Anar al contingut

LLUITA CONTRA EL TERROR

Els 28 tomben la llista de països d'"alt risc" de finançament del terrorisme

El llistat proposat incloïa l'Aràbia Saudita, quatre territoris vinculats als Estats Units i Panamà, entre d'altres

Brussel·les expressa la seva "decepció" pel veto que obligarà l'Executiu comunitari a presentar una nova iniciativa

Silvia Martinez

Els 28 tomben la llista de països d'"alt risc" de finançament del terrorisme

Francois Lenoir

Els governs europeus no estan d’acord amb el procés que ha seguit la Comissió Europea per elaborar la primera llista de països tercers amb "alt risc" de blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, en la qual figuraven l’Aràbia Saudita, quatre territoris vinculats als Estats Units i Panamà, entre d’altres, i, tal com estava previst, han decidit tombar la proposta i tornar-la a la taula de l’Executiu comunitari. 

La decisió s’ha adoptat per unanimitat durant el Consell de Ministres de Justícia i Interior de la UE. En una declaració, els 28 han al·legat que no poden recolzar la proposta, que incloïa 23 jurisdiccions, perquè no s’ha elaborat partint d’"un procés transparent i sòlid que incentivi activament els països afectats a prendre mesures decisives mentre es respecten els seus drets a ser escoltats". 

El resultat és que la Comissió Europea haurà ara de presentar una nova iniciativa, ja que la creació de la llista és obligatòria, segons es recull en la cinquena directiva contra el blanqueig de capitals i finançament del terrorisme aprovat per la UE. Aquesta normativa estableix un mecanisme per identificar les jurisdiccions de tercers països que tenen "deficiències estratègiques” en els seus règims contra el blanqueig de capitals i la lluita contra el finançament del terrorisme i que suposen una amenaça per al sistema financer de la Unió Europea. 

Per exemple, en el marc d’aquesta normativa, bancs i institucions financeres estan obligats a quedar vigilants i realitzar controls addicionals a les transaccions de capitals que impliquen països tercers considerats d’"alt risc". Tot i que Brussel·les té la potestat per proposar i adoptar una llista, l’acte delegat només pot entrar en vigor si no hi ha objeccions ni per part del Parlament Europeu ni del Consell en el termini d’un mes des de l’enviament de la proposta. 

Dubtes sobre la metodologia

Aquell termini límit acabava el pròxim 13 de març i els governs han decidit no esgotar-lo, paralitzar el procediment i tornar-lo a la taula de l’Executiu comunitari. Una decisió que arriba envoltada de polèmica i les sospites de Brussel·les que la negativa és un "pretext" perquè la metodologia i els criteris seguits per elaborar-la es van publicar el juny de l’any passat, després d’un procés de consulta i concertació amb els Estats membres. 

"Cal preguntar als estats membres de nou què és el que no els agrada concretament, perquè vam consultar amb ells la metodologia, i el procés ha sigut transparent", ha advertit Vera Jourová, la comissària de justícia. Jourová ha dit que se sent "decebuda amb la decisió dels 28 que tomba els grans compromisos assumits després dels escàndols destapats pels Papers de Panamà. El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, també ha lamentat la decisió i ha retret el fet que no hi hagi hagut cap debat a nivell polític entre els estats membres per avaluar la proposta que l’escola de comissaris va adoptar el 13 de febrer i que el ple del Parlament Europeu té previst debatre la setmana que ve.

La llista proposada per la Comissió Europea incloïa, a més de l’Aràbia Saudita i quatre territoris vinculats als Estats Units, Panamà, l’Iran, l’Iraq, Corea del Nord, el Iemen, les Bahames i Tunísia. A Brussel·les donen per fet que el bloqueig de la llista es deu a la pressió diplomàtica tant de Washington com de Riad, i situen el punt d’inflexió en la cimera entre la UE i la Lliga Àrab celebrada fa una setmana a Egipte, a la qual hi van assistir el rei de l’Aràbia Saudita i els principals dirigents europeus. Segons fonts comunitàries, arran d’aquest exercici polític, el rei Salman va distribuir una carta entre els ambaixadors europeus alertant de les conseqüències econòmiques d’incloure el seu país en la llista.