Aquestes són les vuit vies rebutjades pel Parlament per desbloquejar el 'brexit'

El Parlament britànic va rebutjar dimecres els vuit plans alternatius a l’acord del brexit que ha negociat amb Brussel·les la primera ministra, la conservadora Theresa May, que ara per ara no compta amb un suport majoritari.  El resultat no és vinculant per al Govern.

Després de cinc hores de debat, la proposta que més es va aproximar va ser la presentada pelconservador Kennet Clark (264 vots a favor davant 272 en contra), que demanava que el Regne Unit continués a la Unió Duanera. La va seguir la de lalaborista Margaret Beckett(268 a favor per 295 en contra), que reclamava quequalsevol decisió que prengui el Parlament sobre el ‘brexit’ sigui sotmesa a la consulta dels ciutadans.

Aquesta és la llista de propostes que el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, va decidir incloure a la papereta i els diputats van rebutjar:

– Unió duanera:

Defensa que el Regne Unit formi part d’una unió duanera "permanent i àmplia" amb la Unió Europea, la qual cosa evitaria certes friccions a la frontera d’Irlanda del Nord. Londres hauria de negociar quines limitacions tindria per firmar acords comercials amb tercers països i la seva participació en els tractats que ja manté el bloc comunitari, entre altres aspectes.

– Referèndum de confirmació:

Proposa que qualsevol tractat de sortida de la UE que aprovi el Parlament britànic se sotmeti a una confirmació per part dels ciutadans en un referèndum. Aquesta opció requeriria previsiblement una extensió del brexit més enllà del mes de maig i pot obligar el Regne Unit a participar en les pròximes eleccions al Parlament Europeu.

– Cancel·lar el brexit:

brexitCrida a revocar l’article 50 del Tractat de Lisboa si el Parlament no arriba a ratificar un acord de sortida. La invocació d’aquest article per part del Govern, el 29 de març del 2017, va iniciar el procés de divorci amb el bloc comunitari.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictaminar que Londres pot suspendre la ruptura de manera unilateral, si bé ha advertit que aquest mecanisme només és vàlid si el país decideix quedar-se al bloc comunitari, però no per ampliar el temps de les negociacions.

– Sortir sense acord:

Defensa que el Regne Unit abandoni la Unió Europea el pròxim 12 d’abril sense cap pacte.

– Brexit dur amb un tractat comercial:

BrexitEn cas que el Parlament no aprovi cap acord de sortida,l’ala euroescèptica dels conservadors proposa abandonar igualment la UE i negociar amb Brussel·les "immediatament" un tractat comercial temporal que elimini les tarifes en l’intercanvi de béns entre els dos costats del canal de la Mànega.

– Pla del Partit Laborista:

El pla oficial de l’oposició laborista inclou negociar una unió duanera amb Brussel·les, així com una "estreta alineació" amb el mercat únic de la UE. Remarca la necessitat de mantenir els drets i la protecció als treballadors que garanteixen les lleis comunitàries.

Proposa mantenir la participació del Regne Unit en les agències comunitàries, els programes de fons i de seguretat. No detalla la seva posició respecte a la llibertat de moviments de persones, una condició que previsiblement exigiria Brussel·les.

– Mercat únic:

Advoca per mantenir el Regne Unit en l’Espai Econòmic Europeu, que dona accés a l’actual mercat únic comunitari.

– Mercat comú 2.0:

Notícies relacionades

El 'brexit' en el laberint

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

També coneguda com Noruega Plus, és una opció ideada per un grup de diputats laboristes i conservadors que proposa recrear la relació econòmica que tenia el Regne Unit amb la Comunitat Econòmica Europea en les dècades de 1970 i 1980.

A la pràctica, el model implicaria que el Regne Unit s’uneixi a l’Associació Europea de Lliure Comerç (EFTA, en anglès), juntament amb Noruega, Islàndia, Liechtenstein i Suïssa. Formaria, a més, una unió duanera amb la UE per evitar friccions a la frontera irlandesa –d’allà el nom Noruega Plus–. Proposa, així mateix, negociar la participació en el mercat únic establint límits a la lliure circulació de persones.