La falta d'aigua enfonsa encara més en la desolació els veneçolans

Meury Rivero és una psicòloga popular a Veneçuela. Els programes televisius la convoquen un dia per parlar sobre els problemes dels nens a les escoles i un altre sobre els efectes emocionals de l’èxode massiu. Com no podia ser de cap altra manera, Rivero va aconsellar els seus preocupats conciutadans com suportar els trastorns derivats de les apagades, especialment la falta d’aigua. “Al no tenir cobertes aquestes necessitats la persona es desestructura, i se li fa molt difícil connectar-se amb altres activitats”, reconeix. Els esforços són inusuals. “Tots notem un cansament que no sabem d’on ve”.

L’escassetat d’aigua no és nova a Caracas. Però amb les apagades, que el Govern va qualificar de “cop elèctric”, s’ha arribat a una situació quotidiana mai experimentada. Hi ha zones on el líquid indispensable falta des del 7 de març. L’empresa Hidrocapital diu que es fan grans esforços per reactivar el bombatge del sistema de canonades que proveeixen la capital i els seus voltants. Mentrestant, la premsa ha denunciat situacions en què s’ha anat a buscar aigua a llocs insalubres com ara les riberes del riu Guaire i, fins i tot, les clavegueres.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

S’ha de fer el que sigui per cuinar o banyar-se. Esperar els camions cisterna o, aquests últims dies, obtenir bidons, garrafes o ampolles buides de totes les mides possibles. Els seus preus han començat a cotitzar-se a l’alça en el mercat negre. Rivero explica que enmig del tràfec s’activa en excés la producció de cortisol, com es coneix l’hormona de l’estrès, “i no tenim manera de treure’ns-la”. A la gent li fa mal el pit i augmenta la seva pressió arterial. Té problemes per dormir. Uns no tenen gana i d’altres es mengen tot el que troben.

Tancs de plàstic

El ministre de Salut, Carlos Alvarado, ha reconegut les “dificultats” que tenen alguns establiments, com els hospitals, pels problemes en el subministrament d’aigua. Rosa González ho ha comprovat. Ella té el seu fill internat a l’Hospital Clínic Universitari i va explicar al portal Efecto Cocuyo com puja i baixa escales per obtenir aigua de set tancs de plàstic habilitats per als pacients. “De vegades fins i tot es formen cues per poder omplir les ampolles”.  La Rosa guarda les seves reserves d’aigua en un armari de l’habitació. La utilitza per netejar el vàter i rentar-se les mans constantment. De vegades vol cridar ben fort per descarregar les seves frustracions. No està sola en aquest desassossec. La ira és col·lectiva. “Podem tenir reaccions emocionals exagerades”, admet la psicòloga mediàtica, i suggereix ser més pràctics: refugiar-se en l’espiritualitat, respirar profund, fer esport. Rivero s’absté de proposar com rentar-se després.