Guaidó ja planteja treure Maduro per la força

Les escasses volutes de fum de gas lacrimogen llançat ahir per la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) a la frontera entre Veneçuela i Colòmbia poc tenen a veure amb una disminució del conflicte. Després de fracassar el primer intent de trencar els cordons militars amb un passadís humanitari, l’aliança antimadurista sembla haver arribat a la conclusió que cal ferpassos més audaçosper accelerar els canvis.

El representant de Juan Antonio Guaidó davant del Grup de Lima, Julio Borges, va dir que aquest dilluns proposarà als seus 12 països integrants adoptar “posicions fermes que signifiquin una escalada en mesures diplomàtiques, polítiques i d’ús de la forçaen contra del règim”. El que ha passat amb els aliments i les medecines donats en gran part pels EUA “obre les portes auna estratègia més determinant, definitiva i immediata”. La reunió a Bogotà comptarà amb la presència de Guaidó i el secretari d’Estat nord-americà,Mike Pompeo, que diumenge va dir que Nicolás Maduro té els dies comptats.

Totes les opcions obertes

El dissabte passat a la nit, quan es comptabilitzaven els ferits i les víctimes de les protestes, Guaidó, a qui els EUA i 50 països han reconegut com a president encarregat, ja havia avançat en el camí anunciat per Borges. “Hem de tenir obertes totes les opcions per aconseguir l’alliberament d’aquesta pàtria”. Mentre els camions amb aliments i medecines esperen a les fronteres, l’Argentina, el Brasil, Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Mèxic, Panamà, el Paraguai, el Perú, Guyana i Saint Lucia es preparen, juntament amb Pompeo, per consensuar-les.

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, va expressar les seves diferències amb el full de ruta insinuat. “Hem advertit clarament que norecolzaríem i condemnaríem fermament qualsevol intervenció militar estrangera, que esperem que no es produeixi”. La solució del conflicte ha de ser “democràtica” i “pactada entre els veneçolans”. Passa per “la convocatòria d’unes eleccions presidencials”. Borrell va recordar que en aquests moments “hi ha un grup de contacte de la UE a Caracas”.

Maduro se sent guanyador

El Govern va cantar victòria davant de l’oposició al llarg de diumenge. El ministre de l’Interior, Néstor Reverol, va dir que van sercapturats sicaris“contractats per l’oposició” que pretenien cometre assassinats selectius. El ministre de Comunicacions, Jorge Rodríguez, va assegurar que va ser “rebutjada” una agressió contra el territori. “La Creu Roja Internacional va assenyalar que la falsa ajuda humanitària no complia cap dels principis bàsics d’ajuda”. Per a Rodríguez, l’incendi d’un camió amb alimentsva ser només un “muntatge” amb què es busca sensibilitzar opinions.

L’analista polític Luis Vicente León, que té escassa simpatia per Maduro, va definir l’estat d’ànim d’una part dels veneçolans que pensaven seriosament enel 23F com un punt de rupturade la història. “Encara m’impressiona el pendular de l’opinió pública. Un dia creu que tot està llest i refreda el xampany i l’altre pensa que tot s’ha acabat i és impossible guanyar. Cap extrem és veritat i si no entén l’objectiu assequible deixa convertir els seus èxits parcials en fracassos”. Maduro, va recordar, ara per ara té “el control territorial i militar complet”. La deserció de gairebé 100 soldats i sotsoficials no canvia el curs dels esdeveniments.

Dura crítica de Bachelet

Notícies relacionades

Últimes notícies de Veneçuela, Guaidó i Maduro | Directe

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Maduro va rebre una forta crítica de part de la comissionada de Drets Humans, Michelle Bachelet. L’expresidenta té tot un historial propi en el que significa la barbàrie com a filla d’un general torturat i assassinat per la dictadura d’Augusto Pinochet. Ella mateixa va ser presa i humiliada pels militars, abans de partir a l’exili. Amb aquesta autoritat irreprotxable, Bachelet va condemnar l’“ús excessiu” de la força fet servir pels cossos de seguretat i per grups “progovernamentals armats” que van deixar com a resultat almenys quatre morts i més de 300 persones ferides.“Aquestes són escenes deplorables. El Govern veneçolà ha d’obligar els cossos de seguretat a deixar de fer servir l’ús excessiu de la força contra manifestants desarmats”.

L’expresident de PDVSA i representant de Veneçuela davant del Consell de Seguretat, Rafael Ramírez, va dir que la societat s’ha de preguntar si està disposada a “portar els seus fills a la guerra” i entrar “en l’horror de la mort i la destrucció”. Enfrontat amb el Govern des del 2017, Ramírez considera “criminal la crida de l’oposició a una intervenció militar”. Però “igual decriminal i irresponsableés l’actuació genuflexa, fofa, de Maduro”, que “ha debilitat a l’extrem la nostra pàtria, va destruir l’economia i va corrompre tots els poders públics”.