Bolsonaro causa indignació amb un vídeo obscè sobre el carnaval

Als voltants de la casa de Jair Bolsonaro, el Carnaval del carrer va tenir el signe del desvergonyiment. Homes i dones es van disfressar d’espectres vermells, amb les seves falçs i martells estampades a les capes, per parodiar un dels cavallets de batalla del Govern d’ultradreta brasiler: l’amenaça del fantasma del comunisme.

Les primeres festes paganes de l’era Bolsonaro no podien passar per alt el creixent enuig amb la seva figura. A tres mesos d’haver assumit el càrrec, Bolsonaro té una aprovació del 39%. Mai un cap d’Estat havia perdut tanta popularitat en només 90 dies. El carnaval s’ha convertit en una caixa de ressonància d’aquest malestar. I el president va reaccionar contrariat, mostrant un vídeo obscè a través de Twitter per criticar la festa més assenyala del Brasil.

 "No em sento còmode mostrant això, però hem d’exposar la veritat perquè la població tingui coneixement i decideixi les seves prioritats", va dir en el seu compte de Twitter, on va pujar imatges obscenes preses de forma anònima. "Moltes comparses de carrer s’ha tornat en això que veieu". El to escandalitzat del capità retirat va provocar una allau de crítiques a les mateixes xarxes socials que sol utilitzar com a plataforma permanent.

El Brasil surt als carrers a ballar, cantar i beure. No es tracta de minories. L’enuig social amb el present és el que va descol·locar el president. L’escola do samba Paraíso do Tuiuti va desfilar al sambòdrom carioca amb un cant paròdic en què es va comparar Bolsonaro amb el diable. I mentre la comparsa es movia al compàs de la música, en una de les tribunes es va veure un cartell amb la consigna ‘Lula lliure’. La tradicional agrupació Mangueira, per la seva part, va retre homenatge a Marielle Franco, l’activista assassinada el 2018 per una suposada “milícia” parapolicial. Flavio Bolsonaro, fill del mandatari, està immers en un escàndol pels presumptes vincles amb dos sospitosos d’aquest crim de ressò internacional.

El capità retirat va ser també objecte de mofa a Olinda, la ciutat de l’estat de Pernambuco que compta amb un dels Carnavals més antics. Als seus carrers es va veure un ninot de gairebé cinc metres que reproduïa Bolsonaro. La silueta de goma va ser el blanc preferit de les llaunes de cervesa.

Música contra la ultradreta

El Carnaval és un moment únic del Brasil, el temps durant el qual s’inverteixen els valors i les coses es posen potes enlaire, fins que dimecres de cendra restitueix les jerarquies aparentment desbaratades. I si bé hi ha una celebració VIP i una altra de carrer, cap de les manifestacions queda al marge de la conjuntura política. L’existència d’un cap d’Estat declaradament homofòbic i misogin va aprofundir la tendència de la festa a comentar la realitat.

A Bahia, la popular cantant Daniela Mercury no només va acusar el Govern d’una creixent intolerància sexual. Ella va gravar juntament amb Caetano Veloso el tema ‘Prohibit el Carnaval’ en què tots dos ironitzen sobre els valors conservadors de les autoritats. “Abre la puerta de este armario, que no hay censura que me detenga / Abre la puerta de ese armario, que la alegría cura, ven a besarme", canten Caetano i Mercury. Segons Veloso, l’autor de ‘Tropicalia’, la cançó va ser pensada com “una resposta a la tendència censuradora dels poders brasilers”.

A Belo Horizonte es va corejar la consigna “blau o rosa, tot és igual”, en al·lusió a la ministra de Drets Humans, de la Família i de la Dona, Damares Alves, que al prendre possessió del seu càrrec va dir que al Brasil de la ultradreta “els nens vesteixen de blau i les nenes de rosa”. A São Paulo, mentrestant, una altra escola do samba va presentar el tema ‘Destruint el feixisme’. La tornada és contundent: “Doctor, jo no m’equivoco, el Bolsonaro és milicià”.

Crispació religiosa

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El grup parlamentari dels evangelistes, un dels suports del Govern, va rebutjar amb vehemència les manifestacions opositores, especialment les que es burlaven de la rigidesa religiosa que predomina al Congrés i alguns ministeris. L’escola do samba paulista Gaviões de Fiel va provocar especial fúria entre els legisladors al representar una baralla entre Satanàs i Jesús en què aparenta sortir victoriós el primer.

En rigor, la comparsa no va fer més que presentar una versió d’un espectacle de fa més de dues dècades i que en el seu moment no va escandalitzar ningú. El Front Parlamentari Evangèlic va expressar igual la seva “profunda indignació i repudi a l’espectacle”. Per a Lincoln Portela (PR) es va tractar d’una acció pública “ofensiva i irrespectuosa al vilipendiar i escarnir el Senyor Jesucrist i la nostra fe". Els evangelistes van ser emfàtics: “Això no és art, és crim”.