Olof Palme, un crim sense resoldre

La investigació que no va poder acabar Stieg Larsson a causa de la seva prematura mort, als 50 anys, víctima d’un infart, el 2004, sembla haver-la tancat ara amb aparent èxit el també periodista suec Jan Stocklassa. L’obsessió vital de Larsson, autor de l’exitosa trilogia de ‘Millenium’ (de la qual s’han venut 80 milions de llibres), va ser descobrir el sicari i la trama criminal que va acabar amb la vida del primer ministre suec Olof Palme, assassinat en ple carrer d’Estocolm una gèlida nit de febrer del 1986, quan acabava de sortir del cine amb la seva dona. Hi va haver dos trets: un va impactar a l’esquena de Palme, que llavors tenia 59 anys, i va morir gairebé de forma instantània. L’altra bala va fregar la seva dona, que va salvar la vidade miracle.

Des d’aquella tràgica nit per a Suècia, dia en què molts suecs, amb la perspectiva històrica que concedeixen les més de tres dècades transcorregudes, consideren que el país va perdre la seva innocència de societat modèlica per aterrar brutalment en un món cruel i terrenal, les autoritats no han parat de buscar, tot i que cada vegada amb menys insistència, qui o qui van assassinar Palme, que liderava llavors el Partit Socialdemòcrata. Una eterna incògnita que Stocklassa sembla revelar després d’un feixuc treball d’investigació, plasmat al llibre ‘Stieg Larsson. El llegat. Les claus ocultes de l’assassinat d’Olof Palme’, editat per Ara Llibres.

Una infinitat d’irregularitats policials

El primer que sorprèn i que també va impactar el mateix Stocklassa va ser la quantitat d’irregularitats en la investigació i els abundants nyaps policials, algunes dels quals sospitosos. “Hi va haver molta incompetència. Hores després de l’assassinat moltes comissaries del país no tenien notícia de la mort de Palme i un dels màxims investigadors va rebutjar d’entrada començar les indagacions perquè en el moment dels fets estava disfrutant d’una festa familiar”, explica encara atònit Stocklassa, que va tenir accés al’immens arxiu sobre el cas que durant gairebé dues dècades va anar recopilant Larsson, entossudit a combatre l’auge de l’extrema dreta a Suècia i, per extensió, a tot el món.

Estirant aquest fil, Stocklassa afirma sense por d’equivocar-se que l’autoria material de l’assassinat de Palme s’ha d’atribuir als serveis secrets del règim sud-africà de l’apartheid. Sí, inicialment també es va parlar de la pista kurda, però l’autor la descarta per complet i ofereix diverses raons, entre aquestes, l’odi visceral que generava Palme a Sud-àfrica pels obstacles que posava al tràfic d’armes, un comerç il·legal que eludia el bloqueig internacional que patia el llavors repudiat règim sud-africà.

Dues peces clau

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les investigacions de Stocklassa el van portar fins a l’exespia Craig Williamson, peça clau d’aquest entramat criminal al que va arribar a entrevistar (la policia sueca no ho va aconseguir en 30 anys) i que va contactar també amb un altre personatge fonamental, Bertil Wedin, home fort d’exèrcit sud-africà a l’ombra, amb qui també va arribar a parlar. L’autor material del tret, segons Stocklassa, va haver de ser algú facilitat per l’extrema dreta sueca del qual després fos fàcil desfer-se. Qui no va ser, sens dubte, va ser Christer Pettersson, un alcohòlic i drogoaddicte que va ser sentenciat a una llarga pena de presó i, posteriorment, absolt per falta de proves. Es buscava un boc expiatori.

Les autoritats sueques i sud-africanes han reobert el cas arran de la publicació del llibre de Stocklassa, que admet haver passat por durant algunes fases de la seva investigació, un treball que el va portar fins a límits morals que mai abans s’havia plantejat. De qui no s’oblidarà és de la figura de Larsson, que va dignificar com ningú el periodisme d’investigació, ni d’Olof Palme, una de les grans figures polítiques d’Europa del segle XX la mort del qual continua plena d’interrogants. Gràcies a Stocklassa, és possible que tots ja tinguin una resposta.