Alibaba, Huawei o Xiaomi ja competeixen sense complexos en mercats exigents. La Xina avança ràpidament en intel·ligència artificial, lidera el comerç on line, compte amb el telescopi i l’ordinador més potents del món i l’únic satèl·lit quàntic.

Cap companyia resumeix el gran salt endavant tecnològic com Huawei. La companyia de Shenzhen està diversos anys per davant dels seus competidors occidentals en el disseny i la implantació de les xarxes de 5G. Ha sigut comparada amb la invenció de l’electricitat o la impremta i avui amb prou feines podem intuir les seves implicacions en l’economia i la vida quotidiana. Huawei ocupa molts dels millors científics nacionals i internacionals, destina un 10% dels seus beneficis anuals (uns 11,5 mil milions d’euros) a la innovació i subministra tecnologia a 211 de les 500 companyies més grans del món. És el tipus de dades que s’obliden quan s’explica el seu èxit per l’espionatge o robatori.

La deriva empeny cap a una altra guerra freda que forçarà el món a alinear-se amb un bàndol o l’altre. Els Estats Units han aconseguit que els seus quatre socis en l’aliança dels Cinc Ulls (Canadà, Regne Unit, Austràlia i Nova Zelanda) aturin la implantació del 5G de Huawei mentre aquesta avança a la resta del món. No en sortirà res de bo d’aquesta polarització. Alemanya ja ha advertit que el desenvolupament planejat del 5G a Europa per al 2020 es podria endarrerir dos anys.

Infraestructures sensibles

Els aspectes comercials i militars suggereixen que la tecnologia rellevarà el comerç com el principal camp de batalla, opina Jonathan Sullivan, director del programa de la Xina de la Universitat de Notthingham. Molts governs, afegeix, han trigat a adonar-se’n que confiar les seves infraestructures més sensibles a empreses xineses té riscos. “El fet que molts acords ja s’hagin vist afectats dificulta i pertorba la correcció i introdueix un element de conflicte amb la Xina. La situació només empitjorarà ja que les companyies xineses cada vegada són més globals. La situació ha de ser tractada amb compte”, afegeix.

Notícies relacionades

La situació divideix governs i analistes. ¿Respon l’envestida de Washington a preocupacions raonables per la seva seguretat nacional o són l’intent miserable de frenar la legítima progressió xinesa? ¿Aconseguiran les calúmnies que denuncia Pequín arruïnar l’expansió global de la companyia dominant en la tecnologia del futur?

Els Estats Units són la potència tecnològica més gran del món, reconeixia recentment el Ministeri d’Exteriors xinès. “Esperem que pugui veure el desenvolupament científic i tecnològic d’altres països amb una actitud oberta. Ha de permetre que d’altres progressin mentre desenvolupa la seva pròpia tecnologia”, va assenyalar el seu portaveu, Geng Shuang.