GUERRA AL IEMEN

La justícia obliga Alemanya a revisar la legalitat dels atacs amb drons dels EUA des d'una base alemanya

Un tribunal dona parcialment la raó a tres demandants iemenites els familiars dels quals van morir en un atac nord-americà avalat des de la base alemanya de Ramstein

La justícia obliga Alemanya a revisar la legalitat dels atacs amb drons dels EUA des d'una base alemanya

YAHYA ARHAB

Es llegeix en minuts

Havien de ser uns dies de celebració. El 29 d’agost del 2012, Faisal bin Ali Jaber reposava a casa juntament amb la seva família. La nit anterior s’havia reunit amb els seus a la localitat de Khashamir, a l’est del Iemen, per celebrar el casament del seu fill gran. El seu sopar es va veure interromput per un intens brunzit mecànic, un raig de llum en la foscor i un cop sonor molt dur. “Va ser com si la muntanya anés a explotar”, recorda Faisal. Acabaven de presenciar un atac de drons nord-americans, un bombardeig amb participació alemanya en el qual dos dels seus familiars van ser assassinats.

Gairebé set anys després la família Ali Jaber comença a veure com la justícia els dona la raó. Aquest dimarts un tribunal alemany va determinar que el Governd’Angela Merkel  haurà de comprovar la legalitat dels atacs amb drons armats nord-americans i verificar si respecten el dret internacional, en concret aquells en què hi participi la base aèria de Ramstein, ubicada en territori alemany.

La decisió del Tribunal Superior Administratiu de Münster suposa una victòria parcial per als tres membres de la família Ali Jaber que, el 2014 van presentar una demanda contra Berlín, i considera que l’Executiu alemany no ha fet prou per garantir el deure de protecció de les víctimes. “És un gran èxit”, explica en una conversa telefònica Andreas Schüller, membre del centre Europeu per als Drets Humans i Constitucionals (ECCHR), l’oenagé que ha assessorat els demandants iemenites.

Victòria parcial

No obstant, l’èxit no és total. La justícia ha descartat la petició dels demandants per aconseguir que Berlín vetés a Washington l’ús de la base aèria de Ramstein. En la seva decisió estableix que l’ús de drons de combat està emparat peldret internacional en el marc d’un conflicte armat com ho és la guerra del Iemen, però que només pot adreçar-se “contra combatents de grups armats o persones involucrades en les hostilitats”.

Tot i així, moltes de les víctimes d’aquests atacs que el Pentàgon ven com a quirúrgics són civils, com ho eren Salim i Walid Abdullah bin Ali Jaber. Iniciada el 2014 la guerra del Iemen s’ha convertit en la pitjor catàstrofe humanitària del segle XXI a la regió més calenta del planeta. Tot i quel’ONU  apunta més de 10.000 morts a causa del conflicte altres organitzacions eleven la xifra fins als 56.000.

Cooperació alemanya

“L’Estat alemany té el deure de protegir en cas que hi hagi perill per al dret fonamental a la vida, fins i tot en casos a l’estranger, sempre que hi hagi una relació prou estreta amb l’Estat alemany”, diu el comunicat de Münster. Aquesta premissa es compleix en el cas denunciat, ja que l’atac es va operar des de la base de Ramstein.

Ubicada a l’oest alemany, és la base aèria més important dels Estats Units lluny de les seves fronteres. El seu paper és crucial en les operacions militars del Pentàgon. Des d’estacions com la de Creech Air Base de Nevada, els militars nord-americans controlen aquests avions no tripulats en territoris com el Iemen. Són ells els que disparen contra l’objectiu, però Ramstein els assisteix, utilitzant els seus satèl·lits com a estació de telecomunicacions i transmissió de dades en temps real. Aquesta informació canalitzada a travésd’Alemanya  permet dissenyar i executar l’atac.

Et pot interesar

Tal com apunta l’ECCHR, el Govern alemany rebutja tota responsabilitat enl’assassinat de civils durant els atacs nord-americans. No obstant, com assenyalen els periodistes Christian Fuchs i John Goetz al llibre‘Geheimer Krieg' (Guerra secreta), “l’aparell militar alemany i el nord-americà són inseparables, són la mateixa cosa”. “Sense Alemanya, el meu cunyat i el meu nebot seguirien vius”, remarca Faisal.

De moment, el ministeri d’Afers Exteriors alemany s’ha limitat a assegurar que “examinarem la sentència” mentre que el de Defensa estudia si apel·larà la sentència. Schüller dona per fet que els demandants seguiran la seva lluita. “Ara el Govern està exposat a una pressió política més gran”, explica. “Ha de reaccionar”.