El cap de l'OTAN apel·la a la unitat davant de les crítiques de Trump

El secretari general de l’OTAN ha tancat el seu discurs davant de les dues cambres del Congrés dels Estats Units amb un missatge molt elemental que serveix per donar resposta als desafiaments plantejats per Donald Trump, qui ha qüestionat la utilitat de l’Aliança Atlàntica i ha criticat durament alguns dels seus aliats.  “Tenir amics és bo”, ha dit el noruec Jens Stoltenberg davant de l’aplaudiment dret dels legisladors. El seu discurs ha servit per commemorar el 70è aniversari de la fundació de l’OTAN i per ratificar el recolzament total del Congrés al pacte de defensa comuna que sustenta l’estreta relació entre Europa i els EUA. Una relació que Trump ha menyspreat, posant en perill un dels pilars de l’hegemonia mundial nord-americana. 

Van ser els líders republicans i demòcrates del Congrés els que van convidar Stoltenberg a dirigir-se a les dues cambres a la mateixa ciutat on es va firmar el Tractat de l’Atlàntic Nord mesos després del final de la Segona Guerra Mundial. El gest buscava expressar l’adhesió nord-americana al pacte malgrat la crisi de confiança que han generat els dubtes plantejats per Trump. Stoltenberg es va esforçar per donar munició als seus amfitrions. Va presentar l’OTAN com una organització indispensable per preservar la pau i la prosperitat d’europeus i nord-americans i va defensar un organisme amb creixents atribucions i disposat a acollir nous membres. 

“L’OTAN ha sigut bona per a Europa, però també ho ha sigut per als EUA”, va dir l’exprimer ministre noruec als congressistes. Stoltenberg va recordar que l’única vegada que l’OTAN ha invocat l’article 5, que activa la defensa comuna al considerar un atac contra un dels seus membres com un atac contra tots, va ser després dels atemptats terroristes de l’11-S. “La nostra aliança no ha durat 70 anys per una qüestió de nostàlgia o sentiment. Ha durat perquè respon a l’interès nacional de totes les nostres nacions”. 

Crítiques de Borrell

En el seu discurs es va cuidar molt de criticar directament Trump, amb qui manté una bona relació, tot i que va reconèixer que l’organització travessa per un moment delicat. “Hem de ser honestos. A tots dos costats de l’Atlàntic hi ha preguntes sobre la fortalesa de l’aliança. I sí, hi ha diferències”, va dir Stoltenberg. Dos dies abans el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell,  en va expressar algunes durant un discurs a Washington davant del Centre d’Estudis Estratègics i Internacionals. Borrell es va queixar de l’“unilateralisme”  de la Casa Blanca i la seva falta de respecte cap als aliats, que no va avisar amb temps del replegament de tropes a Síria, de l’acord nuclear amb l’Iran o de la ruptura del pacte de control d’armes atòmiques amb Rússia. “Són decisions que afecten la nostra seguretat”, va dir Borrell abans de participar a la cimera ministerial de l’OTAN. 

Notícies relacionades

L'OTAN descarta desplegar nous míssils nuclears a Europa

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Sense arribar a pronunciar el seu nom, Stoltenberg va agrair a Trump que els aliats s’hagin compromès a augmentar la seva despesa en Defensa. “Per continuar sent una aliança forta, l’OTAN ha de ser una aliança justa”. El pols per les contribucions econòmiques de cada país ha dominat el debat en els últims anys, malgrat que hi ha qui considera la discussió absurda. “És un dels debats més insubstancials i veritablement estúpids de la història moderna”, va escriure recentment Anthony Cordesman, un dels estrategs més influents a Washington.

Cordesman va recordar que només els europeus gasten quatre vegades més en defensa que Rússia, el principal rival de l’Aliança, una diferència que és 15 vegades més gran si s’hi inclou els EUA. “El veritable desafiament per a l’OTAN és utilitzar els seus recursos amb la intel·ligència més gran possible”, va escriure l’analista.