El refugiat que ha plantat cara al diari més important d'Alemanya

Mentides, insults i litigis contra el diari més poderós d’Alemanya. El 2019 no va començar com Alassa Mfouapon imaginava. En els últims mesos, aquest refugiat camerunès de 29 anys s’ha acostumat que el seu nom i la seva cara apareguin a les xarxes assenyalant-lo com un “invasor negre”, un “il·legal”, un home “violent”. Però això no significa que es resigni. Cansat d’aquestes acusacions, ha decidit plantar cara i denunciar el tabloide ‘Bild’.

A finals de gener, Alassa va tenir un motiu per somriure. En una sentència, el Tribunal Regional d’Hamburg li va donar parcialment la raó al dictaminar que l’influent tabloide alemany –el de més difusió a tot Europa– havia publicat informació falsa contra ell. El 4 de gener, el ‘Bild’ va dedicar un reportatge en el qual s’assegurava que Alassa havia estat “al centre” dels “disturbis” ocorreguts a la localitat d’Ellwangen el 30 d’abril de l’any passat, una afirmació sense fonaments que ara la justícia ha obligat a rectificar. “No és una victòria per a mi, sinó per a tots els refugiats”, explica en una conversa per Skype.

Aquell dia un grup de policies es van dirigir al centre de recepció estatal per a refugiats d’Ellwangen per detenir i deportar un immigrant togolès. Els seus companys, entre els quals Alassa, s’hi van oposar i els agents van acabar no executant-la. Diversos testimonis van assegurar que va ser una protesta pacífica, mentre que la policia va parlar d’amenaces. En tot cas, les acusacions del ‘Bild’ van ser tan infundades que fins i tot la Fiscalia d’Ellwangen i la policia d’Aalen van publicar un comunicat conjunt en què reiteraven que “no hi havia indicis de la participació” d’Alassa en la protesta i que no s’havia obert cap investigació contra ell.

Demanda 

Tres dies més tard, el 3 de maig, fins a 500 agents es van desplaçar al camp d’Ellwangen per detenir i deportar, ara sí, l’home togolès en una operació que, segons explica Alassa, va generar “por” als seus residents. A través dels seus advocats va interposar una demanda contra l’Estat de Baden-Württemberg a l’entendre que l’acció de la policia va ser “totalment desproporcionada i, per tant, il·legal”. No obstant, la policia d’Aalen va remarcar que no es necessitava cap ordre, ja que ja comptaven amb l’aprovació del responsable del centre.

Després de la resposta policial, Alassa i altres refugiats van organitzar una manifestació pacífica per donar la seva versió i contrarestar el que sortia en els mitjans. Poc després, va ser deportat a Itàlia sense permetre-li trucar al seu advocat, denuncia. Durant sis mesos va sobreviure dormint al carrer i fent cua en organitzacions com Càritas per poder menjar. “Allà no ets ningú, un indigent, un inútil”, explica. “Per això vaig voler tornar a Alemanya”. Allà, un grup d’amics i activistes van començar a manifestar-se i a recollir firmes demanant la seva tornada.

Més mentides

La prohibició d’entrada s’estenia tan sols mig any. A l’expirar, el 19 de desembre, Alassa va posar rumb a Ellwangen per aplicar allà la seva sol·licitud d’asil, un lent procés que espera ara junt amb la seva dona al centre de refugiats de Karlsruhe. No pot sortir de la ciutat, ni treballar, tan sols esperar. Tot i que la seva tornada va ser feliç, va trigar poc a veure’s al centre d’una polèmica no desitjada. La seva cara era a la portada d’un diari amb tres milions de tirada i uns dotze milions de lectors, que l’acusava falsament d’entrar a Alemanya “en contra de la prohibició d’entrada existent”. Tot i que la justícia reconeix que el ‘Bild’ va publicar una informació “presumiblement errònia” va acceptar la seva explicació que es basava en una resposta del ministeri de l’Interior de Baden-Württemberg.

Pocs dies després, Alassa va oferir una entrevista a una periodista del ‘Bild’ que només es va identificar després d’obtenir les seves paraules. Sense el seu consentiment, el diari va publicar la xerrada amb l’“escandalós” refugiat, una foto i el lloc on viu. “Això és una violació dels meus drets”, lamenta. “Van venir com si fos un enemic, a deixar-me clar que no ens volen aquí”.

Amenaces de la ultradreta

La versió del ‘Bild’ no va trigar a propagar-se per la xarxa. El diari conservador ‘Welt’, també propietat del grup mediàtic Axel Springer, va replicar que Alassa era el “capitost” d’un grup de refugiats i que havia entrat “il·legalment”. Aquests mateixos termes van ser utilitzats per figures de la dreta radical. El linxament a internet, on fins i tot se’l descriu com un “invasor negre”, era constant. A fora, va créixer la difamació. El president del sindicat policial, Rainer Wendt, va assegurar que “havia d'estar entre reixes” mentre que un diputat de la ultradretana Alternativa per a Alemanya, Thomas Seitz, fins i tot va utilitzar el seu cas per rebutjar “el tabú de modificar l’article 102 de la Constitució”, el que es refereix a l’abolició de la pena de mort.

Ferit i enfonsat, Alassa va trigar a sortir del centre. Tot i que assegura que no va ser gens fàcil, va decidir no llegir més comentaris a internet i denunciar el diari. “Volen criminalitzar-me a mi i a altres refugiats, però quan més parlen de tu és quan més fort has de ser”, explica. La sentència del tribunal i el recolzament dels seus el mantenen dempeus. “Continuarem lluitant pels nostres drets”. De moment, els articles del ‘Bild’ continuen publicats.

El periple d’Alassa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Darrere de les xifres hi ha una història. Com molts altres refugiats, la d’Alassa és trista. Amb tan sols 25 anys, aquest noi va haver de fugir del seu país junt amb la seva dona i el seu fill de dos anys. Un musulmà i una cristiana junts no era ben vist. Algèria va ser la seva primera destinació i la seva primera decepció. Després d’un any i mig amagats allà van saber que serien deportats i van optar per fugir a Líbia, però al creuar la frontera van ser separats. Ell va ser capturat per una milícia i va acabar en una presó. Va passar un any entre reixes i aïllat dels seus, però va aconseguir que la seva mare li enviés una fiança de 1.500 euros.

Al sortir, les notícies no van ser millors. Després de ser separats a la frontera, la seva dona havia aconseguit escapar, però a l’intentar creuar el Mediterrani el seu bot va tenir un accident i el seu fill va morir ofegat. Alassa va pujar a una d’aquestes pasteres i va arribar a Itàlia, als carrers de la qual va vagar durant quatre mesos. Va presentar una sol·licitud d’asil, però no la van acceptar, així que va optar per fer el que van fer altres milers de persones: posar rumb a Alemanya.