Mort al país més segur del món

El destí es guarda galanteries tràgiques. El sirià Khalid Mustafa va deixar enrere el seu país en guerra i després de sis anys com a refugiat a Jordània va arriba al país que li havien descrit com “el més segur del món”. Ahir va ser enterrat junt amb el seu fill de 15 anys a Nova Zelanda, cinc dies després que un supremacista blanc ataqués dues mesquites a Christchurch. El seu fill Zaed, de 13 anys, va intentar aguantar dempeus la cerimònia fins que les seves ferides el van forçar a utilitzar la cadira de rodes.

Els cossos van ser rentats, traslladats en taüts semioberts per musulmans abillats amb els tradicionals tàqiyyas i ja descansen encarats a la Meca. “No puc descriure com és de descoratjador... Una família va venir aquí buscant seguretat i s’hi haurien d’haver sentit segurs”, va dir la primera ministra, Jacinda Ardern, en la seva segona visita a la ciutat des de la matança. “Tots som un; ells són nosaltres. As-salaam Alaikum”, va finalitzar amb la salutació àrab que desitja la pau al proïsme.

Un paradís trencat

Aquesta certesa de seguretat que van trencar per sempre 38 minuts de ràfegues indiscriminades és un lloc comú aquests dies. La dona del Khalid va recordar en la ràdio nacional que, després d’haver preguntat per Nova Zelanda, van sentir que “era el país més segur del món, el més meravellós on es podia anar, on es podia començar una vida meravellosa... Però no ho va ser”.

La majoria dels morts el divendres tràgic eren immigrants o refugiats de països com el Pakistan, l’Índia, Indonèsia, Malàisia, Somàlia, Turquia, Afganistan i Bangladesh. Havien fugit de la pobresa, de la guerra o de totes dues. Un nen de 3 anys, nascut a Nova Zelanda i de refugiats somalis, és la víctima més jove. Familiars repartits per bona part del món s’han reunit a Nova Zelanda, lluny de qualsevol destinació, per donar-los l’últim adeu. El Govern comandat per Ardern s’esforça per acompanyar-los en el dol. La crida a les pregàries de divendres a les mesquites seran retransmeses per la televisió nacional i es faran dos minuts de silenci.

Treballs d’identificació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Els enterraments s’encadenen amb més lentitud de la que desitjarien els familiars. Contra la seva ansietat va tornar a respondre el cap nacional de policia, Mike Bush, al recordar que “no es pot condemnar algú per assassinat sense haver confirmat la causa de la mort”. L’equip de forenses arribats de tot el país ja han identificat 21 cossos. És un ritme que impedeix el ràpid enterrament que exigeix la tradició musulmana.

L’australià Brenton Tarrant ha passat d’anònim a l’individu probablement més investigat del món. Desenes d’agents d’Austràlia, el Canadà i la Gran Bretanya escorcollen aquests dies tots els seus moviments previs a la matança per completar el seu perfil. La tasca inclou els seus viatges a Turquia i l’assumpte ha desembocat en una crisi diplomàtica pel groller populisme del president Tayyip Erdogan. Buscant el recolzament islamista en les imminents eleccions, Erdogan va dir que Turquia castigaria Tarrant si Nova Zelanda no ho feia i va vaticinar una repatriació en taüts per a tots els que visitin el seu país amb sentiments antimusulmans. El ministre d’Afers Exteriors, Winston Peters, arribarà a Turquia per demanar explicacions. No tots comparteixen l’exemplar crida al diàleg i confraternització entre religions de Nova Zelanda.