Bachelet afirma que les sancions empitjoren la situació de la població veneçolana

L’alta comissionada de l’ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, assegura que les violacions de les llibertats fonamentals a Veneçuela són causants del deteriorament de les condicions socials i econòmiques, però va reconèixer que aquestes últimes s’han agreujat per les sancions.

"La situació a Veneçuela il·lustra clarament la manera com la violació dels drets civils i polítics, incloent-hi la falta de respecte a les llibertats fonamentals i a la independència d’institucions clau, pot accentuar el declivi dels drets econòmics i socials", ha dit.

Bachelet ha intervingut avui en la 40asessió del Consell de Drets Humans de l’ONU per presentar el seu informe anual sobre l’estat dels drets humans al món, en el qual repassa breument la situació de cada país on es considera que la situació és alarmant.

Impossibilitat d’importar

Respecte a Veneçuela, l’alta comissionada va admetre que la situació "ha sigut agreujada per les sancions". Una argumentació que avala el discurs del Govern de Maduro que, sistemàticament, es refereix a les sancions que pateix –en particular les que li impedeixen accedir a crèdits en el sistema financer internacional i les que impliquen el bloqueig de diners del país en entitats financeres nord-americanes– com l’impediment per importar productes bàsics i medecines per a la població.

Bachelet va afirmar que el que passa a Veneçuela funciona com una espiral en la qual les dificultats econòmiques i socials generen protestes, i aquestes al seu torn donen lloc a actes de repressió i a més violacions dels drets civils i polítics.

Èxode massiu

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Veneçuela està sumida en una gravíssima crisi econòmica amb hiperinflació i escassetat de tota mena de béns i serveis, una situació que ha generat en els últims mesos un èxode massiu de la seva població, que intenta deixar el país davant l’aclaparament de no comptar amb els mínims per viure i amb l’esperança de trobar un destí on millorar la seva situació.

La situació ha generat una crisi migratòria que afecta pràcticament tots els països de Sud-amèrica, que a poc a poc han sigut sobrepassats per l’arribada de milers veneçolans. D’acord amb l’Organització Internacional de les Migracions (OIM) i l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), dels 2,3 milions de veneçolans que viuen a l’estranger i que representen un 7,5% de la població total, més d’1,6 milions han fugit des del 2015.