La Xina s'arremanga per a les "dures batalles" i redueix les seves expectatives econòmiques

La Xina s’arremanga davant un horitzó econòmic inquietant. Arriben “dures batalles”, ha pronosticat dimarts al matí Li Keqiang, primer ministre, en el discurs que inaugura la sessió parlamentària anual. La Xina ha presentat el seu objectiu econòmic més humil en tres dècades i ha admès que la guerra comercial i altres factors estan afectant els plans del Govern.

Li ha disseccionat durant dues hores l’actualitat nacional amb un pesat èmfasi en l’economia. Ha sigut un discurs cru, realista i professional, més a prop de la sang, suor i llàgrimes de Churchill que dels triomfalistes discursos sobre l’estat de la nació d’altres parlaments.

És costum que l’atenció mediàtica global es concentri en les dades de l’economia nacional i el pressupost militar anunciats a l’Assemblea Nacional Popular, el més important (i únic) esdeveniment polític de l’any.  La Xina creixerà el 2019 entre un 6% i un 6,5%, segons els plans de Pequín. L’any passat va anunciar un 6,5 % i va aconseguir finalment una dècima més. Si les perspectives actuals no erren, la Xina registrarà el creixement més reduït des d’aquell 3,9% que van provocar les sancions internacionals post-Tiananmen. Els mercats asiàtics, conscients de l’acreditadíssima punteria de Pequín per als pronòstics, van reaccionar amb les previsibles caigudes.

"Dures batalles"

“Afrontem un context cada vegada més complicat i greu, alhora que augmenten els riscos i reptes... Hem d’estar totalment preparats per a les dures batalles”, va advertir Li davant els 3.000 disciplinats parlamentaris que secundaven amb aplaudiments les seves inflexions de veu. El primer ministre ha citat les friccions comercials nascudes en el creixent proteccionisme i unilateralisme en una al·lusió poc subtil als Estats Units. “La pressió a la baixa en l’economia xinesa continua augmentant, el creixement del consum intern s’alenteix i les inversions perden manxa”, ha afegit.

La Xina baixarà la pressió fiscal als sectors de les manufactures i del transport, entre d’altres. També incrementarà els fons per a la indústria privada amb augments del 30% en els crèdits de la banca estatal a petites i mitjanes empreses. La Xina responia abans amb paquidèrmics paquets d’estímul que multiplicaven les infraestructures a tot el país: travessava la crisi però disparava el deute de governs locals fins a l’inassumible. El quadro actual recomana mesures quirúrgiques.

L’assumpció de la banda del 6%-6,5% remarca que a la Xina la preocupa menys la xifra que revela al món que la salut de la seva economia. Els mercats reaccionen amb un accentuat pessimisme als humils creixements actuals com acollien amb desmesurada eufòria aquelles dobles xifres de la dècada anterior.

Però la Xina fa temps que va sacrificar dècimes a canvi d’un patró econòmic més madur i racional, que pivota des de les manufactures barates a la tecnologia i l’autoconsum i és més respectuós amb el medi ambient. Resulta que aquell “somni xinès” que anys enrere va anunciar Pequín, un vaporós concepte que al·ludeix a la millora de les condicions de vida de la població, ha xocat amb una economia menys fogosa per afrontar les reformes socials necessàries.

Límit a l’atur

La Xina, malgrat tot, segueix el full de ruta. Li va prometre ambicioses mesures contra el creixent atur que amenaça la sacrosanta estabilitat social com l’augment de prestacions d’atur, cursos de formació a les zones rurals i més facilitats perquè graduats universitaris i militars en la reserva trobin feina.

El discurs al Gran Palau del Poble suposa per a Li un rar moment de protagonisme després d’haver sigut arrasat pel tsunami presidencial. Li, en contrast amb Xi Jinping, adopta un paper discret, no se sap si per voluntat pròpia o imposició. La guerra comercial declarada per Trump, que inclou aranzels a les importacions xineses i campanyes difamatòries a companyies com Huawei, ha aigualit les estratègies amb què Xi volia empènyer la Xina a la cúspide global. Li ni tan sols ha citat aquest matí el pla “Made in China 2025”, que pretén culminar la revolució tecnològica aquell any. L’anunci d’aquest pla està darrere de l’hostilitat de Washington.

Desenvolupament militar

La Xina incrementarà el seu pressupost militar en un 7,5%. La xifra permet interpretacions oposades. És més gran que el del creixement del PIB però menor que el 8,1% de l’any passat. “Implementarem l’estratègia militar per als nous temps, enfortirem la formació sota condicions de combat i protegirem amb fermesa la sobirania, la seguretat i els interessos de la Xina”, ha anunciat Li.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El seu desenvolupament militar provoca suors fredes en els veïns amb qui acumula plets territorials al mar del Sud de la Xina o a Taiwan. Altres tossudes al·lusions al “terror groc” sonen menys justificades. Venen habitualment dels Estats Units, que inverteixen més en Defensa que la suma dels set següents països i han disparat el pressupost en la Marina amb l’indissimulable propòsit d’asfixiar la Xina al seu pati del darrere. També des del Japó, alegrement pujat a la cursa armamentista i en ple procés de demolició de la seva exemplar Constitució pacifista.

Xi s’ha esforçat a renovar i netejar l’esclerotitzat estament militar. Ha anunciat una dolorosa retallada de 300.000 tropes i ha remarcat la urgència de modernitzar-lo. També ha portat la seva campanya contra la corrupció a un sector tradicionalment impune, amb càrrecs comprats en massa i dubtes justificats sobre la competència dels seus comandaments en un escenari bèl·lic.