PROJECCIÓ DE VOT

Sondeig europeu: Le Pen retrocedeix a França, però Vox guanya terreny a Espanya

La segona projecció sobre les eleccions europees confirma que els partits proeuropeus continuaran sent hegemònics

La ultradreta i els euroescèptics guanyaran pes i podrien sortir més reforçats pel partit d'Abascal, que opta a engrossir les seves files

zentauroepp46949443 parlamento europeo190218120730

zentauroepp46949443 parlamento europeo190218120730 / PATRICK SEEGER

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez / Bruselas

La segona projecció de vot europea publicada aquest divendres pel Parlament Europeu confirma la tendència avançada fa dues setmanes: que els partits polítics proeuropeus continuaran sent majoria en el pròxim hemicicle d’Estrasburg, que sortirà de les urnes del maig, tot i que amb l’alè cada vegada més a prop de formacions d’ultradreta i la incertesa de si el partit del polèmic primer ministre hongarès Viktor Orbán acabarà expulsat i engrossint el grup d’aquesta ultradreta que perd una mica de manxa a França o Alemanya, però que continua creixent a Itàlia i Espanya de la mà de la Lliga i Vox.

La fotografia d’Espanya, basada en sis sondejos nacionals realitzats entre el 6 i el 18 de febrer, ha variat lleugerament. El PSOE continuaria guanyant les pròximes eleccions europees del 26 de maig i amb més comoditat que la projectada fa dues setmanes. Aconseguiria 18 escons, davant els 16 estimats llavors. El PP, en canvi, perdria terreny, i es quedaria amb dos menys, 13 seients, mentre que Ciutadans, la formació que lidera Albert Rivera cauria un i n’aconseguiria 11, justament el representant que guanyaria Vox, la irrupció del qual el col·locaria amb una nombrosa presència de 7 escons, dos menys dels que s’assignen a la coalició entre Podem i Izquierda Unida. 

La projecció no té en compte les futures coalicions entre els partits nacionalistes i regionalistes a les quals estan obligats per maximitzar les seves possibilitats de representació en els comicis, ja que tenen lloc en una circumscripció única. De moment, aquest segon quadro manté que només ERC obtindria representació, amb un únic escó, i que ni el PDECat, ni el PNB ni Bildu, que concorrerà als comicis amb el BNG i amb ERC, aconseguirien presència.

Macron sobrepassa Le Pen

El ball d’escons també prossegueix a França. Fa dues setmanes el primer sondeig atorgava al partit de Marine Le Pen la victòria amb 21 representants, per davant dels 20 projectats per a La República en Marxa. Dues setmanes després, les coses han canviat i el partit d’Emmanuel Macron estaria en disposició d’obtenir 24 escons pels 19 de Reagrupament Nacional. També a Alemanya retrocediria la ultradretana Alternativa per a Alemanya que es quedaria amb 10 escons, 2 menys del projectat fa quinze dies. Mentrestant, continuaria guanyant terreny la coalició CDU/CSU d’Angela Merkel, que guanyaria 5 seients i se situaria com el primer partit de la Cambra amb 34 escons, i els Verds que n’incrementarien tres i ja sumarien els 20.

Itàlia, en canvi,  la nova foto segueix força estàtica amb l’excepció que la Lliga Nord guanya un representant, fins als 28, que perd el Moviment 5 Estrelles, amb qui governen en coalició a Itàlia, i que es quedaria amb 21. Tots dos, no obstant, es consolidarien com les dues formacions que més pes guanyaran en el pròxim hemicicle al sumar 22 i 7 escons més respectivament dels que tenen en l’actualitat. 

La incògnita d’Orbán i el PPE

També l’euroescèptic i ultradretà Partit per la Llibertat d’Holanda manté la seva projecció de 4 escons mentre que el Fidesz d’Orbán, integrat actualment a les files del PPE obtindria 13 dels 21 escons del seu país, un més del previst fa dues setmanes. Un nombre de seients important que el PPE podria perdre si la proposta dels tres partits populars de Bèlgica i Luxemburg d’expulsar el Fidesz del grup tira endavant. "Qualsevol que contradigui contínuament la ideologia i els valors democràtics cristians no té cabuda amb nosaltres", advertia aquest dijous el líder del partit democristià flamenc, CD&V, Wouter Beke.

Notícies relacionades

La decisió, anunciada aquest dijous, s’ha accelerat després de la campanya de publicitat empresa a tot drap per Orbán contra Jean-Claude Juncker, president de la Comissió Europea i de la seva mateixa família política. Una iniciativa que compta amb les simpaties d’algunes delegacions com la de Suècia i la de Finlàndia i que per poder activar-se necessita el recolzament de set partits de cinc països diferents. “És obvi que el Fidesz no canviarà d’actitud sobre els valors fonamentals”, deia fa una setmana el líder del partit suec, Ulf Kristersson.

Fins ara, el PPE s’havia negat a contemplar l’expulsió del Fidesz perquè podria suposar una mossegada important a les seves aspiracions per continuar liderant la Cambra. De fet, l’última projecció d’aquest divendres redueix el seu nombre de representants a 181, dos menys que fa dues setmanes, i si s’acaba expulsant Orbán la sagnia serà gran. Tot i que continuaria estant per davant dels Socialistes i demòcrates (135), els liberals de l’ALDE (75), la ultradreta de l’ENF (59), els verds (49), l’esquerra europea (47)  els conservadors i reformistes que retrocediran per la sortida del Regne Unit (46) i els euroescèptics de l’EFDD (39). La gran incògnita: els 66 escons que continuen sense assignar-se a cap grup i entre els quals hi figura el partit de Macron o Vox.