Les manifestacions tornen a Veneçuela enmig de noves apagades

“El que jo vull és que se’n vagi Nicolás, no vull bons, no vull Clap (caixa d’aliments proveïda per l’Estat)”, canten desafiadors a Caracas i altres parts de Veneçuela. “No vull or, cap lingot, el que jo vull és que se’n vagi el ninot”,criden a l’uníson els manifestants de l’oposició. El madurisme no s’ha quedat a casa i s’ha parapetat al voltant del palau de Miraflores amb el reclam de pau i denúncies a la intervenció dels Estats Units en els assumptes interns.

L’escena, en rigor, s’ha assemblat a la de setmanes anteriors. Cada facció del conflicte veneçolà ha tornat a expressar-se als carrers de Veneçuela. Hi ha hagut algunes temptatives d’enfrontaments entre la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) i els que reclamen la sortida de Nicolás Maduro del poder. No ha faltat, en aquest sentit, algun núvol de gas lacrimogen. La diferència en relació amb anteriors mobilitzacions han sigut les apagades de llum que han patit algunes ciutats. Mentre els carrers s’omplien de manifestants d’un o un altre bàndol, les autoritats comunicaven que el subministrament elèctric s’estava normalitzant gradualment. No obstant, la premsa de Caracas informava de noves interrupcions.

La societat continua atordida pels efectes de les apagades. En la foscor s’ha fet cua, s’ha intentat salvar el menjar d’una descomposició inexorable, posar gasolina, preservar les últimes gotes d’aigua, salvar una vida en un hospital. Marielsi Aray la va perdre als 25 anys. Havia sigut ingressada a cures intensives de l’Hospital Universitari de Caracas. Segons es va informar, l’equip que la mantenia respirant es va aturar. La presidenta del Comitè d’Afectats per les Apagades, Aixa López, va revelar que van morir cinc nadons. La informació no ha sigut oficialment confirmada.

El tall elèctric ha obligat a tancar el metro i cancel·lar vols locals i internacionals. Caracas va oferir una imatge de gran desolació. No s’han pogut retirar diners dels caixers ni utilitzar cap tipus de targetes. Tampoc carregar la bateria dels mòbils o utilitzar internet.

La demanda d’intervenció

Juan Guaidó ha trobat en les penombres un argument de més pes per protestar. El líder parlamentari que Washington i 50 països han reconegut com a president encarregat, ha arribat a l’avinguda Victoria de Caracas, ha pujat a un camió i amb un megàfon ha explicat per què no van poder muntar l’escenari des del qual anava a dirigir-se al país. “Ens van treure la tarima”. Segons Guaidó, malgrat que han tornat “alguns esclats de llum” els problemes segueixen en 16 estats. “No poden resoldre el daltabaix que van generar. Ens fan retrocedir a la Veneçuela rural. La crisi té nom i cognom: Maduro”.

Des dels seus simpatitzants ha sorgit una consigna que fa setmanes està en boca dels sectors més durs de l’oposició. “Intervenció (dels Estats Units)”,han demanat durant el míting. Guaidó s’ha vist obligat a donar una resposta menys emocional. “Totes les opcions són sobre la taula”,ha dit, i s’ha referit a l’article 187 de la Constitució que permet a l’Assemblea Nacional autoritzar la presència de militars estrangers al país. “Tot al seu degut temps”. No obstant, Guaidó ha demanat “actuar responsablement” perquè “si traslladem la responsabilitat a d’altres ens desmobilitzem”. El dirigent opositor ha anunciat un recorregut per tot el país perquè “tots vinguin a Caracas”. L’objectiu final és “la conquesta del poder”.

La hipòtesi d’un atemptat

Notícies relacionades

Amarga mascarada a Veneçuela

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Govern ha denunciat que Veneçuela és blanc d’una “operació blackout” que busca desgastar més una població exasperada per l’escassetat i altres privacions. El ministre de Defensa, Vladimir Padrino, ha dit que es tracta d’una“agressió deliberada”contra la hidroelèctrica de Guri, ubicada a l’estat Bolívar, per part de l’“imperi nord-americà”. L’atemptat, ha afegit, es va perpetrar a pocs dies d’aterrar a Caracas una delegació en nom de l’Alt Comissariat de Drets Humans de l’ONU, Michelle Bachelet. “A ells els portarem les proves (de l’atac)”, ha afirmat el ministre de Comunicació, Jorge Rodríguez.

Guri és una de les preses generadores d’energia més grans a Amèrica Llatina, superada només per la d’Itaipú, entre el Brasil i el Paraguai. Rodríguez ha acusat el senador republicà Marco Rubio de ser darrere de“l’agressió més brutal a què ha sigut sotmès el poble Veneçuela en 200 anys”. El ministre es va preguntar com va saber Rubio pocs minuts després del suposat atac “que els generadors de suport havien fallat” si “ningú ho sabia encara”. S’havia afectat “el control automatitzat de regulació del sistema de la hidroléctrica Guri que proveeix el 80% de l’energia elèctrica al país”.