L'ajuda humanitària no entra a Veneçuela i Maduro trenca amb Colòmbia

“Policía, amigo, el pueblo está contigo”, els van dir, i com que no els feien cas, van intentar un cant més imperatiu: “Soldado, escucha, únete a la lucha”. Després van venir les respostes en forma de núvols de gasos lacrimògens. Els que havien intentat partir el cordó militar perquè comencés a entrar l’ajuda humanitària van tocar el dos a córrer cap al costat colombià del pont binacional. El primer intent de l’oposició de dissuadir els uniformats amb mobilitzacions, concerts i advertències no ha donat el resultat que s’esperava. Però la història amb prou feines ha començat i deixa entreveure senyals de més perill. Nicolás Maduro va trencar relacions diplomàtiques amb Colòmbia. “Ets el diable, Iván Duque”, li va dir el president veneçolà al seu col·lega, a l’anunciar una mesura que presagia altres moviments més inquietants a la frontera. Juan Guaidó, a qui els EUA i 50 països han reconegut com a president encarregat, no va descartar una resolució militar del conflicte. “Els esdeveniments d’avui (dissabte) m’obliguen a prendre una decisió: plantejar a la Comunitat Internacional de manera formal que hem de tenir obertes totes les opcions per aconseguir l’alliberament d’aquesta pàtria que lluita i que continuarà lluitant”. Guaidó participarà dilluns en la reunió de països que formen el Grup de Lima, de la qual pot sortir una mesura més concreta.

La Comissió Especial de Seguiment a l’Ajuda Humanitària va comptabilitzar 161 protestes en tot el país, amb vuit passos fronterers bloquejats, 34 detinguts, 95 ferits i 2 morts. No obstant, el ministre d’Exteriors colombià va elevar la xifra de ferits a 285. Bogotà va desestimar la ruptura decretada per Maduro. “Maduro no pot trencar relacions diplomàtiques que Colòmbia no té amb ell”, va dir la vicepresidenta, Marta Lucía Ramírez. Hores abans, Duque l’havia responsabilitzat de “qualsevol acte de violència” als quatre ponts que connecten Colòmbia amb l’estat de Táchira: Simón Bolívar, Ureña, Unión i el mai inaugurat Tienditas. Però, per sobre de tot, va considerar que “impedir” l’entrada dels aliments i medicines proveïts principalment pels EUA “podria constituir un crim de lesa humanitat”. Guaidó va repetir la mateixa idea.

Pendents dels militars

L’escalada de tensió bilateral va posar en escena el que les hores festives de Venezuela Aid Live, amb les estrelles de la cançó hispana exhibint el seu costat més filantròpic, havien mogut d’un primer pla. Els aliments i medicines aplegats a la zona limítrofa són part d’un problema pitjor. Els enfrontaments entre pobladors i la Guàrdia Nacional a Ureña, a pocs quilòmetres de la frontera, i en el pont Simón Bolívar, així com la crema d’un camió amb provisions, són a hores d’ara episodis laterals. Maduristes i opositors estan pendents del que decideixin els militars les pròximes hores. ¿Es preparen per a un possible conflicte amb Colòmbia o li demanen a Maduro que faci un pas al costat?

Els uniformats són els veritables àrbitres d’un conflicte que a hores d’ara agafa escala regional. Així ho entén també Guaidó.  “A manifestar-se en pau a les casernes per exigir la FANB (Força Armada Nacional Bolivariana) que deixi passar l’ajuda humanitària”, havia demanat al matí. Una multitud es va reunir a Caracas davant la base aèria de La Carlota. El mateix va passar a altres llocs. Al llarg de dissabte haurien desertat almenys 63 soldats. Majoritàriament es tracta de soldats i sotsoficials, entre ells un cuiner. El general Alexis López Ramírez va ser l’excepció que va confirmar almenys la regla de dissabte en matèria de desercions. “L’únic civil que pot comandar la Força Armada Nacional Bolivariana (FANB) és el president de la República. Des de fa uns anys veiem com governadors, caps del PSUV, policies i aquests espantalls a qui anomenen protectors s’abroguen el comandament de la nostra FANB. Exigeixo respecte a la Constitució”, va dir, al reconèixer Guaidó. Després del que va passar amb López Ramírez, qui es va apartar el 2017 del Consell de la Defensa Nacional, la mirada d’un país està posada més que mai en l’alt cap.

La resposta de Maduro

“Sobirà conyàs que estem ficant a la intervenció gringa. ¿Van fer mal a la FANB? No. La clau és la lleialtat i la unió civicomilitar”, es va vantar un eufòric Maduro durant el seu míting.  “Porto les regnes de la pàtria. Passaran els dies, les setmanes i el president obrer seguirà aquí”, va assegurar. Tot i que és inocultable la pèrdua de popularitat als barris populars, Maduro encara té base social. “Els invisibles que mai surten a les televisions internacionals”, els va dir. L’ajuda humanitària, va recordar, “és una trampa per caçar babaus”,un “xou dolent i fracassat”.

El fantasma de la guerra és agitat una vegada i una altra. D’un costat s’anuncia a cada minut. Alhora, es parla d’una Veneçuela amb problemes però essencialment plàcida. Per fer la sensació que el vent bufa al seu favor, Maduro va convidar els veneçolans a preparar-se per al carnaval, la setmana que ve.  Enmig d’una desfeta econòmica sense precedents, en què l’escassetat porta a la desesperació i el desengany, i quan es denuncien com a mantres els moviments de tropes nord-americanes al Carib, el “president obrer” va reivindicar el dret a disfrutar, “ballar i rumbejar”.

Imatges i ‘fake news’

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

El conflicte no només es desplega als carrers, fronteres i ambaixades. També a les xarxes socials. “L’ajuda humanitària en definitiva va camí de Veneçuela de manera pacífica”, va dir Guaidó i es va mostrar pujat a un camió que no va anar enlloc. “L’ajuda va entrar pel Brasil”, es va dir també. L’escena en què algunes integrants d’un grup de dones de la Guàrdia Nacional Bolivariana (GNB) van començar a plorar davant de la petició que obrissin el cordó, també es va fer viral. El mateix va passar amb la breu filmació del camió que portava menjar i que va ser incendiat i la presa de jurament de Guaidó al sotsoficial cuiner que havia desertat.

Però quan va començar a caure el sol, Nacho, un cantant veneçolà identificat amb el president encarregat, es va pujar a una tarima armada al costat colombià del pont Simón Bolívar i va demanar a la gent que se n’anés perquè, a aquelles altures d’un dissabte que es va pensar decisori, ja no hi havia possibilitat de perforar el cordó.