Bachelet acusa Maduro de no reconèixer la gravetat de la crisi

Nicolás Maduro no havia acabat d’assimilar l’última advertència conjunta de Donald Trump i Jair Bolsonaro quan van arribar les crítiques lapidàries de l’alta comissionada de Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet. L’exmandatària xilena ha assegurat que el Govern bolivarià no reconeix la“magnitud i la gravetat” de la crisi que travessa Veneçuela, criminalitza la protesta i restringeix la llibertat d’expressió. Per la dirigent socialista, la solució del conflicte veneçolà reclama “un acord comú” que involucri “totes les parts interessades”. El Govern, ha assenyalat, ha de prendre mesures “per demostrar el seu compromís real” amb aquesta eventual sortida consensuada. A la vegada, Bachelet ha cridat l’atenció per l’impacte social de les sancions del’Administració Trump.

El text es coneix en el marc dels treballs preparatoris de la seva visita a Caracas que va realitzar una missió tècnica. L’alta comissionada ha reclamat a les autoritats un accés "sense obstacles, sense represàlies contra cap persona que s’hagi reunit o hagi intentat reunir-se amb ells".  Per Bachelet, el“gaudi dels drets econòmics i socials s’ha continuat deteriorant dramàticament des del juny del 2018”, quan es va conèixer l’últim informe de la seva oficina sobre Veneçuela. L’impacte de la desfeta impacta de manera especial en nens, dones embarassades, ancians i pobles originaris.

Per l’alta comissionada, la recent apagada elèctrica de quatre dies no va fer més que agreujar els problemes. El preinforme fa referència al deteriorament del sistema de salut i la propagació de malalties infeccioses que estaven sota control. Bachelet glossa una enquesta segons la qual més d’un milió de nens ja no van a l’escola, “principalment a causa del fet que els pares no poden alimentar els seus fills amb l’esmorzar, el fracàs dels programes d’alimentació de les escoles i la falta de transport públic assequible, així com l’absència de docents i professionals afins, molts dels quals han sortit del país”.

Repressió

Notícies relacionades

Complicitat entre Trump i Bolsonaro

Borrell proporciona l'estatus d'"enviat especial" al representant de Guaidó a Espanya

Els mecanismes de repressió estatal van ser també escrutats per l’oficina de l’ONU, que ha documentat “nombroses violacions de drets humans i abusos comesos per les forces de seguretat i grups armats progovernamentals [els anomenats col·lectius armats], inclòs l’ús excessiu de la força, homicidis, detencions arbitràries, tortures i maltractaments sota custòdia, i amenaces i intimidacions”. El text al·ludeix, al seu torn, a “possibles execucions extrajudicials” que no van ser investigades per la fiscalia.

Bachelet ha manifestat també la seva inquietud per “l’augment de les restriccions a la llibertat d’expressió i de premsa a Veneçuela, i les acusacions que les autoritats han utilitzat arbitràriament la llei contra l’odi, adoptada al novembre del 2017, per processar periodistes, líders de l’oposició i qualsevol persona que expressi opinions dissidents”.El text no podia deixar al marge el problema de l’èxode. “Molts se’n van en salut precària i amb pocs o cap recurs financer; les seves dificultats es veuen agreujades per les antigues pràctiques d’extorsió i apropiació per part d’alguns guàrdies fronterers. Els veneçolans també afronten enormes obstacles per obtenir documentació que faciliti la migració regular i l’accés al’educació  o a la feina en altres països”.