Crisi a l'Argentina

La llarga marxa dels indignats

Una multitud va tornar a prendre els carrers sota la pluja per repudiar la política econòmica de Mauricio Macri

El bitllet de bus costa un 500% més; el gas es va encarir un 2.400% i l'aigua, un 1.000%

zentauroepp47631967 ame6153  buenos aires  argentina   04 04 2019   personas par190404201254

zentauroepp47631967 ame6153 buenos aires argentina 04 04 2019 personas par190404201254 / Juan Ignacio Roncoroni

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

“L’Argentina no termina en la [avenida de] General Paz”, es deia musicalment en els anys setanta per donar una idea que més enllà de la ciutat de Buenos Aires hi havia un altre món, el dels treballadors i migrants interns, amb les seves casetes baixes de ciment o llautó, en general invisible als ulls i les expectatives de les classes mitjana i alta de la capital. Des d’aleshores, la perifèria no va fer més que créixer i eixamplar-se amb cada desgràcia. De tant en tant, les multituds dels suburbis  creuen ponts i carreteres i venen a recordar a les autoritats l’espessor dels seus patiments. Durant la tarda d’aquest dijous van prendre el centre de la ciutat al mig dels anuncis de calamarsa i mentrestant, a pocs metres, a la plaça financera, el dòlar tornava a fer un salt per acumular al llarg del 2019 una pujada del 15% respecte al criticat peso.

La manifestació havia sigut convocada per les dues centrals obreres argentines, cada vegada més inclinades a realitzar una nova vaga general contra el Govern de dretes. “Macri, ¿i la pobresa zero?”, deia un cartell que sostenia una de les columnes que travessava l’avinguda de Bernardo de Irigoyen. Més que ironia, estava escrita amb el to de la fúria. Dies enrere es va conèixer que 14 milions de persones es troben en aquesta condició. Un de cada dos nens és pobre, molts van abandonar l’escola i per això acompanyaven sota la pluja els seus pares o mares que ja no poden portar a taula un tros de formatge o un vas de llet perquè en tres anys costen un 170% i un 50% més, respectivament.

Hi havia també als carrers milers de joves. Un 23% no estudien ni treballen. A cada rostre atrotinat, a cada sabatilla cosida, es dibuixaven els números de la crisi i l’exclusió. Durant el 2018, l’economia es va reduir un 2,5%  i promet una caiguda més gran aquest any electoral. El salari va tenir una pèrdua del 12%, però si se la mesura en relació amb el dòlar, va arribar al 37%. L’Argentina té la inflació més alta des del 1992. La indústria produeix als nivells del 2002, quan tot just sortia del ‘corralito’ i encara imperava el sistema de canvi.

El declivi en xifres

Notícies relacionades

“No s’aguanta més”, va cridar una dona a l’avinguda de Mayo. El preu del servei de gas va augmentar un 2.400% des que Macri va assumir el càrrec. El de l’aigua, un 1.000%. El Carlos venia cigarrets i llaminadures a la localitat del sud de Bernal. Ara ja no. El seu és un dels 28.000 quioscos tancats en els últims tres anys. Molts van venir en transports llogats pels partits polítics o moviments socials als quals pertanyen. No es poden donar el luxe de pagar un bitllet. El preu del bus es va incrementar un 500% i el dels trens 600%. Anar a la feina representa un 27% del salari dels que menys guanyen. Per això, gairebé un 20% d’aquests treballadors ha decidit caminar més per no gastar tant.

La crisi també se sent a la capital, el punt més europeu d’aquest país on el 30% dels llogaters ha rescindit el seu contracte per no poder pagar el lloguer. Les manifestacions solen ser sorolloses i variades. Els que les veuen de lluny com a espectadors d’un drama aliè solen molestar-se perquè el trànsit es col·lapsa. La pluja no va aturar el riu humà ni els seus cants contra el president i el Fons Monetari Internacional (FMI). Només es va fer un alto al camí a prop del Congrés, on l’oposició prova de frenar una nova alça de les tarifes.  Des de les xarxes socials, el president convidava, no obstant, a l’optimisme. “Gairebé mig milió de persones va volar pel país el 2019  sense haver de passar per Buenos Aires. És més del doble si es compara amb el mateix període el 2015. ¡La revolució dels avions és un pas fonamental per a un país més federal”.