EVOLUCIÓ POLÍTICA A RÚSSIA

Els russos pensen que els últims casos de corrupció demostren la "degradació governamental"

Els ciutadans creuen que les últimes detencions de polítics acusats de corrupció són producte d'una batalla interna del poder o una manera de distreure l'atenció

Els analistes auguren nous episodis d'arrestos de personalitats a causa de les lluites internes en l'elit propiciades per la incertesa sobre el futur de Putin

zentauroepp45425039 russian president vladimir putin and foreign minister sergei181011205735 / Sergei Karpukhin

zentauroepp45425039 russian president vladimir putin and foreign minister sergei181011205735
mbenach42574161 moscow  russian federation   18 03 2018   russia s president180318221857

/

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

La corrupció està minvant a gran velocitat la confiança delsciutadans russos en les seves autoritats, malgrat les últimes detencions d’importants dirigents en casos de gran impacte en els mitjans de comunicació locals. Aquesta és la conclusió que es desprèn d’un recent sondeig realitzat per Levada, l’únic institut de sondejos independent de Rússia.

Fa escassament un mes, el senador Rauf Araixukov va ser arrestat de forma teatral en plena sessió parlamentària del Consell de la Federació, la Cambra alta del Parlament, i acusat de crear una organització criminal i de tramar l’assassinat de dos oponents polítics. El seu pare, Raul, un alt executiu del gegant gasístic Gazprom, també va ser detingut sota l’acusació de malversar 30.000 milions de rubles (uns 400 milions d’euros). Tots dos pertanyien al partit governamental Rússia Unida, havien ocupat o ocupaven en nom seu importants càrrecs de representació i tenien bons contactes amb l’elit política i econòmica del país.

Sense convenciment

Però res d’això convenç la ciutadania de la voluntat de les autoritats de lluitar contra la corrupció, segons es conclou després de llegir l’enquesta. Més aviat al contrari. Un 68% dels ciutadans russos sondejats creu que aquests casos demostren la "degradació del Govern", mentre que només un 22% pensa que es tracta de "situacions aïllades" i que el comportament ètic de les seves autoritats és l’adequat.

Quan se’ls pregunta sobre les raons que siguin sumaris d’aquesta mena siguin oberts i públics, els russos encara desconfien més dels veritables motius. Un 31% creu que simplement obeeixen a una pugna interna entre alts funcionaris, un 23% els considera un mètode per distreure l’atenció dels problemes reals del país i únicament la quarta part (un 25%) identifica una veritable voluntat de lluitar contra la corrupció. La resta dels sondejats ni tan sols se sent capaç de respondre a la pregunta.

Turbulències en l’elit russa

En una columna d’opinió publicada en 'The Moscow Times', Tatiana Stanovaia, del laboratori d’idees R.Politik, s’adhereix per complet a l’opinió majoritària dels ciutadans russos,l que els casos de corrupció no són més que una mostra de les importants turbulències que estan sacsejant l’elit russa, un procés que vincula amb la creixent inestabilitat interna que genera el futur de Putin, que amb la Constitució a la mà, hauria d’abandonar la presidència del país el 2024. "El que Putin va crear de forma tan conscienciosa durant els seus dos primers mandats –la vertical del poder– està començant a estellar-se des de l’interior", donant pas "a una guerra de tots contra tots" que farà que el règim sigui en un futur pròxim "molt menys uniforme i controlable".

Tot això, segons l’analista, "està creant un nou clima polític que consisteix en un retorn als anys 90, tot i que sense l’aguda criminalització de llavors i amb una situació econòmica més saludable". Durant els anys 90, i en particular durant els mesos que van precedir l’arribada de Putin al Kremlin, les lluites intestines entre les diferents faccions que formaven el poder rus va marcar la vida política del país. La inevitable successió de Borís Ieltsin va desencadenar una dinàmica similar a la que podria estar vivint-se ara a l’interior de les muralles del Kremlin, amb grups de pressió competint per posicionar-se millor quan es produeixin canvis de lideratge.  

Un líder cada vegada més qüestionat

Tot això passa, a més, en un context en el qual la mateixa figura del cap de l’Estat està sent cada vegada més qüestionada per la ciutadania, malgrat mantenir-se en xifres de popularitat encara elevades (entorn del 60%) per al que s’estila a Occident. Aquest mateix dilluns s’ha conegut que el percentatge de ciutadans que va veure la retransmissió del discurs sobre l’estat de la nació pronunciat pel president dimecres passat, centrat precisament en els problemes socials del país, va ser la més baixa des del 2013. Tan sols un 6,3% dels russos va encendre la televisió, gairebé tres punts per sota respecte a l’any 2014, quan va ser annexionada la península de Crimea. El Kremlin ha atribuït aquest descens a l’ús d’internet.       

Notícies relacionades