Els EUA i Rússia es veten mútuament a l'ONU en resolucions sobre Veneçuela

El Consell de Seguretat de l’ONU ha tornat a ser escenari de les profundes diferències sobre Veneçuela que mantenen els Estats Units i Rússia. Dues resolucions, a proposta de cadascun dels països,   no han aconseguit prosperar.

La proposta de resolució dels EUA, que proposaven la celebració d’eleccions lliures, va aconseguir els suports de 9 dels 15 països, però va xocar amb el veto de Rússia i la Xina, que recolzen el president veneçolà, Nicolás Maduro, i consideren les pressions nord-americanes i de la Unió Europea com una ingerència en els assumptes interns del país.

"Vam haver d’utilitzar el dret de veto perquè el projecte dels Estats Units no és per resoldre els problemes a Veneçuela, per això presentem una alternativa que hauria pogut ajudar el poble de Veneçuela sense una intervenció forana perquè resolgui els seus problemes", va dir el representant rus davant de l’ONU, Vasili Nebenzia, per justificar l’actitud del seu país.

Rússia, contra la ingerència

Nebenzia va insistir després del fracàs de les dues votacions: "Moltes delegacions han dit que és necessari que hi hagi eleccions al més aviat possible a Veneçuela; eleccions o no, això és una cosa que ha de decidir el poble veneçolà; no decideixin per ells". El pla de Moscou, que advocava per la no intromissió en els assumptes interns de Veneçuela, només va comptar amb el suport de la Xina, Sud-àfrica i Guinea Equatorial, molt lluny dels nou vots necessaris per ser aprovat.

Després de la votació, l’enviat especial dels EUA per a Veneçuela, Elliott Abrams, va assegurar que "lamentablement, al votar en contra d’aquesta resolució [la nord-americana], alguns membres d’aquest Consell continuen protegint Nicolás Maduro i els seus amics, i prolongant el sofriment del poble veneçolà".

Segons Abrams, "independentment dels resultats de la votació, aquesta resolució mostra que les democràcies a tot el món, i especialment a l’Amèrica Llatina, s’estan mobilitzant per donar suport al president interí [Juan] Guaidó".

"Els Estats Units es mantindran ferms en el recolzament al Govern legítim de Guaidó i l’Assemblea Nacional. Esperem eleccions genuïnament lliures i justes [...]. Els Estats Units buscaran tots els mitjans per augmentar l’assistència humanitària als veneçolans tant dins com fora del seu país", va concloure el representant nord-americà.

Els acords són molt llunyans

Les dues resolucions estaven abocades al fracàs, com reconeixien hores abans de la reunió representants permanents com l’ambaixadora britànica Karen Pierce. "Crec que hem de ser realistes, és molt poc probable que el Consell sigui capaç d’arribar a un acord", va dir Pierce, el país del qual va recolzar la resolució presentada per Washington.

Durant la reunió, la diplomàtica britànica va destacar que havia recolzat el pla nord-americà, perquè "emfatitza la importància d’establir les condicions necessàries per a un nou i creïble procés electoral a Veneçuela". Davant dels mitjans, el representant francès, François Delattre, va negar que el projecte nord-americà suposés una base legal per a l’ús de la força i per minar la sobirania de Veneçuela, com al·leguen Rússia i la Xina.

Per França, el text rus, no obstant, "ofereix la il·lusió d’una Veneçuela pacífica, però més de tres milions i mig de persones han abandonat el país. Ningú pot negar la crisi humanitària i les conseqüències per a tota la regió, i l’esborrany rus, en el seu estat actual, no esmenta la [crisi] humanitària".

Crisi creada pels EUA

En aquest sentit, Nebenzia va acusar Washington i els països europeus d’haver conjuminat un pla per justificar un canvi de Govern a Veneçuela. "Primer creen vostès una necessitat humanitària enorme i després demanen al món que la resolgui", va dir el representant rus, que no va dubtar a qualificar la resolució nord-americana d’"il·legal i nul·la" i d’una "burla" per als membres del Consell de Seguretat.

En la reunió, també va intervenir el representant permanent de Veneçuela, Samuel Moncada, que va qualificar els Estats Units i el Regne Unit de "potències colonials" que duen a terme "una acció de rapinya i pillatge" sota l’excusa de l’"humanitarisme".

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Veneçuela viu una situació d’inestabilitat política des del 10 de gener, quan Maduro va tornar a prendre possessió del càrrec de president després d’imposar-se en les eleccions del maig passat, no reconegudes per part de la comunitat internacional.

El 23 de gener, l’opositor Juan Guaidó va invocar diversos articles de la Constitució veneçolana per defensar que, com a cap del Parlament, es podia declarar president interí del país al considerar "il·legítima" la presa de possessió de Maduro.